En 1998 el govern angolès va comprar uniformes i munició a Zimbabwe Defence Industries violant l'embargament d'armes imposat pel Protocol de Lusaka. Gràcies a l'enviament d'armes estrangers el govern d'Angola va prendre la iniciativa, obtingué un avantatge i finalment va acabar la guerra en 2002.[3]
L'Índex de Percepció de Corrupció (CPI) de Transparència Internacional (TI) per 2003 va considerar els governs d'Angola i Zimbàbue com els més corruptes de l'Àfrica Austral. En una escala de 0 a 10 amb 0 el més corrupte i 10 el més transparent, TI puntuava Angola amb 1.8 i Zimbàbue amb 2.3, alguns dels ratis de corrupció més alts d'arreu del món.[5]
Referències
↑Vines, Alex. Angola Unravels: The Rise and Fall of the Lusaka Peace Process. Human Rights Watch, 1999.
↑Rothchild, Donald S. Managing Ethnic Conflict in Africa: Pressures and Incentives for Cooperation, 1997, p. 137–138.
↑Vines, Alex. Angola Unravels: The Rise and Fall of the Lusaka Peace Process. Human Rights Watch, 1999, p. 103–104.
↑Ayton-Shenker, Diana. A Global Agenda: Issues Before the 57th Assembly of the United Nations, 2002, p. 44.