Reial Acadèmia Militar de Sandhurst

Reial Acadèmia Militar de Sandhurst

(en) Royal Military Academy Sandhurst
Dades
Tipus	acadèmia militar
Història
Reemplaça	Reial Col·legi Militar de Sandhurst Reial Acadèmia Militar de Woolwich
Creació	1947
Governança corporativa
Filial	Sandhurst Trust
Propietari de	Biblioteca de la Reial Acadèmia Militar
Lloc web	army.mod.uk…

La Reial Acadèmia Militar de Sandhurst —Royal Military Academy Sandhurst - RMAS en anglès—, habitualment referida simplement Sandhurst, és el centre inicial de preparació d'oficials de l'Exèrcit Britànic. Està situat a Sandhurst, Berkshire, a uns 55km al sud-oest de Londres. L'objectiu de l'Acadèmia és ser el "centre nacional de l'excel·lència pel lideratge". Tots els oficials de l'Exèrcit Britànic, incloent-hi els oficials que havien estat Sotsoficials, són entrenats a Sandhurst. L'Acadèmia té com equivalents la Reial Acadèmia Naval Britànica de Dartmouth, l'Acadèmia de la Royal Air Force de Cranwell i el Centre d'Entrenament de Comandos dels Marines Reials.

Situació

Presentació de nous guions a la RMAS, juny de 2005. El Prínces Enric de Gal·les (en posició de ferms, a l'esquerra del cavall) està a la desfilada.

Edificis del nou col·legi de la Reial Acadèmia Militar de Sandhurst

Sandhurst està situada als comtats de Berkshire i Surrey; la frontera del comtat està marcat per un petit rierol conegut com el Torrent del Desig, del qual rep el nom la revista de l'Acadèmia. Principalment, l'acadèmia està situada a College Town, un suburbi de Sandhurst, i parcialment a Camberley. L'estació ferroviària més propera és Blackwater, a Hampshire.

Història

Camps de criket de l'acadèmia, ca. 1895

Antic col·legi de la Reial Acadèmia de Sandhurst

Les arrels de l'actual Reial Acadèmia Militar de Sandhurst descansen en dues institucions separades. En primer lloc s'establí una Acadèmia Militar a Woolwich (Greenwich) (un districte actualment absorbit al sud-est de Londres) el 1720 per entrenar els cadets per destins a la Royal Artillery, traslladant-se a la localització permanent de Woolwich Common el 1806 i rebent l'estatus de Reial el 1841, sent posteriorment coneguda com la "botiga" (the "Shop"). El 1806, la Reial Acadèmia Militar també passà a encarregar-se de l'entrenament dels oficials cadets dels Royal Engineers i, posteriorment, els cadets del Royal Signals. Per un altre costat, el 1799, s'establí una acadèmia per oficials d'estat major a High Wycombe i, el 1801, esdevingué el Departament Superior de la Reial Acadèmia Militar.^[1]

El concepte de la Reial Acadèmia Militar va ser obra de John Le Marchant.^[2] Inaugurà el Departament Inferior del Col·legi al carrer Oest a Marlow, Buckinghamshire^[3] el 1802^[4] per entrenar els "Cavallers Cadets" per a la infanteria, la cavalleria i l'Exèrcit Indi^[1] (per coincidència, aquell mateix any es fundaren tant Saint-Cyr^[5] com West Point).^[6] El Departament Inferior es traslladà de Marlow el 1813 als edificis actuals dissenyats per James Wyatt a Sandhurst.^[7] Uns anys després, el Departament Inferior s'uní a Sandhurst amb el Departament Superior, el qual el 1958 esdevingué una institució separada, l'Acadèmia d'Estat Major de Camberley.^[1]

Amb l'esclat de la II Guerra Mundial, Sandhurst esdevingué la llar de la 161a Unitat d'Entrenament de Cadets d'Oficials d'Infanteria (RMC), que es traslladà a Mons Barracks, Aldershot, el 1942; durant la resta de la guerra Sandhurst va ser emprat per la Reial Unitat d'Entrenament de Cadets d'Oficials del Reial Cos Cuirassat (OCTU).^[8]

