Ensenya de la Regia Marina fins als primers anys del segle xx.
Orígens
La Regia Marina va néixer el 17 de març de 1861, després de la proclamació de la formació del Regne d'Itàlia. Igual que el Regne es formà a partir de la unificació dels diversos estats de la península italiana, la Regia Marina es formà de les naus de tots aquests vaixells, corresponent l'aportació principal als regnes de Sardenya i Nàpols. La Regia Marina tenia un gran nombre de vaixell, tant de vela com de vapor, així com les llargues tradicions marineres dels seus constituents (especialment els ja citats Sardenya i Nàpols), però també tenia diverses dificultats majors.
Primerament, patia d'una manca d'uniformitat i cohesió: la Regia Marina era una barreja heterogènia d'equipament, hàbits i costums, arribant a les hostilitats entre els oficials de les diverses marines. Aquests problemes eren agreujats per la continuació de dues escoles d'oficials separades, una a Gènova i l'altra a Nàpols, i no va ser fins al 1881 en què s'obrí una Acadèmia Naval unificada a Livorno.
En segon lloc, la unificació tingué lloc en un període d'avenços ràpids tant en la tecnologia com en la tàctica naval, tipificats per la botadura de La Gloire a França el 1858 i, per l'aparició i la lluita entre l'USS Monitor i el CSS Virginia el 1862. Totes aquestes innovacions van fer ràpidament obsolets als vells vaixells de guerra. Itàlia no posseïa drassanes o infraestructura per construir els necessaris vaixells moderns, però llavors, el Ministre de la Marina, l'Almirall Carlo di Persano, llançà un ambiciós programa d'adquisició de vaixells de guerra estrangers.
La flota italiana, comandada per l'Almirall Persano estava composta per 12 cuirassats i 17 vaixells de fusta, tot i que només tenia un únic vaixell amb disseny de torreta, el Affondatore. Tot i el gran desavantatge en nombre i equip, la major destresa austríaca sota l'almirall Wilhelm von Tegetthoff resultà en una derrota pels italians, que van perdre 2 cuirassats i 640 homes.
Abans de la I Guerra Mundial
Després de la desfeta a Lissa, la Regia Marina va fer avanços significatius per recuperar-se:
el 1881 i 1882 es comissionaren els cuirassats Duilio i Dandolo, llavors els cuirassats més poderosos del món
Itàlia construí 6 cuirassats Dreadnought (el Dante Alighieri com a prototipus, el Giulio Cesare el Conte di Cavour i el Leonardo da Vinci de classe Cavour, i l'Andrea Doria i el Caio Duilio de classe Doria), però no participà en grans accions navals durant la Primera Guerra Mundial. Durant la major part de la guerra, tant la Regia Marina com la Kaiserliche und Königliche Kriegsmarine van tenir un paper relativament passiu. La flota italiana va perdre el cuirassat Benedetto Brin a Bríndisi el 27 de setembre de 1915 i el Leonardo da Vinci a Tàrent el 2 d'agost de 1916, per una explosió en un magatzem (si bé hi hagué rumors d'un sabotatge austríac).
La Regia Marina atacà: el MAS 21 i el Mas 15 van enfonsar el cuirassat austríac SMS Szent István a l'Adriàtic el 10 de juny de 1918; i l'1 de novembre, un dels primers tipus de torpedes humans entrà al port de Pula i enfonsà el vaixell insígnia austrohongarès, el Viribus Unitis. Finalment, el cuirassat Teggetthoff passa a mans italianes com a botí de guerra el 1919.
Període d'entreguerres
Durant el període d'entreguerres, el govern italià decidí augmentar la Regia Marina amb vista a poder desafiar la Royal Navy i la seva Flota britànica de la Mediterrània. Per tal de minimitzar el contacte amb els més experimentats vaixells britànics, la Regia Marina basà la seva estratègia en vaixells ràpids i amb una artilleria de llarg abast. Per tant, desenvolupà canons nous amb calibres menors, però amb un abast major que els dels britànics; però per tal d'augmentar la velocitat, se sacrificaren els blindatges.
