Religio Medici

Religio Medici (La religió d'un metge) és una obra de Thomas Browne publicada el 1643 després d'haver estat impresa l'any anterior sense que l'autor ho sabé

Religio Medici
Infotaula de llibreReligio Medici
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
AutorThomas Browne Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
Publicació1643 Modifica el valor a Wikidata
EditorialAndrew Crooke Modifica el valor a Wikidata

Religio Medici (La religió d'un metge) és una obra de Thomas Browne publicada el 1643 després d'haver estat impresa l'any anterior sense que l'autor ho sabés. Aquest assaig, que és en part el testament espiritual d'un metge i en part l'autobiografia d'un filòsof, tingué molt d'èxit a Europa i continua sent un dels clàssics de la literatura britànica. Es va traduir a altres llengües, inclòs el llatí el 1644, i això li donà una audiència internacional, després al francès (per Nicolas Lefèvre, el 1668), l'alemany (pel pare de Johann Kaspar Lavater, el 1746) i al neerlandés.

Publicació

Thomas Browne va escriure aquesta obra el 1635, en privat, sense intenció de publicar-la. El manuscrit circulà un temps entre els seus familiars, fins que, l'any 1642, en va rebre com a obsequi un exemplar imprés sense el seu consentiment. Tanmateix, aquesta edició contenia tants errors que va decidir de mala gana publicar-la correctament.

Temes

Es basa en les tres virtuts teològiques del cristianisme, la fe, l'esperança (primera part) i la caritat (segona part), i expressa la seua adhesió a la doctrina de la Sola fide, l'infern, el Judici Final, la Resurrecció i altres fonaments del protestantisme.

Amb exemples de la seua pràctica, l'autor vol explicar l'ètica mèdica i il·lustrar les veritats de la religió, que intenta de conciliar amb la ciència. El món té un aspecte bell i misteriós per a ell, i això li manté la curiositat desperta. Fins i tot es meravella de les realitats més modestes, de la mateixa manera que sent amistat per totes les criatures, fins i tot les més repulsives -a excepció del diable.

En fer-ho, Thomas Browne es defensa contra qualsevol forma d'agnosticisme; la seva concepció de l'anglicanisme, però, és tan tolerant que diu que està disposat a acceptar qualsevol religió, fins i tot la "papista". L'Església catòlica pensava al principi que el llibre era obra d'un dels seus seguidors. Després l'inclogué en l'Index Librorum Prohibitorum el 1646,[1] cosa que no li va perjudicar pas la carrera, al contrari: al llarg del segle xvii, les traduccions se'n multiplicaran a partir de l'edició llatina.

Text

  • Text de Religio Medici — Text de les edicions dels anys 1643 i 1645
    • La religió d'un metge, Stock, 1947.[2]
  • Fragments de Religio Medici al Journal of General Internal Medicine.[3]

Recepció i influència

Guy Patin, coetani de Thomas Browne i metge com ell, evoca el caràcter inusual d'aquest assaig alhora subtil i místic:

"Il est arrivé ici d'Hollande un petit Livre nouveau intitulé Religio Medici, fait par un Anglois, & traduit en Latin par quelque Hollandois: C'est un livre tout gentil & curieux; mais fort délicat & tout mystique: l'autheur ne manque pas d'esprit, vous y verrez détranges [sic] & ravissantes pensées: Il n'y a encore guéres de Livres de cette sorte." (Va arribar ací un petit llibre nou des d'Holanda titulat Religio Medici, fet per un anglés, i traduït al llatí per un holandés: És un llibre molt bonic i curiós; però molt delicat i místic: a l'autor no li manca enginy, veuràs [sic] estranys pensaments deliciosos: encara hi ha pocs llibres d'aquesta mena.)

John Dryden es refereix a l'assaig de Thomas Browne titulant un dels seus poemes més importants Religio Laici. Al seu Diari, Samuel Pepys assenyala que Religio Medici és universalment coneguda per les seues qualitats.

Samuel Johnson lloà l'excel·lència de l'obra;[4] després els romàntics anglesos la van descobrir: Charles Lamb li la va presentar a Samuel Taylor Coleridge, que n'estava entusiasmat.

Thomas de Quincey, en Confessions of an English Opium Eater (1822), lloa l'obra, sobretot per un passatge sobre els efectes de la música, que considera "excepcional", "sublim" i de gran interés filosòfic.

Es diu que William Osler, molt influenciat per aquest assaig,[5] se'l sabia de memòria.[6]

Igual que Dryden, John Cowper Powys fa referència a l'obra en titular un dels seus assaigs The Religion of a Skeptic (1925).

Virginia Woolf explica que Religio Medici va iniciar la literatura autobiogràfica, les memòries i les confessions.

Carl Gustav Jung empra repetidament l'expressió Religio Medici en els seus textos.

Referències

  1. ↑ «Accueil» (en francés). [Consulta: 15 febrer 2025].
  2. ↑ «Sir Thomas Browne». [Consulta: 17 febrer 2025].
  3. ↑ Coulehan, Jack «Everything in Its Proper Season: Sir Thomas Browne’s Religio Medici» (en anglès). Journal of General Internal Medicine, 25, 5, 13-03-2010. Arxivat de l'original el 2025-02-02. DOI: 10.1007/ [Consulta: 17 febrer 2025].
  4. ↑ Vegeu Hester Thrale, Souvenirs et anecdotes sur Samuel Johnson (extraits des Thraliana), Anatolia/Le Rocher, 2005.
  5. ↑ William Osler’s Beloved Mentor: Sir Thomas Browne and Religio Medici en LaCombe (ed.), Osler’s Bedside Library: Great Writers Who Inspired a Great Physician, Philadelphie, American College of Physicians, 2009.
  6. ↑ Bliss, Michael (2002). William Osler: A Life in Medicine. University of Toronto Press. pàg. 45–46. ISBN 9780802085412.

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.