Les regles monàstiques són les regles per les quals es regeixen els ordes monàstics (monàstic fa referència al monacat, la condició dels monjos i els seus monestirs històricament fundats al desert, en entorns allunyats del món), però també altres ordes religiosos com els ordes conventuals o ordes mendicants (les dels frares i els seus convents, històricament fundats en entorns urbans, amb major o menor grau de cloenda), i en general s'utilitzen en l'anomenada vida consagrada i en les institucions del clergat regular. Les regles més difoses són:
- Regla de Sant Agustí, regla augustiniana o regla agustina, de Sant Agustí (segle IV-V). Utilitzada per l'Orde de Sant Agustí i moltes altres, com els ordes militars.
- Regla de Sant Benet o regla benedictina, de Sant Benet de Núrsia (segle vi). Utilitzada per l'Orde de Sant Benet (cluniacencs, cistercencs, etc.)[1]
- Consuetudines Cartusiae, regla cartoixana o regla dels cartoixans (1127), la regla de 80 capítols que va ser escrita per a l'Orde de la Cartoixa.
- Regla de Sant Francesc, regla franciscana o Regla dels Germans Menors, de Sant Francesc d'Assís (1223)[2] utilitzada per l'orde franciscà i altres.
- Vinaya-pitaka (Cistell de Disciplina (Monàstica)). Compost uns quatre-cents cinquanta-quatre anys després de la mort del Buda Sakyamuni. Utilitzat per tota la comunitat monacal budista (Sangha), especialment pel corrent Theravāda.
Vots monàstics
Un aspecte essencial de les regles són els anomenats vots monàstics. Els més usuals són la tríada de pobresa, obediència i castedat , tot i que alguns ordes religiosos afegeixen algun altre, per exemple, a la Companyia de Jesús l'obediència especial al Papa (que va ser la raó esgrimida per a la seva dissolució prevista a la Constitució de la Segona República Espanyola de 1931), i en alguns casos el vot de silenci. El vot de secret dels Legionaris de Crist ha estat objecte d'una particular polèmica.[3]
Lemes
Resumir les regles en lemes produeix expressions lapidàries, com Ama et quod vis fac o, més pròpiament, Dilige, et quod vis fac ("estima i fes el que vulguis") de Sant Agustí[4] o l'Ora et labora, de forma completa Ora et labora, Deus adest sine mora ("resa i treballa, Déu ajuda sense demora") de Sant Benet.[5]
Notes
- ↑ Text llatí
- ↑ .org/escr/146.reglas1.htm Regla dels Germans Menors (1223)[Enllaç no actiu]
- ↑ Article a periodistadigital.com
- ↑
- Primum, propter quod in unum estis congregati, ut unanimes habitetis in domo et sit vobis anima una et cor unum in Deum. Et non dicatis aliquid proprium, sed sint vobis omnia communia, et distribuatur unicuique vestrum a praeposito vestro victus et tegumentum, non aequaliter omnibus, quia non aequaliter valetis omnes, sed potius unicuique sicut cuique opus fuerit. Sic enim legitis in Actibus Apostolorum, quia “erant illis omnia communia et distribuebatur unicuique sicut cuique opus erat” (Cor unum in Deum). La cita entre cometes és de Fets 4, 32-35: 32 I la multitud dels que havien cregut era d'un cor i una ànima, i cap deia ser seu propi res del que posseïa, sinó que tenien totes les coses en comú. I amb gran poder els apòstols donaven testimoni de la resurrecció del Senyor Jesús, i abundant gràcia era sobre tots ells. Així que no hi havia entre ells cap necessitat, perquè tots els qui eren heretats o cases, les venien, i portaven el preu de la venda, i el dipositaven als peus dels apòstols, i es repartia a cadascú segons la seva necessitat. (Versión Reina-Valera).
- Quoniam ex praecepto Regulae Patris nostri Augustini iubemur habere cor unum et animam unam in Domino, Constitucions dels Agustins Eremites, pròleg (ed. Aramburu, p. 31).
- ↑ Latin via proverbs.
