Rosario Pi Brujas

Rosario Pi Brujas

Biografia
Naixement	29 juliol 1899 Barcelona
Mort	22 març 1967 (67 anys) Madrid
Activitat
Ocupació	directora de cinema, actriu, escriptora, guionista, empresària
Nom de ploma	Rizpay

Rosario Pi Brujas (Barcelona, 29 de juliol de 1899 − Madrid, 22 de març de 1967), també coneguda com a Rizpay, va ser una directora, guionista, productora de cinema i pionera de la cinematografia catalana i espanyola.^[1]

Després d'Elena Jordi, considerada la primera directora de cinema mut d'Espanya,^[2] Rosario Pi conforma, juntament amb Helena Cortesina, Ana Mariscal i Margarita Alexandre, el quartet de dones fundadores del cinema sonor a Espanya.^[3]

Biografia

Va néixer a Barcelona en una família benestant. El seu pare era Víctor Pi i Borràs, natural de Figueres, i la seva mare Joaquima Brujas i Trius, natural de Sabadell.^[4][5] Tota la vida va patir les seqüeles d'una paràlisi infantil que la va obligar a portar bastó i sabates ortopèdiques. Tot i així va ser una dona activa i intel·lectualitzada.^[6]

Va obrir una botiga de modes a la Barcelona dels anys vint, que tancà el 1929 per cercar d'altres horitzons. Va marxar a Madrid, i a partir d'aleshores centrà en el cinema la seva activitat. El 1931 va produir el primer film d'Edgar Neville, i un any després treballà amb Pedro Ladrón de Guevara. Va crear la productora Star Films amb el mexicà Emilio Gutierrez Bringas. El 1933 va fer films curts i llargs i començà la seva carrera cinematogràfica darrere la càmera. Fou amiga de Perico Chicote i Ricardo Urgoiti, que li deixaven els seus locals per als films, ja que no tenia prou recursos econòmics.^[6]

Va fer la seva primera pel·lícula, El gato montés (1935), i arribà a esdevenir la primera directora espanyola de cinema sonor. Prèviament, el 1918, Elena Jordi havia dirigit, produït i també protagonitzat la pel·lícula muda Thais, i el 1921 la bailarina i actriu Helena Cortesina (1904-1984) havia dirigit el film mut Flor de España o leyenda de un torero.^[2][6] El film de Pi, tot i ser un drama folletinesc típic dels anys trenta, tenia trets surrealistes i avantguardistes que reempendría Luís Buñuel a Abismos de pasión (1953). En plena Guerra Civil començà a rodar Molinos de viento (1937), que acabaria a París, on fugí amb Maria Mercader, la protagonista del film. No va tornar a Espanya durant la República, ja que era acusada de filofeixista i, contractada per la Fox, marxà a Roma, als estudis Cinecittà, on va conèixer Vittorio de Sica, que es casaria amb Maria Mercader. En aquests moments tornà a treballar de traductora, en el doblatge de films, i obrí un negoci de lleure (una boite).^[1][6]

Va marxar a Hollywood, però tornà a Madrid, després de cercar feina a Barcelona, on el franquisme -amb què havia simpatitzat- no l'acollí com a dona emancipada, cinematogràfica i avantguardista. Es va veure impossibilitada de treballar en la seva professió en un món d'homes, i en l'Espanya de la postguerra, que no oferia oportunitats a les dones independents. Es dedicà a escriure per a la premsa sota el pseudònim Rizpay. En els últims anys de la seva vida va obrir un restaurant a Madrid, ciutat on va morir el 1967.^[1][6][7]

Obra

• Yo quiero que me lleven a Holliwood, d'Edgar Neville (1931) - Producció
• Odio de Richard Harlan (1933)
• Besos en la nieve (1933) - curt
• El hombre que reía de amor (1933) - llargmetratge
• Doce hombres y una mujer (llargmetratge, direcció de Fernando Delgado, sobre un llibre de W. Fernàndez Flores) (1934) - Guió, escenografia i disseny de producció
• El gato montés (1935) (Sobre l'òpera de Manuel Penella); sobre la mateixa òpera, se n'havia estrenat una versió americana: Tiger Love en 1924. - Direcció

Bibliografia

• Torres, Augusto M. (2004). Directores españoles malditos. Madrid: Ed. Huerga y Fierro.
• Romero Marin, Juan José (2000). «Rosario Pi». En: Martinez, Cándida; Pastor, Reyna; de la Pascua, M. José; Tavera, Susanna (coords.). Mujeres en la historia de España. Enciclopedia biográfica. Madrid: Ed. Planeta.
• Cartell de la pel·lícula El gato montés dirigida per Rosario Pi

Referències

1. Calderón Argelich, Alfonso; Rivas Gómez-Calcerrada, Gema. «Rosario Pi Brujas». Real Academia de la Historia. [Consulta: febrer 2022].
2. Melé Ballesteros, Irene. «Elena Jordi y el Mito de Thais» (en castellà). University of Massachusetts, 2013.
3. Margarita Alexandre, la antifranquista que deslumbró a Franco, El País, 4 de gener de 2016 (castellà)
4. «esquela de Víctor Pi Borrás». La Vanguardia, 17-07-1928, pàg. 2.
5. «esquela de Joaquina Brujas Trius de Pi». La Vanguardia, 18-03-1926, pàg. 1.
6. Marin Silvestre, Dolors. «Rosario Pi Brujas». Diccionari Biogràfic de Dones. Arxivat de l'original el 2 d’abril 2015. [Consulta: 23 març 2015].
7. Landeira, Luís. «Rosario Pi, cineasta pionera y productora de la primera película sonora del cine español» (en castellà). 20minutos. Cinemanía, 08-03-2021. [Consulta: 4 febrer 2022].