Règim foral és el nom usat en Espanya, genèricament per al conjunt de les institucions pròpies de l'administració autònoma i dels ordenaments jurídics propis de l'antic Regne de Navarra i dels territoris històrics bascos d'Àlaba, Guipúscoa i Biscaia. Actualment País Basc i Navarra.
Supressió foral
Després de la desaparició de la monarquia absoluta a Espanya, procés ocorregut entre 1812 i 1836, un dels principis del liberalisme era la construcció de l'estat liberal a Espanya de caràcter centralista i, per tant, la igualtat de lleis i d'institucions per a totes les províncies que quedava dividit l'Estat, car pervivien institucions polítiques i ordenaments jurídics distints, denominats furs, per als diferents territoris de la monarquia i fins i tot per a diferents sectors socials. Anteriorment, els territoris de la Corona d'Aragó ja havien perdut els seus furs a principis del segle xviii a causa de la guerra de Successió (i no els van tornar a recuperar fins a l'actual règim democràtic) quan el rei Felip V va impulsar els decrets de Nova Planta, pels quals aquests territoris passaven a regir-se per les lleis de Castella, perdent els seus òrgans d'autogovern, en senyal de càstig per haver-se oposat al seu nomenament com a rei.
Els furs del Regne de Navarra i les províncies basques
El segle xix, el Regne de Navarra i les províncies basques van aconseguir a la finalització de la Primera Guerra Carlina la promesa que el seu sistema privatiu seria mantingut, gràcies a la Llei de confirmació de Furs de 25 d'octubre de 1839. No obstant això:
Es van conservar algunes petites restes forals que, en les províncies basques de Guipúscoa i Biscaia que van ser suprimits per la dictadura franquista en ser considerades "províncies traïdores" per no haver participat en el seu favor en la revolta de 1936, mantenint-se en Àlaba i Navarra. La Constitució espanyola de 1978 en la seva Disposició Addicional Primera consagra el respecte i empara dels drets històrics dels territoris forals, retrotraient la legislació fins a 1841 i per això aquests territoris, constituïts actualment com les comunitats autònomes de Navarra i País Basc, conserven la independència en aspectes com el dret tributari, fiscal o civil entre altres peculiaritats. En Navarra la norma bàsica el seu règim d'autogovern és la peculiar Llei Orgànica de Reintegració i Amillorament del Règim Foral de Navarra de 1982 i en el País Basc és l'Estatut de Gernika.
Referències
- ↑ Els furs, pels històrics privilegis que consagren, suscitaven recel en altres províncies, el que va proporcionar una excusa més al Govern d'Espanya per a la seva definitiva abolició: "en la qüestió de furs cal distingir dos elements, a saber: el fur que contrària obertament la unitat constitucional i establix entre els espanyols una desigualtat injusta i irritant; això és, l'exempció de pagar tributs i cinquenes, que gaudeixen les Províncies Basques, però no Navarra; i el fur que, trencant la unitat legislativa, però no la constitucional, i no perjudicant els drets de ningú, posa a aquestes províncies en possessió d'un especial règim administratiu i econòmic, de caràcter eminentment democràtic, envejat i celebrat amb raó per tots els liberals, tant d'Espanya com de l'estranger." (Revista Contemporánea, 1876) [1]
Vegeu també
Enllaços externs
