Ricard Piqué Batlle

Plantilla:Infotaula personaRicard Piqué
Biografia
NaixementRicard Piqué i Batlle
10 novembre 1901 Modifica el valor a Wikidata
Tàrrega (Urgell) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 gener 1990 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióeconomista, poeta Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Ricard Piqué Batlle (Tàrrega, 10 de novembre de 1901[1] — Barcelona, 4 de gener de 1990[2]), fou un teòric comptable, directiu empresarial i president de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres. A les dècades dels anys 20 i 30 del segle xx, abans del final de la guerra civil, conreà la poesia en català i fou actiu en els moviments culturals i polítics afins al noucentisme catalanista, especialment en la seva Tàrrega nadiua.[3]

Biografia

Activitats culturals i socials a Tàrrega

A Tàrrega formà part de l'agrupació Nova Parla, que agrupava el jovent nacionalista noucentista i que, juntament amb una altra agrupació targarina, Vida Nova, protagonitzà el moviment de regeneració de la vida social local en el període d'entreguerres, amb una preocupació central per l'impuls i suport a la llengua catalana.[3] Conreà la poesia en català, publicant-se tres volums: Coses de Tàrrega. Poesies (1921), Instants (1922) i L'esperit d'una ciutat: poema (1922)[4] Col·laborà amb la revista La Academia Calasancia, on hi publicà en català, els anys 20 del segle xx, articles sobre tècnica poètica, la traducció d'una oda d'André Chénier, i una poesia pròpia de tema odisseic, A Nausica.[5] En el marc de la seva preocupació per la llengua catalana, consta com a corresponsal de Pompeu Fabra amb motiu de les Converses filològiques d'aquest darrer.[6][7]

Treball i estudis a Barcelona

Jove encara, es traslladà a Barcelona, per treballar i per estudiar.[8] Inicialment autodidacte, com era habitual a l'època, en qüestions tècniques empresarials, el 1933 ingressà a l'Escola de Comerç, per revalidar amb un títol els seus estudis, i el 1935 aconseguí el títol de professor mercantil.[9] Posteriorment continuà estudiant, i el 1956 es titulà com intendent mercantil i, ja complerts els 70 anys, va obtenir el títol de doctor en ciències econòmiques.[9]

Aviat ocupà càrrecs destacats de direcció administrativa, comptable i financera a empreses importants i, ja en la postguerra de la guerra civil, fou director general d'Anglo Española de Electricidad i President d'Aismalibar, entre altres càrrecs.[8]

La Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres

El 30 de novembre de 1944 ingressà com a acadèmic a la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres, de la que n'assumí la presidència l'any 1947, essent nomenat president perpetu d'aquesta l'any 1954.[8]

Referències

  1. Garcia Cairó 1990 pàg. 9
  2. «Esquela a La Vanguardia». Arxivat de l'original el 2018-06-09. [Consulta: 10 gener 2016].
  3. 3,0 3,1 Capdevila 2000 pàg. 183
  4. Capdevila 2010, pàg. 31
  5. Piqué Batlle, Ricard. «A Nausica». De Troia a Ítaca.
  6. Murgades-Toldrà 2010
  7. Fabra C.F.
  8. 8,0 8,1 8,2 Garcia Cairó 1990 pàg. 10
  9. 9,0 9,1 Goxens 1990, pàg. 15

Bibliografia

Obra pròpia (selecció)

Obres de referència

Enllaços externs

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!