Resina de bescanvi iònic

Resina de bescanvi iònic

Dades clíniques
Grup farmacològic	resina

Trossets de resina de bescanvi iònic

Una resina de bescanvi iònic o un polímer de bescanvi iònic^[1] és una matriu insoluble (o estructura de suport) normalment en la forma de petits trossets (beads) d'1–2 mm de diàmetre, normalment blancs o groguencs, fabricats a partir d'un substrat de polímer. Aquest material té porus en la seva superfície on els ions queden atrapats i des d'on també s'alliberen. L'atrapament dels ions té lloc només amb l'alliberament simultani d'altres ions; per això el procés s'anomena de bescanvi d'ions. Hi ha molts tipus diferents de resines de bescanvi iònic els quals es fabriquen per a preferir selectivament un o diferents tipus d'ions.

Trossets de resina de bescanvi iònic

Les resines de bescanvi iònic es fan servir molt en diferents processos de descontaminació, purificació i separació. El més comú és el de purificació o per disminuir la duresa de l'aigua. En molts casos s'han introduït les resines de bescanvi iònic en substitució de la zeolita natural o artificial.

Tipus

• Molt àcides (typically, grups d'àcid sulfònic, per exemple sulfonat poliestirè de sodi o polyAMPS)
• Molt bàsiques, (grups amino quaternaris, per exemple, grups de trimetilamoni,per exemple polyAPTAC)
• Feblement àcides (majoritàriament grups d'àcid carboxílic)
• Feblement bàsiques (grups amino primaris, secundaris i/o terciaris, per exemple amina de polietilè)

També hi ha grups especialitzats:

• resines quelatants (àcid iminodiacètic, tiourea, i molts d'altres)

Ús en medicina i farmàcia

Com a ingredients actius s'utilitzen tres resines d'intercanvi d'ions, poliestirè sulfonat sòdic, colestipol i colestiramina. El poliestirè sulfonat sòdic (Resincalcio)^[2] és una resina d'intercanvi iònic fortament àcida i s'utilitza per tractar la hiperpotassèmia. El colestipol i la colestiramina (Efensol, Resincolestiramina)^[2] són resines d'intercanvi iònic bàsiques i es fan servir per tractar la hipercolesterolèmia el tractament de la diarrea crònica deguda a malabsorció d'àcids biliars; i es coneixen com a segrestants d'àcids biliars.

Referències

1. La IUPAC no voldria que es fes servir el terme "resina de bescanvi iònic" ('ion-exchange resin') per a referir-se a qualsevol polímer de bescanvi iònic, però el terme resina de bescanvi iònic continua essent molt comú: International Union of Pure and Applied Chemistry «Definitions of Terms Relating to Reactions of Polymers and to Functional Polymeric Materials (IUPAC Recommendations 2003)». Pure Appl. Chem., 76, 4, 2004, p. 889–906. DOI: 10.1351/pac200476040889.
2. «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2022.

Notes

Fonts

• http://www.remco.com/ix.htm Arxivat 2014-02-20 a Wayback Machine.
• http://www.dow.com/liquidseps/service/ix_techinfo.htm Arxivat 2010-04-21 a Wayback Machine.
• F. Helfferich, Ion Exchange, McGraw Hill, New York, 1962 (Bible of the subject).
• Ion Exchangers (K. Dorfner, ed.), Walter de Gruyter, Berlin, 1991.
• C. E. Harland, Ion exchange: Theory and Practice, The Royal Society of Chemistry, Cambridge, 1994.
• Ion exchange (D. Muraviev, V. Gorshkov, A. Warshawsky), M. Dekker, New York, 2000.
• A. A. Zagorodni, Ion Exchange Materials: Properties and Applications, Elsevier, Amsterdam, 2006. Arxivat 2007-10-24 a Wayback Machine.