La Resolució 1439 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, adoptada per unanimitat el 18 d'octubre de 2002 després de reafirmar la resolució 864 (1993) i totes les resolucions posteriors sobre Angola, en especial la 1127 (1997), 1173 (1998), 1237 (1999), 1295 (2000), 1336 (2002), 1348 (2002), 1374 (2002), 1404 (2002), 1412 (2002) i 1432 (2002) el Consell va ampliar el mecanisme de control de les sancions contra la UNITA durant dos mesos fins al 19 de desembre de 2002 i va aixecar una prohibició de viatge contra els seus membres.[1]
El Consell de Seguretat va expressar la seva preocupació pels efectes de la guerra civil sobre la situació humanitària i va donar la benvinguda a les mesures adoptades pel govern d'Angola per implementar el Protocol de Lusaka i altres acords. Actuant amb el Capítol VII de la Carta de les Nacions Unides, el Consell va ampliar el mecanisme de vigilància per un període addicional de dos mesos i li va demanar que informés periòdicament al Comitè establert en la Resolució 864 amb un informe addicional abans del 13 de desembre de 2002. A més, es va requerir informar en un termini de deu dies sobre un pla d'acció per al seu futur treball.[2] El president del Comitè ha de presentar l'informe al Consell el 19 de desembre de 2002, en particular pel que fa a les violacions de les sancions.
Es va demanar al secretari general Kofi Annan que nomenés dos experts per servir al mecanisme de seguiment i fixar arranjaments financers a aquest efecte. Tots els països van ser convidats a cooperar amb el mecanisme durant el seu mandat.
Finalment, la resolució va decidir que la prohibició de viatjar contra els funcionaris d'UNITA acabaria el 14 de novembre de 2002 i tindria lloc una revisió de totes les altres sancions contra la UNITA abans del 19 de novembre de 2002.[3]
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
