El govern de la Unió Soviètica, molt conscient de l'activitat de Sud-àfrica al sud d'Angola, envià soldats cubans a Luanda una setmana abans de l'11 de novembre de 1975, la data en què els nacionalistes angolesos s'havien posat d'acord per declarar la independència. Mentre que els oficials cubans va dirigir la missió i proporcionaren el gruix dels efectius, 60 agents soviètics del Congo es van unir als cubans el 12 de novembre. Els líders soviètics van prohibir expressament als cubans d'intervenir en la guerra civil d'Angola, centrant la missió en contenir Sud-àfrica.[2]
Cuba vigilava de prop el desenvolupament. Neto havia demanat ajuda a la Unió Soviètica, però l'objectiu dels russos no tenia previst intervenir abans de les eleccions. Per contra, Cuba estava disposada a ajudar-los, com explica Fidel Castro: "Quan va començar la invasió d'Angola per les tropes sud-africanes regulars el 23 d'octubre, no ens podíem creuar de braços i quan el MPLA ens va demanar ajuda, els vam oferir l'ajuda necessària per prevenir que l'apartheid s'acomodés a Angola."[4]
El desplegament d'aquestes tropes no havia estat coordinat amb l'URSS, com sovint es va informar i representar per l'administració dels EUA. Per contra, això va agafar de sorpresa a l'URSS.[5]
Els russos havien deixat clar que sota cap circumstància no volien posar en perill les relacions amb les seves avançades més significatives en les proximitats dels EUA, però tractaren de mantenir en secret l'extensió del compromís de Cuba. Va ser només dos mesos després quan Moscou va acordar els arranjaments per a un màxim de 10 vols de transport des de Cuba a Angola. Per descomptat els EUA assumiren que l'URSS estava darrere de la interferència cubana. Només anys més tard els quedà clar que els cubans actuaren per compte propi.[6] Degut a l'hostilitat entre els EUA i Cuba, els estatunidencs consideraven aquests vols dels cubans com una derrota que no es podia acceptar.[7]
Invasions de Shaba
1.500 membres del Front Nacional d'Alliberament del Congo (FNLC) va envair Shaba, Zaire des de l'est d'Angola, el 7 de març de 1977. El FNLC volien enderrocar Mobutu i el govern d'Angola, que patia el suport de Mobutu al FNLA i UNITA, no va tractar d'aturar la invasió. El FNLC no va poder capturar Kolwezi, cor econòmic del Zaire, però va prendre Kasaji i Mutshatsha. Les tropes del Zaire van ser vençudes sense dificultat i el FNLC van continuar avançant. Mobutu va fer una crida d'ajuda al camerunès William Eteki, President de l'Organització d'Unitat Africana, el 2 d'abril. Vuit dies més tard, el govern francès va respondre a la petició de Mobutu i envià per via aèria 1.500 soldats marroquins a Kinshasa. Aquesta força va treballar conjuntament amb les tropes del Zaire i el FNLA[8] d'Angola amb cobertura aèria de pilots d'Egipte amb avions Mirage francesos que van batre el FNLC. Van empentar als invasors, juntament amb un nombre de refugiats, cap a Angola i Zàmbia el mes d'abril.[9][10][11][12]
Mobutu va acusar als governs angolès, cubà i soviètic de complicitat en la guerra.[13] Neto i el govern d'Angola havien donat suport al FNLC en resposta al continu suport de Mobutu als anticomunistes d'Angola.[14]John Stockwell, cap de la secció de la CIA a Angola, va dimitir després de la invasió, explicant en un article a The Washington Post titulat Why I'm Leaving the CIA i publicat el 10 d'abril de 1977 que ell havia advertit al secretari d'estat Henry Kissinger que el suport continu estatunidenc als rebels d'Angola podia provocar una guerra al Zaire. També va dir que això provocaria la implicació soviètica encoberta a Angola en resposta a la implicació estatunidenca.[15]
Revolta nitista