La Reial Acadèmia Militar de Sandhurst va ser formada el 1947 a la seu de l'antiga Reial Acadèmia Militar a Sandhurst a partir d'una fusió entre la Reial Acadèmia Militar de Woolwich (Greenwich) (que preparava els oficials de la Royal Artillery i dels Royal Engineers entre 1741 i 1939) i la Reial Acadèmia Militar (1802 a 1939).^[9] Després del final del Servei Nacional al Regne Unit i de la clausura de l'Escola d'Oficials Cadets Mons a Aldershot (Hampshire) al 1972, la RMAS esdevingué l'únic establiment per la preparació inicial d'oficials (homes) de l'exèrcit britànic.^[10] El 1984, l'Acadèmia Femenina d'Entrenament d'Oficials de Bagshot es traslladà a Sandhurst i, el 1992, finalment s'unificaren els Cursos de Comissió de cadets masculins, femenins i estrangers.^[1]

La Sala Wellington Room, amb una descripció de Waterloo i el bust del Duc, col·lecció RMAS

La Sala Marlborough, amb el quadre de Horensburg sobre la batalla de Blenheim, col·lecció RMAS

La Reial Acadèmia Militar de Sandhurst mostra la història de les Reials Acadèmies Militars de Woolwich i Sandhurst. La col·lecció inclou els registres de la Reial Acadèmia Militar de Cavallers Cadets, l'arxiu històric, uniformes, pintures, fotografies i d'altres objectes.^[11]

Al Jocs Olímpics de 1948, celebrats a Londres, l'Acadèmia allotjà part de la competició de pentatló modern.^[12]

L'entrenament a Sandhurst va ser l'objecte d'una sèrie de televisió de tres parts, emesa per la BBC a l'octubre del 2011.

Al febrer del 2013, Sandhurst acceptà una donació de £3.000.000 a Bahrain. A canvi, la Sala Mons, que rebia el nom a partir dels herois^[13] que havien caigut a la batalla de Mons, va ser rebatejada com Sala del Rei Hamad, en honor del Rei de Bahrain.^[14]

Selecció

Els potencials oficials són identificats pel Comitè de Selecció d'Oficials de l'Exèrcit (Army Officer Selection Board), anteriorment el Comitè Regular de Comissions (Regular Commissions Board - RCB), situada a Westbury a Wiltshire. Prop del 10% dels cadets britànics són dones i prop del 10% dels cadets provenen d'ultramar. Més del 80% dels que ingressen són graduats universitaris, encara que no és un requisit.^[15] Alguns cadets són soldats en servei. Tècnicament, tots els cadets tenen el rang de private.

Cursos

Sandhurst desenvolupa el lideratge en els cadets expandint el seu caràcter, intel·lecte i competències professionals fins a un nivell exigit per a un oficial de l'exèrcit en el seu primer nomenament mitjançant l'entrenament militar i l'educació.^[16] El curs està acreditat per diverses institucions acadèmiques i professionals.^[16] El curs de comissió s'estén durant 48 setmanes i ha de ser superat amb èxit per tots els oficials de l'exèrcit (amb algunes excepcions) abans de rebre la seva comissió. Habitualment és seguit per cursos específics pel regiment o cos on hagi de servir.

Hi ha dos cursos més curts. Un és pels oficials professionalment qualificats (metges, dentistes, infermeres, advocat, farmaceutics, veterinaris i religiosos).^[17]

El segon curs és el Mòdul 4 del Curs de Comissió de l'Exèrcit Territorial (TACC), que dura tres setmanes. El TACC consisteix en quatre mòduls: els primers tres són sota la supervisió de RMAS als Centres d'Entrenament Regional de l'Exèrcit Territorial, amb el Mòdul 4 realitzant-se a Sandhurst. L'entrenament habitualment costa dos anys completar-lo. Un cop fet, l'oficial cadet esdevé tinent de segona (second lieutenant) a l'Exèrcit Territorial o al Cos d'Entrenament d'Oficials (OTC).^[18] Cada any, aproximadament 140 candidats realitzant cadascun d'aquests cursos breus.^[1]

