Va estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es va titular el 1932. El 1931 es va afiliar com a soci estudiant al GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània), en el qual va passar a soci director el 1933.[1] Aquest grup va abordar l'arquitectura amb voluntat renovadora i alliberadora del classicisme noucentista, així com la d'introduir a Espanya els nous corrents internacionals derivats del racionalisme practicat a Europa per arquitectes com Le Corbusier, Ludwig Mies van der Rohe i Walter Gropius. El GATCPAC defensava la realització de càlculs científics en la construcció, així com la utilització de nous materials, com les plaques de fibrociment o uralita, a més de materials més lleugers com el vidre.[2]
El 1932 va elaborar amb Antoni Puig i Gairalt un projecte no realitzat d'aeroport de Barcelona.[3] També aquest any va construir la Vila Eugènia (carrer de Santa Caterina de Siena).[3] El 1933 va fer un projecte de Bar Términus (passeig de Gràcia 54)[4] i va dissenyar amb Francesc Perales un prototip de parada de floristes per a Les Rambles, actualment desaparegut.[5] El 1934 va construir un habitatge unifamiliar a Barcelona (carretera d'Esplugues 82).[6] Entre 1934 i 1936 va construir la casa Ballvé (carrer de Balmes 166).[7]
El 1936 va dimitir com a soci del GATCPAC[8] i, el 1937, es va establir a Colòmbia. El 1942 va ser inhabilitat per a l'exercici de la seva professió a Espanya, en el si d'una depuració d'arquitectes vinculats a la República per les noves autoritats franquistes.[9]
A Colòmbia va continuar amb la seva tasca, especialment residències per a famílies acomodades, com la casa de Bartolomé Jaune i l'edifici d'apartaments Gustavo Restrepo. Posteriorment es va associar amb Manuel de Vengoechea, amb el qual va efectuar disset projectes d'habitatge, una fàbrica de mobles i una casa de retir. De les seves obres en aquests anys destaquen el Teatre Teusaquillo de Bogotà (1938, actual Teatro Metro) i l'edifici Vengoechea (1939), igualment a Bogotà. El 1942 es va traslladar a l'Argentina. Finalment, el 1952 va tornar a Barcelona, on va exercir de nou la seva professió fins a la seva mort.[10] Entre les seves obres d'aquest període destaca la Clínica Sant Jordi (1956-1957), a la Via Augusta 269-273 de Barcelona, un edifici que guarda consonància amb la seva anterior etapa racionalista, amb un cert aire abstracte i essencialista que recorda la casa Ballvé, en el qual destaca la testera en forma de proa de vaixell, una característica bastant corrent del racionalisme, amb façanes laterals vidrades i un sistema de balcons allargats i volades, amb baranes i marquesines també de vidre.[11]
Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial. Barcelona: Edicions L'isard, 1998. ISBN 84-24089-04-6.
Baldellou, Miguel Ángel; Capitel, Antón. Summa Artis XL: Arquitectura española del siglo XX. Madrid: Espasa Calpe, 1995. ISBN 84-239-5482-X.
Gausa, Manuel; Cervelló, Marta; Pla, Maurici. Barcelona: guía de arquitectura moderna 1860-2002. Barcelona: ACTAR, 2002. ISBN 84-89698-47-3.
Pizza, Antonio; Rovira, Josep M. G.A.T.C.P.A.C. Una nova arquitectura per a una nova ciutat. 1928-1939. Barcelona: COAC Publicacions, 2006. ISBN 84-96185-78-8.
Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!
