Ricard Guinó i Boix[1] (Girona, Gironès, 1890 - Antony, França, 1973) va ser un escultor català. El 1925, va obtenir la ciutadania francesa per naturalització, i el seu nom va passar a ser oficialment Richard Guino.[2]
Membre de l'actiu grup artístic gironí de començaments del segle xx i gran amic de Prudenci Bertrana, esdevingué deixeble i ajudant d'Arístides Maillol. Aquest el recomanà a Auguste Renoir, quan el gran pintor impressionista volgué dedicar-se a l'escultura, però tenia grans dificultats per executar les seves obres a causa d'una malaltia que deformava les seves mans.
Guinó esdevingué així l'executor material de les escultures que Renoir dissenyava. A principis de la dècada del 1970 els tribunals francesos li reconegueren la copaternitat d'aquestes obres, que des d'aleshores han de constar a tot arreu com fetes pels dos artistes.
La seva obra personal és d'un classicisme mediterranista molt pròxim al Noucentisme català.
Obres
Bibliografia
- FONTBONA, Francesc: Ricard Guinó, el silenciós col·laborador de Renoir, «Serra d'Or», any XIV, núm. 158 (15 novembre 1972) pp. 31-32 (735-736).
- FONTBONA, Francesc: Ricard Guinó, retorn a casa. Al catàleg de l'exposició Ricard Guinó. Escultures i dibuixos, Ajuntament de Girona, Octubre 1992, pàgs. 11-17.
Referències