Sandhurst també realitza una varietat més de cursos per a oficials incloent el Curs d'Oficial d'Ingrés Tardà (Late Entry Officer Course LEOC).^[19]

L'Acadèmia de Sandhurst té un cos facultatiu d'investigadors civils expertes en Comunicació i Ciències del Comportament, Afers Internacionals i de Defensa i Estudis de Guerra.^[20]

A diferència d'altres acadèmies militars com West Point als Estats Units i a École Spéciale Militaire de Saint-Cyr a França, Sandhurst no és una universitat.^[21]

Organització

La direcció de la Reial Acadèmia Militar de Sandhurst recau en el Comandant de l'Acadèmia, habitualment un oficial amb rang de Major General. El sots-oficial superior, el Sergent Major de l'Acadèmia (Academy Sergeant Major - AcSM) és un dels sots-oficials superiors de l'exèrcit britànic. El curs de comissió està dividida en tres terminis, cadascun dels quals dura 14 setmanes (referits a les Divisions Novella, Intermèdia i Veterana, identificada per cordons de colors diferents). L'entrenament bàsic té lloc durant les cinc primeres setmanes, les quals tenen reputació de ser les més dures (es demana a les famílies dels cadets que els ajudin a mantenir la moral mitjançant mantenir el contacte amb la llar). Els cursos principals de l'Acadèmia de Sandhurst comencen al gener, al maig i al setembre de cada any. Cada promoció consta d'uns 270 cadets, cadascun dels quals és assignat a una secció enquadrada en una de les tres companyies. Les seccions són comandades per un capità, amb un sergent, que porta el pes principal del dia a dia de l'entrenament, especialment durant el primer termini (a diferència de West Point, l'Acadèmia de Sandhurst confia la major part de l'entrenament dels oficials a sots-oficials superiors). Simultàniament poden haver fins a deu companyies, comandades per un Major i anomenades en honor d'una batalla o d'una campanya famosa en la que participés l'Exèrcit Britànic. Els noms de les companyies han anat canviant durant els anys, i actualment són:^[22]

• Companyia Alamein
• Companyia Birmània
• Companyia Blenheim
• Companyia Falklands
• Companyia Gaza
• Companyia Imjin
• Companyia Inkerman
• Companyia Malàisia
• Companyia Normandia
• Companyia Somme
• Companyia Ypres
• Companyia Waterloo
• Companyia Dettingen — els cursos breus són operats seqüencialment, i són coneguts com la "Companyia Dettingen".

La Companyia Dettingen es divideix entre les mateixes línies que els habituals, encara que els cursos menors poden consistir només de dues seccions.

També existeix una secció de "rehabilitació", la Secció Lucknow. Està formada pels cadets que van fer-se mal durant l'entrenament, amb l'objectiu de preparar-los per al seu re-ingrés al curs de comissió i per processar tots aquells que han quedat rehabilitats mèdicament.

Els cadets que no aconsegueixen els mínims requerits, o que s'han fet mal, poden ser "retrocedits", és a dir, se'ls demana que repeteixin el termini unint-se a una promoció posterior, o que repeteixin tot el curs.

Els cadets indiquen cos regiments o cossos als quals els agradaria unir-se, encara que a la pràctica això pot estar influenciat pels seus instructors, si els seus punts forts i febles o aptituds es demostren important. A mitjà termini, es realitzen entrevistes i la selecció final és realitzada pels mateixos regiments i cossos; hi ha una competició pels millors cadets per part de les unitats i, a la inversa, pels cadets per anar a les unitats més prestigioses o especialitzades. Excepcionalment, alguns cadets poden tenir places confirmades a regiments abans de les seleccions formals o, fins i tot, abans de començar els seus estudis a Sandhurst.

