Renato Corti

Plantilla:Infotaula personaRenato Corti
Imatge
Mons. Corti durant una celebració litúrgica el 7 de febrer de 2009 (2009) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r març 1936 Modifica el valor a Wikidata
Galbiate (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 maig 2020 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Rho (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
  Bisbe emèrit de Novara
19 de desembre de 1990 – 24 de novembre de 2011
Dades personals
NacionalitatItàlia Itàlia
ReligióCatolicisme
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1981–), sacerdot catòlic (1959–) Modifica el valor a Wikidata
Consagració6 de juny de 1981
per Carlo Maria Martini, S.J.
Proclamació cardenalícia19 de novembre de 2016
pel Papa Francesc
Cardenal-Prevere de San Giovanni a Porta Latina
Premis

Cor ad cor loquitur

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org
Llista
Cardenal
19 novembre 2016 –
Bisbe diocesà
19 desembre 1990 – 24 novembre 2011
← Aldo Del MonteFranco Giulio Brambilla →
Bisbe titular
30 abril 1981 –
Bisbe auxiliar
30 abril 1981 –
Modifica el valor a Wikidata

Renato Corti (Galbiate, 1 de març de 1936 - Rho, 12 de maig de 2020)[1] fou un bisbe catòlic italià, bisbe emèrit de Novara. Va ser nomenat cardenal pel Papa Francesc el 19 novembre de 2016.

Biografia

Renato Corti va néixer a Galbiate, a la província de Lecco i l'arxidiòcesi de Milà, l'1 de març de 1936.

Formació i ministeri sacerdotal

Després de cursar els estudis elementals, als onze anys va ingressar al seminari arxidiocesà de Milà.

El 28 de juny de 1959 va ser ordenat sacerdot a la catedral de Milà pel cardenal Giovanni Battista Montini (el futur papa Pau VI).[2] Després de l'ordenació va exercir com a vicari parroquial a l'oratori de Caronno Pertusella entre 1959 i 1967, de director espiritual del Col·legi Arquebisbal Gorla Minore entre 1967 i 1969, director espiritual del seminari arxidiocesà de Saronno entre 1969 i 1977, quan es va convertir en rector del bienni teològic del mateix seminari. El novembre de 1980 va ser nomenat vicari general per l'arquebisbe Carlo Maria Martini.[2]

Ministeri episcopal

El 30 d'abril de 1981 el Papa Joan Pau II el va nomenar bisbe auxiliar de Milà i bisbe titular de Zallata i el 6 de juny del mateix any va rebre l'ordenació episcopal de mans de l'arquebisbe Carlo Maria Martini, en una cerimònia coconsagrada pels bisbes Libero Tresoldi i Bernardo Citterio.

El 19 de desembre de 1990 va ser nomenat bisbe de Novara pel Papa Joan Pau II; va succeir en el càrrec a Aldo Del Monte, que hi va renunciar per raons d'edat i va ser el 123è successor de Sant Gaudenci. Va prendre possessió de la seu el 3 de març de 1991.[2]

El 2005 va predicar els darrers exercicis espirituals a la Cúria Vaticana en què va participar el Papa Joan Pau II.[3]

Des de l'inici de la causa de beatificació d'Antonio Rosmini, va mostrar un profund interès pel seu pensament, i en va voler aprofitar el contingut en la seva activitat pastoral. El 21 de febrer de 2009, en agraïment pel compromís de la promoció de la ja conclosa causa de beatificació de Rosmini i donat el seu coneixement profund del pensament rosminià, els pares rosminians van concedir-li, a Domodossola, l'adscripció a l'Institut de la Caritat, fundat per Rosmini. És una forma de lligam que Rosmini havia planejat per als laics que volien seguir tot el carisma de l'institut, sense que fos necessari complir amb els vots de la seva pròpia congregació. Corti no va ser el primer consagrat a ser adscrit; de fet, abans que ell, ho van ser diversos bisbes i sacerdots.

El 24 de novembre de 2011 el Papa Benet XVI va acceptar la seva renúncia al govern pastoral de la diòcesi de Novara, per raons d'edat, i el va succeir Franco Giulio Brambilla. Corti va retirar-se a Rho, al Col·legi dels Oblats de Sant Ambrosi i Sant Carles.[4]

En 2015, va escriure les meditacions pel Via Crucis que presidí el Papa Francesc al Coliseu en la nit del Divendres Sant.[5]

Corti era un predicador respectat i per això era reclamat en diferents regions d'Itàlia per predicar recessos a sacerdots i laics.

També va ser vicepresident de la Conferència Episcopal Italiana, vicepresident de la Conferència Episcopal del Piemont, membre de la comissió mixta bisbes-institucions religiosos-seculars, membre de la Congregació per a les Esglésies Orientals, i membre de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles.[6]

Al consistori del 19 de novembre de 2016, el Papa Francesc el va nomenar cardenal prevere de San Giovanni a Porta Latina.[7]

Renato Corti va morir el 12 de maig de 2020 a Rho, en el col·legi dels oblats de Sant Ambrosi i Sant Carles, Va ser enterrat a la cripta de la catedral de Novara.

Honors

Gran oficial de l'orde eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem

Referències

  1. «Addio al cardinale Renato Corti» (en italià). Chiesa di Milano, 12-05-2020. [Consulta: 12 maig 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Italian Cardinal Corti, popular spiritual guide, dies at 84». Crux, 12-05-2020. [Consulta: 13 maig 2020].
  3. «Cardinals created by Francis». GCatholic.org, 13-05-2020. [Consulta: 14 maig 2020].
  4. Holy See Press Office (24 November 2011). "Rinunce e Nomine, 24.11.2011" (en it). Nota de premsa.
  5. Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». Bollettino. Sala stampa della Santa Sede, 06-03-2015. [Consulta: 6 març 2015].
  6. «E' morto il cardinale Renato Corti, vescovo emerito di Novara» (en italià). Avvenire, 12-05-2020. [Consulta: 13 maig 2020].
  7. «Il vescovo di Novara Renato Corti è diventato cardinale» (en italià). La Stampa, 19-11-2016.

Enllaços externs


Precedit per:
Edvaldo Gonçalves Amaral, S.D.B.

Bisbe titular de Zallata

30 d'abril de 1981 - 19 de desembre de 1990
Succeït per:
Mathieu Madega Lebouankehan
Precedit per:
Aldo Del Monte

Bisbe de Novara

19 de desembre de 1990 - 24 de novembre de 2011
Succeït per:
Franco Giulio Brambilla
Precedit per:
Dionigi Tettamanzi

Vicepresident per la Itàlia Septentrional de la Conferència Episcopal Italiana

23 de maig de 2000 - 30 de maig de 2005
Succeït per:
Luciano Monari
Precedit per:
Franciszek Macharski

Cardenal-Prevere de San Giovanni a Porta Latina

des del 19 de novembre de 2016
Succeït per:
al càrrec

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!