Els Retrats d'Antonio de Covarrubias són dos llenços d'El Greco. Consten amb els números 135 i 136 en el catàleg raonat d'obres d'aquest artista, realitzat pel seu especialista Harold Wethey.[1]
Antonio de Covarrubias
Antonio de Covarrubias y Leiva (Toledo, 1514-1602), fill d'Alonso de Covarrubias i germà de Diego de Covarrubias, fou un humanista, jurista, hel·lenista castellà, catedràtic de dret civil a la Universitat de Salamanca. Va participar en el Concili de Trento i va ser membre del Consell de Castella. L'any 1580, després de quedar-se parcialment sord a causa de una malaltia, es va retirar a Toledo, on fou ordenat sacerdot i va ocupar uns càrrecs a la catedral de Toledo que implicaven el títol de rector del Colegio de Santa Catalina. Segons Gregorio Marañón, Antonio de Covarrubias fou amic personal d'El Greco i la figura identificada amb més seguretat dins la sèrie de personatges que assisteixen a l'Enterrament del comte d'Orgaz.[2]
Versió del Museu del Louvre
Oli sobre llenç; 68 x 57,2 cm.; circa 1600; consta en el catàleg de Harold Wethey amb el número 135; Museu del Louvre, Lens (Pas de Calais).
Signat amb lletres cursives gregues, sobre l'espatlla esquerra: δομήνικος θεοτοκóπουλος ε´ποíει.
A aquesta pintura, la vestimenta del personatge és negra sobre una imprimació vermella-marró. El llenç va ésser realitzat de manera brillant, especialmente el cap de don Diego.[3] La data de realització d'aquest retrat és, presumiblement, de poc abans del seu traspàs, l'any 1602.[4]
Procedència
- Palacio Arzobispal, Toledo.
- Museo Provincial, Toledo.
- Casa del Greco (hasta 1941)
- Entregat al Museu del Louvre, en intercanvi, pel Govern espanyol.
Versió del Museu del Greco
Oli sobre llenç; 68 x 57 cm.; 1600 circa ; Consta en el catàleg de Harold Wethey amb el número 136; Museu del Greco, Toledo.
Signat o inscrit amb lletres cursives gregues, sobre l'espatlla dreta: δομήνικος θεοτοκóπουλος ε´ποíει.
És molt possible que la signatura sigui una imitació posterior de la d'El Greco. Aquesta versió és d'una qualitat inferior de la del Museu del Louvre, i possiblement El Greco es va limitar a pintar el magnífic cap de don Diego. És molt probable que aquest llenç sigui el pendant del Retrat de Diego de Covarrubias, i que aquests dos quadres siguin els que varen ésser registrats a l'inventari realitzat després de la mort de Pedro de Salazar y Mendoza com a "dos retratos de los Covarrubias".[5]
Procedència
- Pedro Salazar de Mendoza, Toledo.
- Biblioteca Provincial, Toledo.
Referències
- ↑ Wethey, Harold E. op. cit., p. 103-104.
- ↑ Marañón, Gregorio. op. cit., p. 102.
- ↑ Wethey, Harold E. op. cit., p. 103.
- ↑ Gudiol, José. op. cit., p. 212.
- ↑ Wethey, Harold E. op. cit., p. 104.
Bibliografia
- Wethey, Harold Edwin; El Greco y su Escuela (Volumen-II) ; Ediciones Guadarrama; Madrid-1967.
- Marañón, Gregorio; El Greco y Toledo ; RBA Historia; Barcelona-2014; ISBN 978 84 9056 112 6
- Cossío, Manuel Bartolomé; El Greco de Cossío; Lecturas Hispánicas; Zaragoza-2016; [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978 15 398 3269-0|ISBN 978 15 398 3269-0]]
- Gudiol, José; Doménikos Theotokópoulos, El Greco; Ediciones Polígrafa, S.A.; Barcelona-1982; ISBN 84 343 0031 1