El ministre d'interior de Neto, Nito Alves, havia eliminat amb facilitat la Revolta do Leste de Daniel Chipenda i Revolta Activa durant la guerra de la independència. El fraccionisme dins el MPLA va constituir el major desafiament contra el poder de Neto des de finals de 1975 i va encarregar la tasca Alves d'acabar un cop més amb els dissidents. Alves va tancar els Comitès Cabral i Henda mentre expandia la seva influències dins el MPLA a través del seu control dels periòdics de la nació i la televisió estatal. Alves va visitar la Unió Soviètica a l'octubre de 1976. Quan va tornar, Neto va començar a prendre mesures per neutralitzar l'amenaça que va veure en els "nitistas", els seguidors d'Alves.[16] Deu vehicles blindats amb la VIII brigada de les FAPLA van irrompre a la presó de São Paulo a les 4 A.M del 27 de maig, matant els guàrdies de la presó i alliberant més de 150 seguidors, entre ells 11 qui havia estat arrestats només uns dies abans.[17]
El govern va detenir desenes de milers de sospitosos nitistes de maig a novembre i els va jutjar en tribunals secrets supervisats pel ministre de Defensa Iko Carreira. Aquells que van ser declarats culpables, com Van-Dúnem, Jacobo "monstruo inmortal" Caetano, cap de la VIII Brigada, i el comissari polític Eduardo Evaristo foren afusellats i enterrats en una tomba secreta. L'intent de cop va tenir un efecte durador és les relacions exteriors d'Angola. Alves s'havia oposat a la política exterior de no alineament i reformista, i multiracialista de Neto, afavorint relacions més estretes amb la Unió Soviètica, a qui volia concedir bases militars a Angola. Mentre que els soldats cubans ajudaren activament Neto a suprimir el cop, tan Alves com Neto creien que la Unió Soviètica recolzava la destitució de Neto. Raúl Castro va enviar 4.000 soldats més per prevenir futures dissensions en les files del MPLA i es va reunir amb Neto a l'agost com a mostra de solidaritat. Per contra, va créixer la desconfiança de Neto en la direcció soviètica i la relació amb l'URSS va empitjorar.[17] Al desembre, el MPLA va celebrar el seu Primer Congrés del Partit i canvia el nom pel de MPLA-PT. El cop nitista va afectar negativament als membres del MPLA. El 1975 el MPLA es vantava de tenir 200.000 membres. Després del primer congrés del partit, la xifra va descendir a 30.000.[16][18][19][20][21]
Dos dies abans de l'aprovació del govern dels Estats Units de l'Operació IA Feature, el secretari d'estat adjunt Nathaniel Davis va dir al secretari d'estat Henry Kissinger que creia que mantenir en secret l'afer IA seria impossible. Davis va predir correctament que la Unió Soviètica respondria mitjançant l'augment de la participació en el conflicte d'Angola, el que portaria a més violència i publicitat negativa per als Estats Units. Quan Ford va aprovar el programa, Davis va dimitir.[22]
La guerra del Vietnam va temperar la participació estrangera en la guerra civil d'Angola perquè ni la Unió Soviètica ni els Estats Units volien ser arrossegats a un conflicte intern d'una importància molt discutible en termes de guanyar la Guerra Freda. El cronista de CBS NewsWalter Cronkite va difondre aquest missatge en les seves transmissions a "intentar jugar la nostra petita participació en la prevenció d'aquest error aquesta vegada."[23] El Politburó engegà un debat acalorat sobre en quina mesura la Unió Soviètica havia de continuar donant suport l'ofensiva del MPLA al febrer de 1976. El canceller Andrei Gromiko i el premierAleksei Kosiguin va encapçalar una facció partidària d'un menor suport al MPLA i un major èmfasi en preservar distensió amb Occident. Leonid Brezhnev, llavors cap de la Unió Soviètica, es va imposar a la facció dissident i l'aliança soviètica amb el MPLA va continuar fins i tot quan Neto va reafirmar públicament la seva política de no alineació en el XV aniversari de la Primera Revolta.[24]
Pujada de dos Santos
