Un royal burgh (Burg reial) va ser un tipus escocès de burgh el qual havia estat fundat o comprat per una carta reial (royal charter). Malgrat que legalment va quedar abolit l'any 1975, aquest terme encara s'utilitza en molts anteriors royal burghs.[1]
Orígens
Abans del regnat de David I d'Escòcia aquest país no tenia ciutats. El més proper a una ciutat que aleshores existia eren les concentracions de pobladors al voltant de monestirs com els de Dunkeld i St Andrews, i les fortificacions significatives. David I fundà els primers burgs d'Escòcia. Els primrs burgs fundats cap a l'any 1124 van ser Berwick i Roxburgh en zones de parla anglesa. Tanmateix cap a 1130, David va fundar burgs en zones gaèliques : Stirling, Dunfermline, Perth i Scone, com també el d'Edimburg.
David I fundà els primers burgs, i les seves cartes i Leges Burgorum van ser copiades per Newcastle upon Tyne.
Llista de royal burghs
Burghs l'any 1153 basat en els mapes de l'Atles de McNeill & MacQueen, pp. 196–8, supplementat amb Rosemarkie i Leith.[2]
↑ 2,02,1George S Pryde, The Burghs of Scotland: A Critical List, Oxford, 1965. The four inactive burghs were Auchtermuchty, Earlsferry, Falkland and Newburgh
↑R M Urquhart, Scottish Burgh and county Heraldry, London, 1973
Referències
Barrow, G.W.S., Kingship and Unity: Scotland, 1000–1306, (Edimburg, 1981)
Donaldson, Gordon & Morpeth, Robert S., A Dictionary of Scottish History, Edimburg, 1977; page 31 re monopoly of foreign trade
