Roma città libera

Infotaula de pel·lículaRoma città libera

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMarcello Pagliero i Luigi Filippo D'Amico Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióGastone Medin Modifica el valor a Wikidata
GuióEnnio Flaiano, Suso Cecchi D'Amico, Cesare Zavattini, Pino Mercanti i Marcello Pagliero Modifica el valor a Wikidata
MúsicaNino Rota Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAldo Tonti Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1946 Modifica el valor a Wikidata
Durada81 min Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióRoma Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0038891 FilmAffinity: 882146 Letterboxd: rome-free-city Allmovie: v146661 TMDB.org: 253133 Modifica el valor a Wikidata

Roma città libera és una pel·lícula italiana del 1946 dirigida per Marcello Pagliero, també coneguda pel títol alternatiu Roma città libera (La notte porta consiglio).[1]

Argument

Roma, 1945. En el teló de fons d'una ciutat alliberada del nazifeixisme fa poc més d'un any, els drames personals d'un jove -reduït a la desesperació per la seva xicota- i d'una noia encara menor que intenta prostituir-se perquè la seva honesta i cansada feina com a mecanògrafa no li permet recaptar tots els diners necessaris per pagar el lloguer de l'habitació moblada on viu.

El jove, a punt d'acabar amb la seva vida, és salvat per un lladre que va irrompre al seu edifici, i amb ell, sortint de casa, es troba amb la noia al carrer, fugint d'una batuda policial. Els tres passen la nit junts bevent i jugant als clubs nocturns, amb la companyia d'un senyor distingit que ha perdut la memòria i d'altres personatges amb un present incert, mentre s'està investigant el robatori d'un preuat collaret que alterna entre les mans dels protagonistes inconscients.[2]

Repartiment

Taquilla

La pel·lícula va recaptar un total de 12.600.000 lires.

Crítica

Il Morandini comenta: «És una de les pel·lícules italianes més excèntriques i "maleïdes" de la postguerra, fruit d'una estranya contaminació entre el neorealisme i influències de la cultura francesa. Malgrat les signatures de molts guionistes, inclòs Zavattini, és un fruit típic del geni original i poc ortodox d'Ennio Flaiano».[1]

Reconeixements

Notes

  1. 1,0 1,1 Laura, Luisa e Morando Morandini, Il Morandini. Dizionario dei film 2001, Zanichelli, Bologna, 2000, p. 1137. ISBN 88-08-03105-5.
  2. Roma città libera a Il Cinematografo

Bibliografia

Enllaços externs

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!