Els soviètics, intentant incrementar la seva influència a Luanda, van començar a enviar a Angola busts de Vladimir Lenin, un avió ple de fullets amb el discurs de Brezhnev al Congrés del PCUS de febrer de 1976, i dos avions plens de pamflets denunciant Mao Zedong. Van enviar tants bustos que es van quedar sense l'estiu de 1976 i va sol·licitar més del departament de propaganda del PCUS. Tot i els millors esforços de la maquinària de la propaganda soviètica i la constant pressió d'Arseni Zvérev, l'encarregat de negocis soviètic, Neto es va mantenir ferm, negant-se a concedir a les bases militars permanents a Angola que els soviètics volien tan desesperadament. Els aliats de Neto, com el ministre de Defensa Iko Carreira i el secretari general del MPLA Lúcio Lara també irritaven la direcció soviètica amb llurs polítiques i personalitats. Amb Alves fora de joc, la Unió Soviètica promocionà per la direcció del MPLA al primer ministre Lopo do Nascimentointernacionalista, contra Neto, un 'arribista'.[25] Neto es va moure ràpidament per aixafar al seu adversari. El Comitè Central del MPLA-PT es va reunir del 6 al 9 de desembre. El Comitè va concloure la reunió destituint Nascimento com a primer ministre i com a Secretari de la Politburó, com a director de la Televisió Nacional, i director de Jornal de Angola. El comandant C.R. Dilolua va dimitir com a segon primer ministre i un membre del Politburó.[26] En el mateix mes el Comitè va abolir els càrrecs de primer ministre i de viceprimer ministre. Aplanant el camí per dos Santos, Neto incrementà la composició ètnica de l'oficina política del MPLA-PT mentre substituïa la vella guàrdia de línia dura amb sang nova.[27]
Dècada del 1980
En la dècada de 1980 els enfrontaments es van estendre cap a l'exterior des del sud-est d'Angola, on s'havien localitzat la majoria dels combats a la dècada de 1970, quan el Congrés Nacional Africà (ANC) i el SWAPO van augmentar la seva activitat. El govern de Sud-àfrica va respondre enviant tropes a Angola, intervenint en la guerra de 1981 a 1987,[28] el que va portar a la Unió Soviètica a lliurar quantitats massives d'ajuda militar de 1981 a 1986. En 1981, acabat d'elegir com a president dels Estats UnitsRonald Reagan, el seu assistent de la secretària d'estat per a afers africans, Chester Crocker, va desenvolupar una política de vinculació, lligant la independència de Namíbia a la retirada de Cuba i a la pau a Angola.[29][30]
Democratic International
El 2 de juny de 1985 activistes conservadors estatunidencs crearen Democratic International, reunió simbòlica de militants anticomunistes, a la seu d'UNITA a Jamba (Cuando Cubango).[31] Fundat principalment per Rite Aid i Lewis Lehrmani organitzat pels activistes anticomunistes Jack Abramoff i Jack Wheeler, entre els participants hi havia Savimbi, Adolfo Calero, líder dels Contras de Nicaragua, Pa Kao Her, líder rebel Hmong de Laos, el tinent coronel Oliver North, membres de les forces sud-africanes, Abdurrahim Wardak, líder Mujahideenafganès, Jack Wheeler, polític conservador estatunidenc, i moltes altres.[32] Mentrestant l'administració Reagan, tot i que disposada a donar suport públicament la manifestació, expressava en privat la seva aprovació. Els governs d'Israel i Sud-àfrica van donar suport a la idea, però ambdós països van considerar desaconsellable participar en la conferència.[32]
Els participants van emetre un comunicat que deia,
«
"Nosaltres, els pobles lliures que lluitem per la independència nacional i els drets humans, reunits a Jamba, declarem la nostra solidaritat amb tots els moviments d'alliberament al món i exposem el nostre compromís de cooperar per alliberar al nostre país dels imperialistes soviètics."
»
Dècada dels 1990
L'Assemblea Nacional va aprovar la Llei 12/91 en maig de 1991, coincidint amb la retirada de les últimes tropes cubanes, definint Angola com un "Estat democràtic basat en l'estat de dret" amb un sistema pluripartidista.[33] Els observadors van considerar els canvis amb escepticisme. El periodista estatunidenc Karl Maier va escriure: "En la Nova Angola la ideologia està sent substituïda per la línia de fons, on la seguretat i la venda d'experiència en armament s'han convertit en un negoci molt rendible. Amb la seva riquesa en petroli i diamants, Angola és com un gran cadàver inflat i els voltors s'arremolinen al voltant. Els antics aliats de Savimbi s'estan canviant, atrets per l'aroma de moneda forta."[34]
Referències
↑Oyebade, Adebayo O. Culture And Customs of Angola, 2006, p. XI.