Exèrcit regular

Un grapat d'unitats de l'exèrcit regular tenen seu a l'Acadèmia de Sandhurst per donar suport a les universitats i a la seva formació:

• La Companyia de Demostració Gurkha (Sittang): és una unitat formada per 3 companyies provinents de totes les unitats de la Brigada de Gurkhas, per tal de proveir d'una força adversària a l'entrenament de combat pels cadets.
• el 44è Esquadró de Suport, Royal Logistic Corps: la unitat de suport de transport, logística i senyals permanentment destinada a l'Acadèmia
• La Banda del Cos de la Reial Acadèmia Militar de Sandhurst:^[23] existent fins al 1984, era el cos més petit de l'exèrcit britànic. Actualment la música és proveïda per una varietat de bandes del Cos Musical de l'Exèrcit que van rotant.

Desfilada del Sobirà

La primera Desfilada del Sobirà se celebrà el 14 de juliol de 1948, davant del rei Jordi VI. Cada any se celebren tres Desfilades del Sobirà davant de l'Antic Col·legi per marcar la graduació i la desfilada final Sandhurst de la Divisió Superior. Tots els cadets, llevat dels que han estat cridats de nou per lesions o per altres motius, passen revista pel Sobirà (o el seu representant), participa en la Desfilada de la Bandera i desfilen davant del Sobirà (o el seu representant) i convidats. Aquests consisteixen en dignataris convidats i amics i familiars dels cadets que es graduen.^[1]

Durant la Desfilada de la Bandera, aquesta és escortada per la Secció del Sobirà, que ha estat triada pels mèrits entre la Divisió Superior. La Secció del Sobirà llueix cordons multicolors, car usa els colors de les tres divisions.

Al final de la desfilada, la Bandera i la Divisió Superior abandonen la desfilada a través de les Grans Passes de l'edifici de l'Acadèmia antiga. Són seguits per l'Adjunt de l'Acadèmia, muntat a cavall (els orígens d'aquesta tradició no són clars).^[1]

Premis

Cada Curs de Comissió concedeix premis als seus cadets més destacats.^[24] Les següents distincions són presentades durant la Desfilada del Sobirà. Altres són simplement nomenats al programa de la desfilada. Un sistema de Govern de Cadets també reconeix el mèrit pel nomenament dels Sots-oficials Superiors, els Sots-oficials inferiors, els Sergents Cadets i els Caporals Cadets.^[1]

Espasa d'Honor

L'Espasa d'Honor és concedida a l'Oficial Cadet de l'Exèrcit Britànic considerat pel Comandant per ser, en conjunt, el millor del curs. Les espases eren anteriorment fetes per Wilkinson Sword, però després del tancament de la seva divisió de fabricació d'espases ara són fetes per Pooley Sword, que també fabriquen espases pels Royal Marines i per la Royal Air Force. Durant la II Guerra Mundial, quan els cursos s'abreujaren per incrementar el subministrament de nous oficials, es donava una Faixa d'Honor.

Medalla de la Reina

La Medalla de la Reina es concedeix a l'Oficial Cadet de l'Exèrcit Britànic que assoleix els resultats més alts en estudis acadèmics, militars i pràctiques.

Costat sud de la Capella

Espasa d'Ultramar

L'Espasa d'Ultramar es concedeix a un dels molts cadets enviats per exèrcits estrangers. L'Espasa d'Ultramar es concedeix al Cadet d'Ultramar considerat com el millor del seu curs pel Comandant. Prèviament es coneixia com a Overseas Cane.

Espasa del Duc de Westminster

L'Espasa del Duc de Westminster és concedida a l'Oficial Cadet considerat pel Comandant per ser, en general, el millor del Curs de Comissió TA. Aquesta espasa també és donada per Pooley Sword.

