Ricard Sanmartín Bargues |
|
| Naixement | 11 desembre 1888 
València |
|---|
| Mort | 3 juny 1974 (85 anys)
València |
|---|
|
| Ocupació | poeta |
|---|
Signatura ![]() |
Ricard Sanmartín Bargues (València, 11 de desembre de 1888[1] - València, 3 de juny de 1974)[1] va ser un poeta i dramaturg valencià.
Estudià a l'Escola d'Artesans, i s'especialitzà en orfebreria, entrant a treballar amb onze anys com aprenent en un taller d'orfebreria en plata i or, cosa que el premetré més tard exercir la professió d'argenter tota la seua vida, en un local del carrer Tapineria de la ciutat de València, al costat de l'església de Santa Caterina.[cal citació]
Va ser president de la secció dels Cursos de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat i membre de la junta directiva de l'Agrupació Valencianista de la Dreta (1933). Posteriorment milità en Acció Nacionalista Valenciana. L'any 1948 va fundar l'editorial Lletres Valencianes. En companyia del dibuixant Francesc Ramil López i del poeta Josep Maria Esteve Victòria fundà la revista fallera Pensat i Fet (1912-1972), primera revista fallera que va emprar una ortografia catalana correcta. Va ser un dels signataris de les Normes de Castelló. La seua poesia és de caràcter tradicional.[1][2]
Obres
Poesia
- 1950 Airet d'abril
- 1960 Ressonàncies de l'Alguer
- 1962 La mel i la Tardor
Teatre
- L'enredro de la ràdio
- La Volta a València
Referències
Bibliografia
- Sansano et al., G. [2005]. «Ricard Sanmartín Bargues». A: Teatre Popular Valencià. Recerca finançada per l'acció (AE99-05) de la Direcció General d'Ensenyaments i Investigació de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana.. Alacant: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2005 [Consulta: 23 setembre 2007]. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine..
- Enciclopèdia Catalana [1]
