 Röntgenita-(Ce) |
|---|
![]()
 |
| Fórmula química | Ca₂(Ce,La)₃(CO₃)₅F₃ |
|---|
| Epònim | Wilhelm Röntgen |
|---|
| Localitat tipus | pegmatita de Narsaarsuk, altiplà de Narsaarsuk, Igaliku, Narsaq, Kujalleq, Groenlàndia |
|---|
|
| Categoria | carbonats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.BD.20d |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.BD.20d |
|---|
| Heys | 12.1.16 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | trigonal |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 7,13(3) Å; c = 69,4(2) Å; |
|---|
| Grup puntual | 3 - piramidal |
|---|
| Color | groc a marró, verd |
|---|
| Macles | rares en (0001) |
|---|
| Fractura | subconcoidal |
|---|
| Duresa (Mohs) | 4,5 |
|---|
| Lluïssor | cerosa |
|---|
| Diafanitat | transparent, translúcida |
|---|
| Densitat | 4,19 g/cm³ (calculada) |
|---|
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
|---|
| Índex de refracció | nω = 1,658 a 1,662 nε = 1,756 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,098 |
|---|
|
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) |
|---|
| Codi IMA | IMA1987 s.p. |
|---|
| Símbol | Rng-Ce |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La röntgenita-(Ce) és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom de Wilhelm Conrad Röntgen (1845-1923), físic alemany guanyador del premi Nobel l'any 1901.
Característiques
La röntgenita-(Ce) és un carbonat de fórmula química Ca₂(Ce,La)₃(CO₃)₅F₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1987. Cristal·litza en el sistema trigonal. Els cristalls són hexagonals, amb {1011}, {0112}, {1120} i un petit (0001) estriats horitzontalment, d'aproximadament 3 mm; comunament fent intercreixements amb bastnäsita-(Ce), sinquisita-(Ce), parisita-(Ce) i cordilita-(Ce).[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la röntgenita-(Ce) pertany a «05.BD: Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb elements de terres rares (REE)» juntament amb els següents minerals: cordilita-(Ce), lukechangita-(Ce), zhonghuacerita-(Ce), kukharenkoïta-(Ce), kukharenkoïta-(La), cebaïta-(Ce), cebaïta-(Nd), arisita-(Ce), arisita-(La), bastnäsita-(Ce), bastnäsita-(La), bastnäsita-(Y), hidroxilbastnäsita-(Ce), hidroxilbastnäsita-(Nd), hidroxilbastnäsita-(La), parisita-(Ce), parisita-(Nd), sinquisita-(Ce), sinquisita-(Nd), sinquisita-(Y), thorbastnäsita, bastnäsita-(Nd), horvathita-(Y), qaqarssukita-(Ce) i huanghoïta-(Ce).
Es tracta d'un mineral rar que es forma en l'última etapa hidrotermal en pegmatites de granit, o en pegmatites d'ortoclasa alcalina.[2] Va ser descoberta a la pegmatita de Narsaarsuk, a l'altiplà de Narsaarsuk, a Igaliku (Groenlàndia).
Referències
.jpg)