Guerra Civil Espanyola
Lluny de dedicar-se només a donar suport a les tropes del Cos Italià de Voluntaris, aproximadament 58 submarins italians participaren en operacions de cacera contra les forces navals republicanes. Aquests submarins s'organitzaren com la Legió Submarina (Sottomarini Legionari), complementant als U-boats alemanys de l'Operació Úrsula.
El dictador italià Benito Mussolini veia el control de la Mediterrània com un requisit indispensable per expandir el seu Nou Imperi Romà per Niça, Còrsega, Tunísia i els Balcans i, per tant, la construcció naval s'accelerà. De fet, anomenava a la Mediterrània com Mare Nostrum.
Els vaixells de la Regia Marina tenien una reputació generalitzada com que estaven ben dissenyats. Els petits atacs italians van crear grans expectacions, i van ser responsables de diverses accions valentes coronades amb l'èxit a la Mediterrània. Però diverses classes de creuers italians tenien un blindatge deficient, a més del fet que els mancava el radar. A més, mentre que els comandants aliats tenien llibertat de moviments al mar, les accions dels comandants italians estaven fermament i precisament dirigides pel Quarter General Naval Italià (Supermarina). Això comportà que a vegades en què els italians tenien un clar avantatge haguessin d'avortar l'acció (per exemple, durant l'Operació "Barrets"). L'Alt Comandament Naval Italià era conscient que mentre que els britànics podrien reemplaçar fàcilment els vaixells perduts a la Mediterrània, els recursos italians eren limitats.
A més, als italians els mancava una arma aèria naval. El portaavionsAquila mai no va ser completat, i la major part del suport aeri que tingueren els italians durant la batalla de la Mediterrània provenia dels avions de la Regia Aeronautica, amb seu a terra.
Quan Itàlia entrà a la Segona Guerra Mundial el 10 de juny de 1940, la Regia Marina era la quarta major marina del món. Estava formada per una barreja de cuirassats modernitzats i de nous, i desafià als Aliats, principalment a la Royal Navybritànica, per la supremacia de la Mediterrània. Allà, els objectius eren:
protegir les rutes navals entre Itàlia i Líbia, assegurar un moviment sense interrupcions dels combois entre Itàlia i els ports de Trípoli i Benghazi
protegir les rutes navals entre Itàlia i Albània
protegir el litoral costaner
actuar contra els combois enemics.
El suport aeri era proporcionat per l'Força Aèria Auxiliar de la Marina (Aviazione Ausiliara per la Marina), el servei aeri naval durant el temps de guerra. L'Aviació Auxiliar estava a càrrec de tots els avions amb seu a terra i els hidroavions i hidroplans de la Marina.
Els vaixells de guerra italians tenien una reputació d'estar ben dissenyats i amb un bon aspecte. Però algunes classes de creuers tenien un blindatge deficient. Tota la flota estava mancada de radar, si bé aquesta mancança estava parcialment resolta pel fet que estaven equipats amb uns bons telèmetres i pels sistemes de control de foc.
El novembre de 1940, els britànics van atacar la base naval italiana de Tàrent. La batalla de Tàrent demostrà com es podia llençar un atac d'èxit amb avions torpediners, enlairats des d'un portaavions contra cuirassats a port (aquest atac serviria d'inspiració a l'atac a Pearl Harbor que un any després llançaria la Marina Imperial Japonesa contra la Marina dels Estats Units.
