Ràdio Almeda, original en castellà «Radio Almeda, Voz Libre del Baix Llobregat» (equivalent en català a «Ràdio Almeda, Veu Lliure del Baix Llobregat») fou una ràdio lliure i autogestionada catalana del barri d'Almeda de Cornellà de Llobregat que emeté en castellà i sobretot sobre música entre els anys 1978 i 1979.[1][2][3]
Inspirada en el model revolucionariitalià, és habitualment esmentada com un exemple significatiu i molt primerenc de ràdio autogestionada en l'apogeu radiofònic en l'àmbit local de Catalunya i immediatament posterior a la fi del franquisme. Alhora, se la considera la precursora immediata de Ràdio Cornellà, l'emissora municipal de la ciutat.[1][3][4][5]
Història
En acabat la dictadura franquista espanyola i amb un nou horitzó pel que fa a la llibertat d'expressió i d'informació, començaren a proliferar tot un seguit de ràdios d'abast local i comarcal arreu del Baix Llobregat i a la resta de Catalunya.[5] L'exemple més significatiu fou Ona Lliure.[1][5] A Cornellà, que tenia un fort moviment obrer i sindicalista com a part del conegut cinturó vermell baixllobregatenc, un grup veïns format per José Luis Caro, Luis Campo, Miguel López i Nicolás Lorite varen contactar amb membres d'Avanguardia operaia, un partit italià d'extrema esquerra i extraparlamentari que existí durant el darrer terç del segle xx.[6] Hi feren un viatge en què varen visitar les ràdios alternatives i independents de «Radio Popolare Milano» (traduïble com a «Radio Popular de Milà») i Radio Canal 96, que ja tenien vora dos anys de vida de la mà dels col·lectius de laboratori social universitari.[6][7][8]
Amb els plànols i diverses instruccions dels seus companys internacionalistes italians, el 1978 José Luis Caro, adaptà els seus equips radiofònics per a convertir-los en una emissora casolana de 92 megacicles (92 MHz) i amb prou potència per abastar tota la ciutat i certs indrets de la rodalia de l'àrea metropolitana.[6][9] Un any i escaig després del seu període de proves i emissions més o menys estables, fou clausurada el 7 juliol del 1979 per ordre governamental quan estava en procés de legalització i ja s'havia guanyat el suport municipal i veïnal de la ciutat.[1][9] Es donà la curiosa circumstància que, malgrat que l'ordre de precintament era només pels equips tècnics, les autoritats que s'hi personaren (tres policies nacionals espanyols, un inspector i un funcionari enviat pel Govern Civil) inhabilitaren tota l'habitació de Caro, que feia servir com a dormitori.[9] El tancament es produí durant l'emissió de Cita flamenca.[1] Les apel·lacions per a revertir aquella situació foren inicialment denegades i no fou fins tretze dies més tard que es desprecintà la instal·lació.[10] Tant l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat com Caro i la resta de l'equip que gestionava l'emissora es comprometeren a aturar les emissions fins a la legalització,[10] que ja no arribà mai i que només veié la llum en la fundació de Ràdio Cornellà dos anys més tard, el 1981.[11]
Se sap que, fins passada la segona meitat de la dècada del 1980, enmig de tot el batibull de les ràdios lliures i la seva il·legalització per endreçar les freqüències FM, des d'Almeda emeté una altra emissora de nom R. 83 al dial 100.4 FM.[12][13] Tanmateix, sense dades que n'hagin provat cap relació amb una possible represa de Ràdio Almeda sota aquell nom.
Programació i audiències
Primer de manera intermitent i després de manera més estable durant gairebé un any i mig,[1] la programació estàndard de Ràdio Almeda raïa en la retransmissió de fils musicals,[6] tot i que també deixà espai a transmissions esportives del FC Almeda[1] i a la participació ciutadana i política. La ràdio emeté cada vespre en un horari de 18:00 a 22:00 hores, excepte els diumenges, que ho feu de 11:00 a 14:00 hores.[6]
Els seus programes musicals «Álbum Sonoro» (equivalent a Àlbum Sonor; sobre èxits del moment); «La otra esquina del disco» (L'altra cantonada del disc, sobre els reversos de les caràtules dels discs); «Expreso de la tarde» (Exprés del vespre, en el qual els oients podien demanar un disc i dedicar-lo); A33, per a música jove i prèvia dels estils que varen arribar en la dècada del 1980; Discografia, de cançons pop i una descripció sobre el seu autor, entorn i context; i també un programa sobre flamenc anomenat Cita flamenca.[6]
L'espai polític i participatiu fou «Debate abierto» (Debat obert), en què participaren les associacions de veïns cornellanenques i que també versà en entrevistes polítiques a figures significatives com l'exbatlle Frederic Prieto i Caballé, l'advocat i polític Jordi Solé i Tura, el mestre i polític Joan Tardà i Coma o el també polític i escriptor Ignasi Riera i Gassiot.[6][14] Tot i la seva breu vida en antena i que estava hostatjada a la cambra de Caro, Ràdio Almeda arribà a rebre fins a unes 5.000 trucades telefòniques de participació, fet que demostrà el seu abast territorial a la comarca i la fidelització de l'audiència.[6]
Bassets, Lluís. De las ondas rojas a las radios libres (en castellà). Gustavo Gili Mass Media, 1981. ISBN 9788425210334.
Franquet i Calvet, Rosa. Història de la ràdio a Catalunya al segle XX: de la ràdio galena a la ràdio digital. Generalitat de Catalunya, 2001 (Textos i documents (Generalitat de Catalunya); 19). ISBN 978-84-393-5450-5.
González Martín, Vicente; Gil Rovira, Manuel; Martín Clavijo, Milagro; Scampuddu, Irene. Un recorrido por las letras italianas en busca del humanismo (en castellà). Salamanca: Universidad de Salamanca, 2019. ISBN 978-84-1311-206-0.
Granjon, Fabien. Mobilisations numériques : politiques du conflit et technologies médiatiques (en francès). París: Presse des mines, 2017. ISBN 978-2-35671-815-0.
Lorite García, Nicolás. «Una historia muy particular sobre Radio Almeda». A: Almeda, temps de lluita i de progrés (en castellà). APA Col·legi Públic Dolors Almeda, 1995. ISBN 84-600-9177-5.
Ruiz Marín, Jesús. Comunicación radiofónica en el Baix Llobregat (Barcelona): 1980-1997 (en castellà), 1997.
Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!
