Roselyne Bachelot

Roselyne Bachelot

Biografia
Naixement	(fr) Roselyne Cora Marcelle Narquin 24 desembre 1946 (78 anys) Nevers (França)
Ministra de Cultura de França
6 juliol 2020 – 20 maig 2022 ← Franck Riester – Rima Abdul Malak → Membre del gabinet: govern Jean Castex
Diputada a l'Assemblea Nacional
20 juny 2007 – 16 juliol 2007 (entrada al govern) ← René Bouin – Paul Jeanneteau → Legislatura: tretzena legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: Maine-et-Loire's 1st constituency ^(en)
Diputada al Parlament Europeu
Representa: Unió per a un Moviment Popular 20 juliol 2004 – 17 maig 2007 Legislatura: VI legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: França Electa a: eleccions al Parlament Europeu de 2004
Diputada a l'Assemblea Nacional
19 juny 2002 – 19 juliol 2002 (entrada al govern) ← Roselyne Bachelot – René Bouin → Legislatura: dotzena legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: Maine-et-Loire's 1st constituency ^(en)
Diputada a l'Assemblea Nacional
12 juny 1997 – 8 juny 2002 (entrada al govern) ← Roselyne Bachelot – René Bouin → Legislatura: onzena legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: Maine-et-Loire's 1st constituency ^(en)
Diputada a l'Assemblea Nacional
2 abril 1993 – 21 abril 1997 ← Roselyne Bachelot – Roselyne Bachelot → Legislatura: desena legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: Maine-et-Loire's 1st constituency ^(en)
Diputada a l'Assemblea Nacional
23 juny 1988 – 1r abril 1993 – Roselyne Bachelot → Legislatura: novena legislatura de la Cinquena República Francesa Circumscripció electoral: Maine-et-Loire's 1st constituency ^(en)
Consellera regional a França
Consellera general
Dades personals
Formació	Universitat d'Angers
Alçada	1,62 m
Activitat
Lloc de treball	Estrasburg Brussel·les
Ocupació	política, farmacèutica
Ocupador	RTL Europe 1 Radio Monte Carlo C8
Partit	Unió per a un Moviment Popular Reagrupament per la República
Família
Pare	Jean Narquin
Germans	Jean-Yves Narquin François Bachelot
Premis
(13 juliol 2022)  comandadora de la Legió d'Honor francesa (12 juliol 2013)  Dama de la Legió d'Honor  Gran Creu de l'Orde pro Merito Melitensi  Comanador de les Arts i les Lletres

Roselyne Bachelot-Narquin, generalment coneguda com a Roselyne Bachelot (Nevers, 24 de desembre de 1946) és una política francesa, Ministra de Cultura en el govern del Primer ministre Jean Castex des de juliol de 2020. Abans, havia estat ministra de Solidaritat i Cohesió Social. Era membre de la Unió per a un Moviment Popular, que forma part del Partit Popular Europeu.

Biografia

Bachelot va néixer Roselyne Narquin el 24 de desembre de 1946 a Nevers, França.^[1] El seu pare Jean Narquin, va ser un resistent i diputat gaullista, i la seva mare Yvette Le Dû, nascuda a Gourin, ambdós dentistes. Té un germà, Jean-Yves Narquin, que va ser al Parlament Europeu com a membre del Reagrupament Nacional el 2015.^[2]

Bachelot és Doctora en Farmàcia.^[1]

Carrera política

Membre del Parlament francès

De 1988 a 2002 i un altre cop el 2007, Bachelot va ser membre de l'Assemblea Nacional, representant Maine-et-Loire. Durant aquell temps, va ser en el Comitè d'Afers Culturals.^[3]

Membre del Parlament europeu

De 2004 a 2007, Bachelot va ser Membre del Parlament europeu per l'oest de França. Va ser membre del comitè del Parlament Europeu per l'Ocupació i Afers Socials. També va ser substituta en el Comitè d'Indústria, Recerca i Energia, membre de la delegació per relacions amb el Consell Legislatiu Palestí, i substituta per la delegació per relacions amb Israel.

Carrera en el govern

De 2007 a 2010, Bachelot va ser Ministra de Salut i Esports. Ja que els ministres francesos no poden ser parlamentaris, va ser forçada a deixar el seu escó en el Parlament europeu.

Mentre era ministra de salut, Bachelot va implementar la prohibició de fumar en restaurants, bars, discoteques, casinos i altres empreses comercials el 2008.^[4] Va emetre un avís contra l'ús excessiu del telèfon mòbil, especialment per nens.^[5] També el 2008 va aprovar la llei introduïda per Valérie Boyer que feia la promoció de dietes extremes un delicte punible fins a dos anys de presó i una multa de 45.000$; va passar la cambra baixa francesa, però més tard no va passar el Senat.^[6][7] També va activar l'Assemblea Nacional per canviar l'edat legal per adquirir alcohol a França de 16 a 18 anys; la nova llei va tenir efecte el juliol de 2009.^[8][9]

El 2009, Bachelot va fer una comanda de 94 milions de vacunes de Sanofi Pasteur, GlaxoSmithKline, Novartis i Baxter Internacional pel Govern francès a un cost de 869 milions d'euros (i una opció de 34 milions de vacunes addicionals el 2010) per lluitar contra el virus de la grip H1N1; tanmateix, menys del 10% de la població francesa (aproximadament 6 milions de persones) havia estat vacunat a finals de l'hivern. Més tard va cancel·lar la meitat de les vacunes de grip encarregades per combatre el virus, en un esforç per evitar les crítiques després de reservar massa vacunes.^[10]