↑ 2,02,1Leonard, Thomas M. Encyclopedia of the Developing World, 2006, p. 1292.
↑Scherrer, Christian P. Genocide and Crisis in Central Africa: Conflict Roots, Mass Violence, and Regional War, 2002, p. 335.
↑N. Broutens, Soviet Politbüro, dept. chief foreign affairs, in “Une Odyssee Africaine” (France, 2006, 59mn) directed by: Jihan El Tahri
↑Frank Wisner Jr., Ambassador, US-Foreign Ministry, in "Une Odyssee Africaine" (France, 2006, 59mn) directed by: Jihan El Tahri
↑Hermann Cohen, National Security Council, USA, in "Une Odyssee Africaine" (France, 2006, 59mn) directed by: Jihan El Tahri
↑Garthoff, Raymond Leonard. Détente and Confrontation: American-Soviet Relations from Nixon to Reagan, 1985, p. 624.
↑Schraeder, Peter J. United States Foreign Policy Toward Africa: Incrementalism, Crisis and Change, 1999, p. 87–88.
↑Danopoulos, Constantine Panos; Watson, Cynthia Ann. The Political Role of the Military: An International Handbook, 1996, p. 451.
↑Ihonvbere, Julius Omozuanvbo; Mbaku, John Mukum. Political Liberalization and Democratization in Africa: Lessons from Country Experiences, 2003, p. 228.
↑Tanca, Antonio. Foreign Armed Intervention in Internal Conflict, 1993, p. 169.
↑Dunn, Kevin C. Imagining the Congo: The International Relations of Identity, 2003, p. 129.
↑Mukenge, Tshilemalema. Culture and Customs of the Congo, 2002, p. 31.
↑Chomsky, Noam; Herman, Edward S.. The political economy of human right, p. 308.
↑ 16,016,1George, Edward. The Cuban Intervention in Angola, 1965–1991: From Che Guevara to Cuito Cuanavale, 2005, p. 127–128.
↑Westad, Odd Arne. The Global Cold War: Third World Interventions and the Making of Our Times, 2005, p. 239–241.
↑Kalley, Jacqueline A.; Elna Schoeman Southern African Political History: A Chronology of Key Political Events from Independence to Mid-1997, 1999, p. 10.
↑Taylor & Francis Group. Africa South of the Sahara 2004, 2003, p. 41–42.
↑Stearns, Peter N.; Langer, William Leonard The Encyclopedia of World History: Ancient, Medieval, and Modern, Chronologically Arranged, 2001, p. 1065.
↑Tvedten, Inge. Angola: Struggle for Peace and Reconstruction, 1997, p. 38–39.
В Википедии есть статьи о других людях с фамилией Джонсон. Вирджиния Эдельман Джонсонангл. Virginia Eshelman Johnson Имя при рождении Mary Virginia Eshelman Дата рождения 11 февраля 1925(1925-02-11) Место рождения Спрингфилд, Миссури, США Дата смерти 24 июля 2013(2013-07-24) (88 лет) Место смерти Сент-Луис, Ми...
Жан-Бонюель Петі-Ом Особисті дані Народження 10 серпня 1990(1990-08-10) (33 роки) Франція Зріст 178 см Громадянство Франція Позиція воротар Інформація про клуб Поточний клуб «Ле Жельдар» Юнацькі клуби ?-2010 «Ле Жельдар» Професіональні клуби* Роки Клуб І (г) 2010–2014 «Мату...
Parque Intercomunal La Hondonada Sendero del Parque La Hondonada 2017 en Cerro NaviaUbicaciónPaís ChileLocalidad Región Metropolitana Chile ChileCoordenadas 33°25′34″S 70°45′16″O / -33.426061111111, -70.754491666667CaracterísticasOtros nombres Parque Río ViejoÁrea 26 haFechas destacadasCreación 2014Inauguración 21 de abril de 2022 (1 años)AdministraciónOperador PARQUEMET[editar datos en Wikidata] El Parque La Hondonada o tambi...