La capella

Hi ha dues capelles a l'Acadèmia: la Capella de Crist Rei, de ritus catòlic, i la Capella Reial del Memorial, dedicada com a Capella de Crist, que també conté la Capella Sud-africana, que originàriament era el santuari de la segona capella abans que aquesta fos ampliada. La capella original era el que actualment és conegut com la Sala del Memorial de l'Exèrcit Indi. Els Royal Engineers dissenyaren la capella original, feta amb maons vermells, motllures de terracota, un frontó amb mènsules i peces de foneria el 1879. la capella va ser dedicada pel rei Jordi VI el 2 de maig de 137, després que l'arquitecte capità Arthur C. Martin allargués l'edifici amb un estil romà d'Orient. Els vitralls de la capella honoren la Brigada de Guàrdies, la Rifle Brigade, els Royal Fusiliers, el Hampshire Regiment. Alguns memorials, incloent-hi un honorant els alumnes de l'Acadèmia Militar dels Estats Units estan gravats al terra de marbre negre.^[25]

Als panells dedicats a les campanyes particulars on van perdre la vida estan els noms dels antics cadets morts en acció. A intervals sobre els panells hi ha taules circulars a la memòria dels Governadors del Col·legi. Els noms dels antics cadets que van morir en servei actiu al camp de batalla apareixen als espais entre els panells. D'altres plaques que hi ha a la paret del porxo de la capella van ser traslladades allà des de l'antiga capella. A la nau, prop de l'escala del presbiteri, els antics guions regimentals pengen dels pilars.^[26]

Governadors i comandants de l'Acadèmia

El Comandant de l'Acadèmia és l'oficial comandant i sempre és un oficial superior de rang de camp. La majoria serveixen entre dos i tres anys, i molts passen a promocions significatives.

Història del càrrec

El Reial Col·legi Militar de Sandhurst estava originàriament comandat per un "Governador", un "Tinent Governador" (al comandament del col·legi) i un "Comandant" (responsable dels cadets).^[27] El 1812 els càrrecs de Tinent Governador i Comandant es fusionaren en el paper de Comandant.^[27] El 1888, els càrrecs de Governador i Comandant es fusionaren en el de "Governador i Comandant", passant-se a anomenar simplement "Comandant" el 1902.^[27]

Llista de governadors

El Comte Harcourt, primer Governador

Els Governadors són:

• 1802-1811: General William Harcourt, 3r Comte Harcourt ^[28]
• 1811-1819: General Sir Alexander Hope ^[29]
• 1819-1824: Major-General Sir George Murray^[30]
• 1826-1837: General Sir Edward Paget ^[31]
• 1837-1856: General Sir George Scovell^[32]
• 1856-1866: General Sir Harry Jones^[33]
• 1866-1868: General Sir George Weatherall^[34]
• 1868-1875: Major-General Sir Duncan Cameron^[35]
• 1875-1882: Major-General Major-General William Napier
• 1883-1886: General General Richard Chambré Hayes Taylor
• 1886-1888: General David Anderson

Llista de Comandants

Els Comandants són:^[36]

Reial Col·legi Militar de Sandhurst, 1879-1939

• 1879-1884: Coronel Frederick Middleton^[37] (Comandant informant el Governador)
• 1884-1886: Coronel Frederick Solly-Flood^[38] (Comandant informant el Governador)
• 1886-1888: Coronel Aylmer Cameron^[39] (Comandant informant el Governador)
• 1888-1893: Tinent General Edward Clive^[40] (Governador i Comandant)
• 1893-1898: Tinent General Sir Cecil East^[41] (Governador i Comandant)
• 1898-1902: Tinent General Sir Edwin Markham^[42] (Governador i Comandant)
• 1902-1907: Major-General Gerald Kitson^[43]
• 1907-1911: Coronel William Capper^[44]
• 1911-1914: Major-General Lionel Stopford
• 1914-1916: Brigadier Stuart Rolt^[45]
• 1916-1919: Major-General Lionel Stopford
• 1919-1923: Major-General Sir Reginald Stephens^[46]
• 1923-1923: Major-General Herbert Shoubridge^[47]
• 1923-1927: Major-General Charles Corkran^[48]
• 1927-1930: Major-General Eric Girdwood^[49]
• 1931-1934: Major-General Reginald May^[50]
• 1934-1937: Major-General Bertie Fisher^[51]
• 1938-1939: Major-General Ralph Eastwood^[52]

