Neix a 1.368 msnm a l'extrem oriental del Pla de la Llacuna, a 375 m al nord-est del cim del Pedró.[5] Fins a la seva confluència amb el Reguer) pren la direcció cap a llevant però a partir d'aquest punt adopta la direcció global cap a les 5 del rellotge recollint les aigües del territori que hi ha entre la Serra-seca (a ponent) i la Serra de la Garriga, (a llevant).
Excepte la primera cinquena part del seu curs, la resta forma part del PEIN Ribera Salada.
El seu nom és degut al fet que la seva direcció predominant i que el seu recorregut el fa pràcticament engorjat, comporta que les seves aigües a penes tinguin l'oportunitat de ser escalfades pel sol.
↑Cal considerar-lo com a riu pel fet que porta aigua de manera permanent. Tot i això, donada la seva relativa escassa longitud, el gran desnivell que salva i el fet que la major part del seu curs el faci engorjat, se li adjunta la fitxa pròpia dels torrents
↑No hi ha acord unànime sobre el naixement de la Ribera Salada. Al web de la XRCC hi consta que neix al punt on s'origina la Riera de Canalda. Aquesta opció és la que donaria la màxima longitud a la Ribera Salada: 40,1 km. La majoria d'opinions, però, postulen que el naixement de la Ribera Salada coincideix amb el naixement del Riu Fred. Tot i això, tampoc hi ha acord en definir el naixement d'aquest corrent fluvial. Hi ha qui el situa al naixement del Reguer. D'altres el situen al lloc on brolla la Font Salada. Tampoc falta qui el situa on brollen la Font de Cal Sala o la Font de Sant Quintí i, fins i tot, qui l'ubica en el punt on conflueixen els cursos que duen les aigües sorgides d'aquestes tres fonts. En qualsevol cas, en allò que hi ha unanimitat és que el topònim Ribera Salada s'aplica al corrent fluvial que segueix el curs aigües avall d'Aigüesjuntes. Això, juntament amb el fet que també hi ha coincidència a aplicar el topònim Riu Fred al corrent fluvial que té la capçalera a l'entorn de Cambrils i que s'escola fins Aigüesjuntes, ens ha dut a l'opció de descriure aquest tram fluvial amb aquest topònim.
↑La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.