Опис Школа № 081 Джерело Мій мобільний Час створення 2 грудня 2009 року Автор зображення Я Ліцензія Власник авторських прав на цей файл дозволяє будь-кому використовувати його з будь-якою метою, за умови збереження інформації про власника авторських прав. Допускається розп...
Masters de 20162016 Dafabet Masters Ronnie O'Sullivan, ganador del torneo por sexta vezDatos generalesSede LondresRecinto Alexandra PalaceFecha 10-17 de enero de 2016Organizador World SnookerPatrocinador DafabetPremio 200 000 libras esterlinas para el ganador (de un total de 600 000)PalmarésDef. título Shaun MurphyCampeón Ronnie O'SullivanSubcampeón Barry Hawkins Cronología 2015 Masters de 2016 2017 [editar datos en Wikidata] El Masters de 2016 (conocido en inglés y ...
Resolusi 974Dewan Keamanan PBBPita UNIFILTanggal30 Januari 1995Sidang no.3.495KodeS/RES/974 (Dokumen)TopikIsrael-LebanonRingkasan hasil15 mendukungTidak ada menentangTidak ada abstainHasilDiadopsiKomposisi Dewan KeamananAnggota tetap Tiongkok Prancis Rusia Britania Raya Amerika SerikatAnggota tidak tetap Argentina Botswana Republik Ceko Jerman Honduras Indonesia Italia Nigeria Oman Rwanda Resolusi 974 Dewan K...
Artikel ini tidak memiliki referensi atau sumber tepercaya sehingga isinya tidak bisa dipastikan. Tolong bantu perbaiki artikel ini dengan menambahkan referensi yang layak. Tulisan tanpa sumber dapat dipertanyakan dan dihapus sewaktu-waktu.Cari sumber: Pamoseang Pangga, Aralle, Mamasa – berita · surat kabar · buku · cendekiawan · JSTOR Pamoseang PanggaDesaNegara IndonesiaProvinsiSulawesi BaratKabupatenMamasaKecamatanAralleKode pos91373Kode Kemenda...
Grand Prix d'Afrique du Sud 1980 circuit de Kyalami Données de course Nombre de tours 78 Longueur du circuit 4,104 km Distance de course 320,112 km Résultats Vainqueur René Arnoux,Renault,1 h 36 min 52 s 54(vitesse moyenne : 198,262 km/h) Pole position Jean-Pierre Jabouille,Renault,1 min 10 s 00(vitesse moyenne : 211,063 km/h) Record du tour en course René Arnoux,Renault,1 min 13 s 15...
Cet article dresse la liste des aéroports les plus fréquentés de l'archipel du Cap-Vert. En graphique Les données sont issues de Wikidata, elles-mêmes généralement sourcées par les publications de l'ASA, comme celles-ci[1],[2]. Pour des raisons techniques, il est temporairement impossible d'afficher le graphique qui aurait dû être présenté ici. Voir la requête brute et les sources sur Wikidata. Liste Île Ville OACI AITA Nom Année 2019 Sal Espargos GVAC SID Aéroport internation...
Герб Вадуца ДеталіНосій ВадуцЩит Іспанський Герб Вадуца — офіційний геральдичний символ столиці Ліхтенштейна Вадуца. Опис та символізм Герб міста Вадуц являє собою традиційний геральдичний щит іспанської форми, хрестоподібно розділений на 4 рівнозначні частини. Пер
انقلاب 23 فبراير 1981 في إسبانيا جزء من انتقال إسبانيا نحو الديمقراطية التاريخ 23 فبراير 1981 البلد إسبانيا الموقع مدريد 40°24′57″N 3°41′48″W / 40.4158°N 3.69667°W / 40.4158; -3.69667 تعديل مصدري - تعديل 40°24′57″N 3°41′48″W / 40.4158°N 3.69667°W / 40.4158; -3.69667 صو...
Caso Alsasua Manifestación de apoyo a los detenidos en Alsasua (Navarra) el 26 de noviembre de 2016Tribunal Audiencia NacionalFecha 15 de octubre de 2016Sentencia 9 de octubre de 2019[editar datos en Wikidata] El caso Alsasua es un caso judicial en contra de ocho jóvenes condenados por una agresión que tuvo lugar en la madrugada del 15 de octubre de 2016 en un bar de dicho municipio en la que agredieron a dos agentes de la Guardia Civil fuera de servicio y a sus parejas. Uno de l...