Reial Acadèmia Militar de Sandhurst, de 1947 fins al present

1947-1948: Major-General Francis Matthews 1948-1950: Major-General Hugh Stockwell 1951-1954: Major-General David Dawnay 1954-1956: Major-General Reginald Hobbs 1956-1960: Major-General Ronald Urquhart 1960-1963: Major-General George Gordon-Lennox 1963-1966: Major-General John Mogg 1966-1968: Major-General Peter Hunt 1968-1972: Major-General Philip Tower 1972-1973: Major-General Jack Harman 1973-1976: Major-General Robert Ford 1976-1979: Major-General Philip Ward 1979-1982: Major-General Richard Vickers 1982-1983: Major-General Geoffrey Howlett

1983-1987: Major-General Richard Keightley 1987-1989: Major-General Simon Cooper 1989-1991: Major-General Peter Graham 1991-1994: Major-General Timothy Toyne Sewell 1994-1995: Major-General Hew Pike 1995-1997: Major-General Jack Deverell 1997-1998: Major-General Alistair Irwin 1998-2000: Major-General Arthur Denaro 2001-2002: Major-General Philip Trousdell 2002-2006: Major-General Andrew Ritchie 2006-2007: Major-General Peter Pearson 2007-2009: Major-General David Rutherford-Jones 2009-2012: Major-General Patrick Marriott[53] Des del 2012: Major-General Timothy Evans[54]

