La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran (Real Academia de Bellas Artes de San Fernando en castellà) va ser creada el 1752, amb seu a Madrid.
Els seus orígens es relacionen amb la Il·lustració. Els seus primers estatuts van ser aprovats l'any 1744 mitjançant Reial Cèdula de 13 de juny d'eixe any,[1] però la seva constitució definitiva data de 1752, amb el Rei Ferran VI, que la va anomenar: Reial Acadèmia de les Tres Nobles Arts de San Fernando. Les seves activitats es basen en Pintura, Arquitectura i Escultura. El seu propòsit era convertir la matèria artística en matèria universitària. El 1873 va rebre la seva denominació actual i es va obrir una nova secció de Música.
Es van dur a terme dues reformes: amb la primera (1987) s'ampliava a 51 el nombre d'acadèmics numeraris i s'integraven televisió, fotografia, vídeo i cinema a la secció d'Escultura, que va passar a dir-se Secció d'Escultura i Arts de la Imatge; la segona reforma (1996) va elevar a 52 el nombre d'acadèmics numeraris.
Al llarg de tota la seva història la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando ha ocupat a Madrid tres seus distintes. Actualment es troba instal·lada al Palau Goyeneche (carrer d'Alcalá, 13). Amb l'arquitecte Fernando Chueca Goitia es va dur a terme l'any 1972 la remodelació de l'edifici.
Al marge de la seva activitat docent, la Reial Acadèmia és cèlebre per les seves col·leccions d'art, que s'exhibeixen (no sense limitacions) a la seva seu d'Alcalà. Entre les moltíssimes obres dignes d'esment, destaca un Bust de Crist de Giovanni Bellini, La Primavera, xocant puzle floral de Giuseppe Arcimboldo, el seu únic exemple a Espanya, així com Susanna i els vells de Rubens, diversos exemples de Ribera i una de les millors col·leccions de Goya, amb quadres famosos com El soterrament de la sardina i un Autoretrat (del qual hi ha un altre exemplar idèntic al Museu del Prado).
