Reserva natural de l'Albufereta |
| Tipus | reserva natural  |
|---|
|
|
| Entitat territorial administrativa | Alcúdia (Mallorca) i Pollença (Mallorca) |
|
|
|
|
| Superfície | 211,43 ha |
|---|
| Espècies conservades | canyet, joncs, tamarell, salicornar, agró roig, agró blanc, agró gris, bitó, orval, fotja, coll-blau, gall faver, arpella, àguila peixatera, falcó marí |
|---|
|
| Creació | 31/10/2001 |
|---|
|
|
| Gestor/operador | Govern de les Illes Balears |
|---|
|
L'Albufereta, s'Albufereta o l'Albufereta de Pollença és la tercera zona humida en superfície de Mallorca, després de s'Albufera i del Salobrar de Campos. Està situada a la Badia de Pollença, a 1 km al nord d'Alcúdia, al NE de l'illa de Mallorca, i està compresa en el termes municipals d'Alcúdia i de Pollença.
La zona va ser declarada l'any 2001 com a reserva natural (Decret 121/2001), mentre que des de 1991 gaudia de protecció urbanística com a Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) per la LEN|Llei 1/1991 d'Espais Naturals de les Illes Balears. El decret 121/2001 declara tota la zona humida com a reserva natural i estableix una zona perifèrica de protecció que inclou la resta de l'ANEI, i que actua com a zona d'esmorteïment d'impactes. Posteriorment, la Llei autonòmica 5/2005 per a la Conservació dels Espais de Rellevància Ambiental (LECO) la requalifica com a reserva natural especial, la qual “admet un ús humà moderat de caràcter tradicional, un ús educatiu i científic i un ús de visita degudament controlat”.
L'Albufereta forma part de la xarxa europea Natura 2000,[1] ja que gaudeix de la protecció com a Lloc d'Interès Comunitari (LIC, d'acord amb la Directiva Hàbitats[2]i com a zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA, d'acord amb la Directiva 79/409/CEE d'Aus Arxivat 2010-09-22 a Wayback Machine.).
La zona d'ANEI (que inclou la reserva natural i la perifèria de protecció) té una superfície de 501,27 hectàrees, de les quals 322,9 (64% es troben en el terme municipal d'Alcúdia, i 178,4 (36%) en el de Pollença. L'extensió de la reserva natural, que inclou la zona humida, és de 211,43 ha. Presenta un mosaic d'hàbitats naturals i seminaturals, resultat de la interacció de l'home amb la natura, format principalment per llacs, prats inundats, torrents, canals, camps de conreus, dunes i platja. La zona humida, de forma allargada i orientada de nord-est a sud-oest, es troba separada de la mar a llevant per una barra arenosa d'uns 100 metres d'amplària, que està travessada longitudinalment per la carretera Alcúdia-Port de Pollença, mentre que a l'interior (zona de ponent i sud) està envoltada per terres de conreu, en part abandonades. Al nord, limita amb el torrent de Sant Jordi amb el qual la zona humida no està connectada superficialment, excepte en casos de desbordament.
La Reserva més la Perifèria de Protecció (tot l'ANEI) té una línia de costa de 2.342m. Les altures màximes són a ses Rocasses (15,58m) i a l'Almadrava (10m), estant quasi tota de la resta de la zona protegida sota els 5m.
La inundació de la zona és permanent, a la part interior hi ha dos estanys i diversos canals que sempre porten aigua, ja que en aquesta zona hi desguassa el Torrent del Rec, possiblement el curs d'aigua més cabalós de l'illa i que és alimentat per unes surgències salabroses que neixen al seu llit, nomenades els Ulls del Rec. Aquestes surgències aporten la gran part del cabal d'aigua de l'Albufereta, que també rep les aigües d'altres tres torrents de cabals molt inferiors: de la Font de Mal Any, de Can Roig i de Can Xanet. Les aigües circulen dins la xarxa de canals i estanys de la zona humida fins que desemboquen a la mar per davall del pont de la carretera Alcúdia-Port de Pollença, a la zona nomenada Es Grau.
És una zona de gran importància per l'avifauna, tant nidificant com migratòria, i al llarg de l'any es poden observar diferents espècies d'ardèids: agró blanc, agró gris, agró roig, bitó, agró blanc gros, orval; anàtides: coll-blau (el més abundant), cullerot, coer, moretó, moretó de puput, bec vermell, sel·la rossa, sel·la blanca, siulador, entre d'altres; limícoles: avisador, cama-roja, tituril·lo menut, tiruril·lo cama-negre, xivitona, etc.; a més de fotja, gall-faver, rascló, corpetassa, gavina d'hivern, gavina cames-grogues, etc., i diversos rapinyaires: àguila peixatera, xoriguer, falcó marí, esmerla, falcó cama-roig, etc.
Els anys 2009 i 2010 s'ha executat un ambiciós projecte de restauració d'hàbitat a la zona de Can Cullerassa, al nord de la reserva, dins el municipi de Pollença. Aquest projecte consisteix a recuperar una extensa zona que en els anys 70 i 80 va ser dessecada i reblida, ja que s'utilitzava com a abocador d'enderrocs, ferralla, materials d'excavacions i altres residus, de cara a la seva urbanització. Amb la declaració de tota l'Albufereta com a ANEI per la Llei d'Espais Naturals de 1991, el projecte d'urbanització fou avortat, i deu anys després el decret de creació de la reserva natural va preveure la retirada dels abocaments i la restauració de la zona per tal de recuperar el seu caràcter com a aiguamoll. El projecte inclou la creació de llacunes i llissers (basses d'aigües somes) dins les quals s'han deixat algunes illetes aprofitant la vegetació ja existent, per tal de crear llocs de refugi i de reproducció per a la fauna. A més, inclou la creació d'itineraris pels visitants, la instal·lació de pantalles d'observació a determinats punts del recorregut i de pantalles visuals per tal de facilitar als visitants l'observació de les noves llacunes sense causar pertorbacions a les aus i altra fauna presents. L'any 2010, quan el projecte encara no està acabat d'executar, ja han criat al voltant d'una de les basses diverses colles d'avisador i de tituril·lo menut.
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
-_Pollen%C3%A7a_2014-07-23_17-09.jpg)
