Una gran part del país està formada per la conca del riu Congo i el seu afluent Ubangui, que formen la frontera amb la República Democràtica del Congo.
La regió estava dominada per les tribus de parla bantú fa almenys 3.000 anys, que van construir enllaços comercials que conduïen a la conca del Riu Congo. El Congo era antigament part de la Colònia francesa de l'Àfrica equatorial.[3] La República del Congo es va establir el 28 de novembre de 1958 i va obtenir la independència de França el 1960. Va ser un estat marxista-leninista de 1969 a 1992, sota el nom de República Popular del Congo. El país ha tingut eleccions multipartidistes des de 1992, però un govern escollit democràticament va ser destituït a la Guerra Civil de la República del Congo de 1997. El president Denis Sassou Nguesso, que va arribar al poder per primera vegada el 1979, va governar fins al 1992 i després de nou a partir del 1997.
Rep el nom del Riu Congo el nom del qual deriva de Kongo, un regne dels bantú que va ocupar la seva desembocadura al voltant de l'època dels portuguesos que van arribar per primera vegada el 1483[5] o 1484.[6] El nom del regne deriva de la seva gent, els Bakongo, un endònim que es diu que significa "caçadors" (Llengua congo: mukongo, nkongo).[7]
Durant el període en què va ser colonitzat per França, es coneixia com a Congo Francès o Congo Mitjà. Per distingir-lo de la veïna República Democràtica del Congo, de vegades s'anomena Congo (Brazzaville) o Congo-Brazzaville. Brazzaville deriva del fundador de la colònia, Pierre Savorgnan de Brazzà, un noble italià el títol del qual es referia a la ciutat de Brazzacco, a la comuna de Moruzzo, el nom del qual deriva del llatíBrattius o Braccius, ambdós significant "braç".[8]
Història
Els primers pobladors
Els primers habitants del que acabaria sent l'actual congo van ser els pigmeus mbuti. Més endavant hi van anar arribant diferents pobles bantus, durant la seva segona expansió, que també varen ocupar part de les actuals Angola, Gabon i la República Democràtica del Congo. Formaren així la base de les afinitats i rivalitats ètniques entre aquells estats. Diversos regnes bantus —en particular els kongo, loango i teke amb liki— uniren llaços comercials que dugueren a la conca del riu Congo.
Colònia europea
Els primers contactes amb els europeus arribaren al segle xix i les relacions comercials s'establiren ràpidament amb els regnes, comerciant amb esclaus capturats a l'interior. L'àrea costanera fou una font principal per al comerç transatlàntic d'esclaus, i quan aquell comerç acabà a començaments del segle xix, sorgí el poder dels regnes.
El Congo proclamà la independència el 15 d'agost del 1960, i el seu primer president fou Fulbert Youlou. Youlou es va veure obligat a abandonar el govern el 1963, quan assumí el càrrec Alphonse Massamba-Délba, que el 1964 fundà el partit marxista adoptant una economia planificada, de base socialista.[9] Entre les iniciatives que va plantejar hi havia un «Pla Quinquennal», que va portar el país a l'expansió de l'agricultura i la indústria.
República Popular
Tot i això, la tensió entre el govern i els militars va augmentar, i el 1968, l'exèrcit va fer un cop d'estat, liderat per Marien Ngouabi, que va assumir el poder. Al desembre de 1969, el president va anunciar la República Popular del Congo, durant la solemnitat del Partit Congolès dels Treballadors. El president del partit era Ngouabi, i tenia un comitè central compost per 30 membres.
El gener de 1970, el país va passar a anomenar-se República Popular del Congo, adoptant com a símbols nacionals la bandera vermella, la falç i la martell, emblemàtics dels països socialistes. El Congo va consolidar el seu règim marxista, i va esdevenir el primer país comunista africà.
El mateix any, l'exèrcit va aturar un intent de cop d'estat contra el president, liderat per l'extinent Pierre Xitonga, i van executar tots els conspiradors, menys l'exministre de defensa, Augustin Poignet, que va aconseguir fugir. Aprofitant això, van iniciar una purga general de tots els sospitosos de ser contraris al govern.
Estat actual
Després de dècades de política marxista-leninista, i després del col·lapse de la Unió Soviètica, el Congo va completar una transició a una democràcia multipartidista amb eleccions a l'agost de 1992.
Tot i això, una guerra civil, entre el juny de 1997 i el desembre de 1999, que enfrontà les forces dels dos candidats a president, Denis Sassou Nguesso i Pascal Lissouba, va acabar amb la invasió de tropes de països veïns i va reinstaurar l'antic president marxista, Sassou-Nguesso.[10]
Les llengües oficials o nacionals de la República del Congo són: el lingala, el kituba i el francès. Al SIL International hi ha llistades 62 llengües de l'estat:[11]
Aka: 15.000 parlants a l'extrem nord-est del país.
Nota: Aquestes grans regions africanes són merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transició, poden incloure's en una regió o en una altra atenent criteris diferents. Vegeu Llista d'estats independents i territoris dependents
.svg&lang=ca)
