Abans de la Segona Guerra Mundial la proporció de no-letons era aproximadament del 25%, sent els russos la minoria ètnica més nombrosa amb el 10,6%.[4] La població de russos va augmentar de forma important després de l'ocupació soviètica, arribant a índexs del 34% l'any 1989, anteriorment grups desconeguts van ser introduïts com a ucraïnesos russoparlants (3,5%).[5] Al cens de 1925, el 14% d'habitants consideraven el rus com a llengua materna. Un percentatge petit de russoparlants no eren russos i, per altra banda, un percentatge petit de russos utilitzaven com a materna una altra llengua que no fos el rus, fet atribuït a l'existència de parelles mixtes, que vivien en àrees amb una altra llengua majoritària i, en el cas dels russoparlants, fruit de les polítiques de russificació de l'Imperi Rus.[6] Al cens de 1930, la llengua russa era considerada com a materna per un 13% de la població.[7] L'any 1970 el rus era parlat com a llengua nativa per un 36% de la població, incloent el 6% del total que no eren russos, i de forma fluida com a segona llengua per un 31% de la població.[8] L'any 1989 el rus era la llengua nativa del 42% de la població, incloent el 8% de no-russos, i un 39% de la població el parlava de forma fluida com a llengua estrangera.[9] L'any 2000 el rus era nativament parlat per un 37,5% de la població i per un 43,7% com a segona llengua.[10] Al cens de 2011, un 37,2% de la població manifestà que el rus era la llengua que prioritàriament es parlava a casa.[11] Un estudi publicat l'any 2009 anunciava que la tendència global del rus com a segona llengua a Letònia està decreixent per la poca popularitat que té entre els joves, especialment a les àrees on predomina una gran majoria letona.[12]
.svg)