Notes

1. Sovereign's Parade Programme. RMA Sandhurst, abril 2012. 
2. Major-General John Gaspard Le Marchant (1766-1812) Arxivat 2012-03-23 a Wayback Machine. Defence Academy
3. Marlow Tour Arxivat 2015-01-12 a Wayback Machine. Marlow Society
4. «RMAS: The story of Sandhurst». [Consulta: 6 juliol 2009].
5. «Ecoles Des Saint-Cyr». Arxivat de l'original el 24 d'octubre 2007. [Consulta: 6 juliol 2009].
6. Ambrose, Stephen. Duty, Honor, Country. A History of West Point. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1966. ISBN 0-8018-6293-0. , p.22
7. Sandhurst - Royal Berkshire History
8. Training Army
9. Instal·lacions de Sandhurst - 1937 Arxivat 2009-01-06 a Wayback Machine. Una detallada descripció per un nou recluta.
10. «Mons Officer Cadet School». Arxivat de l'original el 4 de juliol 2009. [Consulta: 6 juliol 2009].
11. «RMAS Archive». Arxivat de l'original el 30 d'abril 2009. [Consulta: 29 juny 2009].
12. 1948 Summer Olympics official report. Arxivat 2011-07-27 a Wayback Machine. p. 47.
13. Row over renaming of Sandhurst hall after Bahrain donation - Telegraph
14. Sandhurst was right to take the king's cash - Telegraph
15. RMAS: The Officer Cadet Arxivat 2007-07-22 a Wayback Machine.
16. Commissioning Course Royal Military Academy Sandhurst
17. «PQO Course». [Consulta: 9 novembre 2009].
18. «Choosing a Commission». «He is placed on the strength of a TA Unit but completes Modules 1-3 of the TA Commissioning Course (TACC) with the RTC and Module 4 at the Royal Military Academy Sandhurst. Commission is confirmed by completing Module 5, a Special to Arms Course, a minimum of 1 year and a maximum of 2 years commissioned service.»
19. Late Entry Officer Course Royal Military Academy Sandhurst
20. «RMAS site». Arxivat de l'original el 2009-12-27. [Consulta: 19 maig 2013].
21. Academic Departments Royal Military Academy Sandhurst
22. HRH Prince 'Abdul Mateen graduates from Sandhurst Arxivat 2012-07-05 a Wayback Machine. Brunei Times, 16 April 2011
23. «Memorial Chapel» (PDF). Arxivat de l'original el 28 de febrer 2008. [Consulta: 20 febrer 2008].
24. Sovereign's Parade Royal Military Academy Sandhurst
25. Royal Memorial Chapel Sandhurst
26. «Major Augustus F. Mockler-Ferryman F.R.G.S., F.Z.S. `Annals of Sandhurst : a chronicle of the Royal Military College from its foundation to the present day, with a sketch of the history of the Staff College` (London: William Heinemann, 1900)». Arxivat de l'original el 2018-07-29. [Consulta: 22 juny 2013].
27. Conference Room Arxivat 2011-03-14 a Wayback Machine. Sandhurst Collection
28. The London Gazette: no. 15377. p. 691. 20 juny 1801.
29. «Visitation of England and Wales volume 12, p.29». Arxivat de l'original el 2012-03-30. [Consulta: 22 juny 2013].
30. 'Murray, Sir George (1772 - 1846)', Australian Dictionary of Biography, Volume 2, Melbourne University Press, 1967, pp 270-271.
31. Edward Paget at Oxford Dictionary of National Biography
32. George Scovell at Oxford Dictionary of National Biography
33. ICE Virual Library
34. Dictionary of Canadian Biography
35. 'CAMERON, Sir Duncan Alexander, G.C.B.', from An Encyclopaedia of New Zealand, edited by A. H. McLintock, originally published in 1966. Te Ara - the Encyclopedia of New Zealand, updated 23-Apr-09
36. «Army Commands». Arxivat de l'original el 2015-07-05. [Consulta: 22 juny 2013].
37. 'MIDDLETON, Lt-Gen. Sir Frederick Dobson', in Who Was Who 1897-1915 (A. & C. Black, 1988 reprint: ISBN 0-7136-2670-4)
38. The London Gazette: no. 25372. p. 3011. 1 juliol 1884. Consulta: 2011-07-17.
39. 'CAMERON, Col Aylmer', in Who Was Who 1897-1915 (A. & C. Black, 1988 reprint: ISBN 0-7136-2670-4)
40. The Peerage.com
41. Cecil East at Oxford Dictionary of National Biography
42. Royal Military College, Sandhurst Arxivat 2013-01-03 a Wayback Machine. Hansard, 14 May 1900
43. The county families of the United Kingdom; or, Royal manual of the titled and untitled aristocracy of England, Wales, Scotland, and Ireland by Edward Walford, p.206
44. List of Fellows of the Zoological Society of London, 1910
45. 'ROLT, Brig.-Gen. Stuart Peter', in Who Was Who 1929-1940 (A. & C. Black, 1967 reprint: ISBN 0-7136-0171-X)
46. 'STEPHENS, General Sir Reginald Byng', in Who Was Who 1951-1960, (A. & C. Black, 1984 reprint: ISBN 0-7136-2598-8)
47. 'SHOUBRIDGE, Maj.-Gen. (Thomas) Herbert', in Who Was Who 1916-1928, (A. & C. Black, 1992 reprint: ISBN 0-7136-3143-0)
48. 'CORKRAN, Major-General Sir Charles Edward', in Who Was Who 1929-1940 (A. & C. Black, 1967 reprint: ISBN 0-7136-0171-X)
49. Liddell Hart Centre for Military Archives
50. 'MAY, General Sir Reginald Seaburne', in Who Was Who 1951-1960, (A. & C. Black, 1984 reprint: ISBN 0-7136-2598-8)
51. 'FISHER, Lieut-General Sir Bertie Drew', in Who Was Who 1971-1980 (A. & C. Black, 1989 reprint: ISBN 0-7136-3227-5)
52. 'EASTWOOD, Lt-Gen. Sir T. Ralph', in Who Was Who 1951-1960 (A. & C. Black, 1984 reprint: ISBN 0-7136-2598-8)
53. MARRIOTT, Major-General Patrick Claude in Who's Who 2012 online at ukwhoswho.com (accessed 16 April 2012)
54. Defence Viewpoints

Bibliografia

• Christchurch the Chapel of The Royal Military College: Enlarged and Beautified to the Glory of God and in memory of The Sandhurst Cadets who have died in the service of their country Gale & Polden Ltd, Aldershot, 1937
• Mockler-Ferryman, A. F. Annals of Sandhurst: A Chronicle of the Royal Military College From Its Foundation to the Present. Whitefish, Montana: Kessinger Publishing, 2007 (reprint; original 1900). ISBN 1-4326-6558-8.
• Thomas, Hugh, 1931- The story of Sandhurst London, Hutchinson 1961