Saïd Omar Oili (Dzaoudzi (Mayotte), 20 de juny del 1957) és un polític francès.[2]
Biografia
Feu els estudis primaris a Labattoir i els secundaris els començà a Dzaoudzi i els completà a Moroni (Grande Comore). S'allistà a la infanteria de marina francesa, tot i que rescindí el contracte al cap d'uns mesos. Es graduà a la universitat de Poitiers el 1987 [3] amb un diploma d'estudis superiors especialitzats en Dret de la Construcció, de l'Urbanisme i de l'Ordenació del Territori. Va fer les pràctiques del grau a la Direcció d'Equipaments de Poitiers, on negocià les adquisicions de terrenys per al Futuroscope, i després treballà a la Direcció General d'Arquitectura i Urbanisme de París en l'adaptació del Codi d'Urbanisme a Mayotte.[4]
Tornà a la seva illa natal el 1988, i s'incorporà a la Direcció Departamental d'Equipaments de Mayotte com a cap del negociat [5] d'assumptes jurídics i contenciosos fins al 1996. Del 1996 al 2001 va ser responsable del Projecte de la convenció local de desenvolupament social i urbà de Sada, Cap de projecte i director del Contracte de Ciutat de Mamoudzou (2000) i director del "GIP intercommunal Mamoudzou-Koungou". El 2001 fou nomenat responsable del tema Unió Europea a la prefectura departamental, i en aquesta condició participà en la redacció del DOCUP ("Document unique de programmation", per a l'atribució de fons europeus FEDER, FSE i FEOGA pel període 2000-2006). Entrà en l'ensenyament el 2008, quan pel curs 2008-2009 va ser professor de dret de l'urbanisme, d'ordenació del territori, del transport i les comunicacions al "Centre des études et formations supérieures de l'éducation nationale" de Mamoudzou; i el 2012-2013 ho fou d'eco-dret al lycée de Petite-Terre, a Pamandzi.
Políticament, va ser elegit alcalde de Dzaoudzi-Labattoir (càrrec que conserva[6] en l'actualitat, 2015), càrrec que des de les eleccions cantonals del 2001 compaginà amb el de conseller (fins a les eleccions del 2015) i, del 2004 al 2008 amb el de president, del Consell General de Mayotte. S'alinià amb els independents fins al 2007, quan creà i començà a presidir el partit "Nouvel élan pour Mayotte". Es presentà a les eleccions legislatives franceses del 2012 per la 1a. circumscripció de Mayotte, elecció que dominà en la primera volta (amb el 21,57% dels vots), però que acabà guanyant [7] Boinali Saïd a la segona, per 59% dels vots contra el 41% d'Oili. El 2014 va ser elegit [8] per presidir l'Associació d'Alcaldes de Mayotte, càrrec que encara conservava[6] el 2015.
El 2010 havia estat jutjat, acusat de prevaricació [5] per una subvenció del 2005 a la revista Mawana, de la qual n'era accionista la seva esposa. La sentència el declarà culpable, però sense sanció.[9]
El 2014 va ser distingit amb una de les Mariannes d'Or del Desenvolupament Sostenible[1][10] per l'aportació Des élèves ambassadeurs du tri.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 LNDM «Marianne d'Or pour la mairie de Dzaoudzi». Agence de Presse de l'Océan Indien, 28-11-2014.
- ↑ 2,0 2,1 «Biografia de Saïd Omar Oili, al web del Consell General de Mayotte» (en francès). Arxivat de l'original el 2016-01-07. [Consulta: 1r desembre 2015].
- ↑ «Promotion 1986-1987, al web de la universitat de Poitiers» (en francès). [Consulta: 7 desembre 2015].
- ↑ Perzo-Lafond, Anne «Saïd Omar Oili, «J’ai longtemps accusé l'Etat, mais nous avons notre part de responsabilité»». Le Journal de Mayotte, 03-06-2015. Arxivat de l'original el 2016-04-18 [Consulta: 7 desembre 2015]. Arxivat 2016-04-18 a Wayback Machine.
- ↑ 5,0 5,1 Auzias, Dominique; Labourdette, Jean-Paul (directors). «Enfants du pays». A: Petit Futé. 2015 country guide. Mayotte. París: Nouvelles Éditions de l'Université, 2015, p. 125. ISBN 9782746987241.
- ↑ 6,0 6,1 «Fiscalité des communes: Saïd Omar Oili attaque l'Etat». infokwezi, 19-11-2015.
- ↑ «Données du Monde: Législatives 2012 - Mayotte». Le Monde.fr.
- ↑ Perzo-Lafond, Anne «Said Omar Oili président de l'Association des maires». Le Journal de Mayotte, 05-05-2014.[Enllaç no actiu]
- ↑ Ahamed Zoubeiri, Hakim «Mayotte: Saïd Omar Oili, l'ex président du Conseil Général, condamné». Habarizacomores, 10-2011.
- ↑ «Palmares 2014. Marianne d'Or du Développement Durable» (en francès). [Consulta: 7 desembre 2015].
Enllaços externs