El juny de 2010, Bachelot va provocar titulars quan va fer plorar alguns jugadors de la Selecció de futbol de França després d'una derrota per 2-1 amb l'amfitriona Sud-àfrica en la Copa del Món de Futbol de 2010. En la reunió, va acusar els jugadors d'embrutar la imatge de França i va definir el seu comportament un “desastre moral”.^[11]

El novembre de 2010, Bachelot va ser nomenada Ministre d'Afers Socials al costat de Marie-Anne Montchamp i Claude Greff en el tercer govern François Fillon. Va assumir reformar el sistema públic de salut per persones ancianes, però, a causa de les restriccions pressupostàries necessàries per la Recessió global 2008-2012, va haver d'abandonar qualsevol projecte de reforma. Després de la victòria de François Hollande a les eleccions presidencials franceses el 2012, va ser reemplaçada per Marisol Touraine. Va anunciar que donaria suport a l'anterior Primer ministre François Fillon per la Presidència de la Unió per a un Moviment Popular.

Des de 2012, Bachelot va col·laborar en l'adaptació francesa de The View al costat de Laurence Ferrari i d'altres.

El març de 2016, Bachelot va comentar sobre la lesió de Rafael Nadal (2012–2013): "És prou conegut que la famosa lesió de Rafael Nadal, que va provocar set mesos d'aturada a la competició, es va produir probablement en una prova positiva".^[12][13] Com a resposta Nadal va demandar Bachelot pels seus comentaris l'abril de 2016.^[14] El cas va ser guanyat per Nadal el novembre 2017 i Bachelot va haver de pagar 12.000 euros.^[15]

En el dia internacional de la dona el 2018, Bachelot – amb Marlène Schiappa – apareix en una actuació d'Eve Ensler Els monòlegs de la vagina al teatre Bobino de París.^[16]

Retorn a la política

El 6 de juliol de 2020, Bachelot va ser nomenada Ministra de Cultura en el govern de Primer ministre Jean Castex, sota la Presidència d'Emmanuel Macron.

Altres activitats

• Institut francès per Afers Internacionals i Estratègics (IRIS]), Vicepresidenta de la Junta directiva.^[17]

Posicions polítiques

Bachelot dona suport de fa temps al matrimoni del mateix sexe, i va desafiar el seu partit parlant en l'Assemblea del Pacte de Solidaritat Civil el 1999.^[18]

El 2005, Bachelot va ser un dels pocs polítics prominents que aviat i públicament va defensar que Ségolène Royal es presentés a la presidència – el primer cop una dona en la història francesa – al capdavant de les Eleccions presidencials franceses de 2007^[19] i va denunciar els comentaris sexistes dirigits a Royal.^[20]

Vida personal

Bachelot està casada amb Jacques Bachelot.^[2] El seu cunyat, François Bachelot, va ser a l'Assemblea Nacional de 1986 a 1988 com a membre del Reagrupament Nacional.

Referències

1. «National Assembly: Roselyne Bachelot» (en francès).
2. Boudet, Alexandre. «Le frère de Roselyne Bachelot candidat FN aux européennes» (en francès). The Huffington Post, 22-04-2014.
3. «Roselyne Bachelot» (en francès).
4. Sciolino, Elaine. «Even France, Haven of Smokers, Is Clearing the Air» (en anglès). Financial Times, 03-01-2008.
5. Wendlandt, Astrid. «France warns against excessive mobile phone use» (en anglès). Reuters, 02-01-2008.
6. Carvajal, Doreen. «French legislators approve law against Web sites encouraging anorexia and bulimia» (en anglès). International Herald Tribune, 15-04-2008.
7. Erlanger, Steven. «Point, Shoot, Retouch and Label?». The New York Times, 02-12-2009.
8. AFP, 10-03-2009.^{[Enllaç no actiu]}
9. «Détail d'un article de code» (en francès). Legifrance.gouv.fr.
10. Leveque and Noelle Mennella, Thierry. «France cancels 50 million flu shot orders» (en anglès). Reuters, 04-01-2010.
11. Longman, Jeré. «Loss Completes France's Dishonor» (en anglès). New York Times, 22-06-2010.
12. "One about knows that Rafael Nadal's famous injury, which caused seven months out of competition, was very certainly due to a positive control."
13. Seckel, Henri. «Quand Roselyne Bachelot agace en accusant Rafael Nadal de se doper» (en francès). Le Monde.fr, 11-03-2016.
14. Briggs, Simon «Rafael Nadal sues former French sport minister Roselyne Bachelot over doping claims» (en anglès). , 25-04-2016.
15. «Nadal: date set for tennis ace's lawsuit against Bachelot» (en anglès). Diari AS, 28-06-2016.
16. Chassany, Anne-Sylvaine. «Agent provocateur: Marlène Schiappa wages France's gender war» (en anglès). Financial Times, 16-03-2018.
17. «Board of Directors French Institute for International and Strategic Affairs (IRIS)» (en anglès).
18. Le Gal, Thibaut. «Roselyne Bachelot sur le Pacs: «Cette bataille des idées, je l'ai finalement gagnée»» (en francès). 20 minutes (France), 15-11-2014.
19. Bennhold, Katrin. «She thinks a woman's place is in the Elysée» (en anglès). New York Times, 30-09-2005.
20. Bennhold and Judy Dempsey, Katrin. «Upcoming meeting highlights Merkel and Royal's differences» (en anglès). International Herald Tribune, 05-03-2007.