Koin perak Alexandros I Balas. Tulisan Yunani ΒΑΣΙΛΕΩΣ ΑΛΕΧΑΝΔΡΟΥ (raja Alexandros). Alexandros Balas (bahasa Yunani Ἀλέξανδρoς Bάλας), penguasa Kekaisaran Seleukia 150-146 SM, adalah orang yang berasal dari Smyrna dan merupakan putra Antiokhos IV Epiphanes dan Laodike IV, dan merupakan pewaris tahta Seleukia. Bersama saudarinya Laodike VI, Alexandros muda ditemukan oleh Herakleides, mantan menteri bawahan Antiokhos IV dan saudara Timarkhos, seorang pemberontak...
Anti-Catholic secret society, 1887–1911 Henry F. Bowers (1837-1911), founder and long-time head of the American Protective Association. The American Protective Association (APA) was an American anti-Catholic secret society established in 1887 by Protestants. The organization was the largest anti-Catholic movement in the United States during the later part of the 19th century, showing particular regional strength in the Midwest. The group grew rapidly during the early 1890s before collapsing...
Japanese baseball player Baseball player Yuya OdaOda with the Orix BuffaloesOrix Buffaloes – No. 50OutfielderBorn: (1989-11-04) November 4, 1989 (age 34)Minamata, Kumamoto, JapanBats: LeftThrows: RightNPB debutAugust 5, 2015, for the Orix BuffaloesCareer statisticsBatting average.238Home runs10RBIs62 Teams Orix Buffaloes (2015–present) Career highlights and awards Japan Series champion (2022) Yuya Oda (小田 裕也, Oda Yuya, born November 4, 1989 in Minamata, Kum...
Italian disc jockey Matteo Göw Trïbe CiceroniniBackground informationOriginItalyGenrestechno, pop, electro house, trap musicYears active2005-presentMusical artist Matteo Ciceronini (Rome,16 March 1986), also known by the pseudonym Göw Trïbe, is a record producer and disc jockey. He is of Italian-Kenyan origin. Biography Beginnings and project Reo Daje Forte Passionate about music, from an early age he listened to rap, and this influence will be reflected in his subsequent dance music prod...
1983 film This article does not cite any sources. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: Happy We – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (February 2011) (Learn how and when to remove this template message) Happy WeDirected byLasse HallströmWritten byBrasse BrännströmLasse HallströmMagnus HärenstamStarringBrasse BrännströmMagnus HärenstamCine...
Dolly SalimLahirTheodora Athia Salim(1913-07-26)26 Juli 1913Meninggal24 Juli 1990(1990-07-24) (umur 76)JakartaKebangsaanIndonesiaAlmamater(Homeschooling)Dikenal atasPelantun pertama Lagu Indonesia Raya pada Kongres Pemuda IIAktivis kemerdekaanSuami/istriSoedjono HardjosoediroAnak4 orangOrang tuaAgus SalimZaitun Nahar AlmatsierKerabatSiti Danilah Salim (bibi)Chalid Salim (paman)Emil Salim (sepupu) Dolly Salim atau Theodora Athia Salim (26 Juli 1913 – 24 Juli 1990) adalah p...
Species of tree This article includes a list of general references, but it lacks sufficient corresponding inline citations. Please help to improve this article by introducing more precise citations. (January 2015) (Learn how and when to remove this template message) Swietenia humilis S. humilis in San Luis de la Loma, Guerrero Conservation status Endangered (IUCN 3.1)[1] Scientific classification Kingdom: Plantae Clade: Tracheophytes Clade: Angiosperms Clade: Eudicots Clade: Rosi...
American television producer (born 1972) For other people named John Lee, see John Lee (disambiguation). John LeeLee at the premiere of Pee-wee's Big Holiday at SXSW 2016BornJohn Michael Lee (1972-11-30) November 30, 1972 (age 51)Portland, OregonOccupation(s)Television producer, writer, director, voice actor, musician John Michael Lee[1] (born November 30, 1972) is an American television producer, writer, director, voice actor, and musician best known for his work on the MTV2 com...