Els aliats van aconseguir avantatge després de diverses accions. Els britànics van infligir una gran derrota als italians al cap Matapan, quan la Royal Navy britànica i la Reial Marina Australiana interceptaren i destruïren 3 creuers pesats (el Fiume, el Zara i el Pola; tots tres de la mateixa classe), dos destructors classe Poeti (Vittorio Alfieri i Giosue Carducci) i van danyar el cuirassatVittorio Veneto en una emboscada nocturna, amb la pèrdua de 2.300 mariners italians. Els aliats tenien les interceptacions d'Ultra, que els informava dels moviments italians, així com el radar, que els permetia localitzat els vaixells i apuntar els seus canons de lluny i durant la nit. Les millors habilitats de l'Arma Aèria de la Flota de la Royal Navy, així com la seva col·laboració amb les unitats de superfície van ser altres causes principals del desastre italià.
El principal èxit portat a terme per la Marina Italiana va ser quan diversos escafandristes van minar els cuirassats britànics al port d'Alexandria el 19 de desembre de 1941. L'HMS Queen Elizabeth i l'HMS Valiant van ser enfonsats, però van poder ser rescatats i van tornar al servei actiu menys de dos anys després.
La mateixa nit, la Força K, formada per 3 creuers i 4 destructors amb seu a Malta, que comptaven per destruir unes 60.000 tones de navegació de l'Eix el 1941, van ser sorpresos per un camp de mines italià a la sortida de Trípoli. Es van perdre un creuer (el HMS Neptune) i un destructor (el HMS Kandahar), tres naus més van quedar seriosament danyades, i més de 900 mariners van morir. La Força K va ser retirada del servei i les capacitats ofensives de Malta van quedar reduïdes a mínims.
Aquests desastres per les flotes aliades permeteren als italians tenir la supremacia naval a la Mediterrània central, mantenint inviolades les seves rutes navals durant mesos.
La flota italiana també va agafar avantatge de la situació i passà a l'ofensiva, bloquejant o delmant com a mínim 3 grans combois Aliats que es dirigien cap a Malta. Això portà a diversos combats navals, (com la Segona Batalla de Sirte o l'Operació Harpoon (a més de l'Operació Vigorós i, finalment, l'Operació Pedestal), totes elles favorables a l'Eix. Malgrat tota aquesta activitat, l'únic èxit real de la flota italiana va ser l'atac sobre el comboi Harpoon, que enfonsà diversos vaixells de guerra enemics i en danyà diversos més. Només dos transports dels 6 originals van arribar fins a Malta. Aquesta va ser l'única victòria a nivell d'esquadró sense discussió de la flota de superfície italiana durant la II Guerra Mundial.
No obstant això, no va passar de ser uns temps feliços breus per a l'Eix. El petroli i els subministraments que, malgrat les grans pèrdues, arribaven a Malta (Operació Pedestal) i el desembarcament aliat al nord d'Àfrica el novembre (Operació Torxa), van tombar la fortuna de nou en contra d'Itàlia. En només sis mesos, les forces de l'Eix havien estat expulsades del nord d'Àfrica.
La Regia Marina actuà bé i amb valentia en els seus deures amb els combois al nord d'Àfrica, però seguien tenint un desavantatge tècnic: tenien un avantatge en la velocitat, però el seu feble blindatge els feia molt vulnerables tant als torpedes com als projectils. A més, l'escassetat de combustible els obligava a mantenir-se a port, sobretot durant el darrer any de la seva aliança amb Alemanya.
Atlàntic
Des del 10 de juny de 1940, els submarins de la Regima Marina van participar en la Batalla de l'Atlàntic, al costat dels U-Boats de la Kriegsmarine alemanya. Els submarins italians tenien seu a Bordeus, a la França ocupada. Si bé estaven més preparats per la Mediterrània que no pas per a l'oceà Atlàntic, els 32 submarins italians que van operar a l'Atlàntic van enfonsar 109 vaixells aliats, amb un total de 593.864 tones.
La Regia Marina fins i tot planejà un atac al port de Nova York al desembre de 1942, però va ser retardat per diversos motius i mai no es va dur a terme.
La major part de la flotilla va ser destruïda durant els primers mesos de la guerra, quan el port de Massawa va caure a l'abril de 1941. Car i això, va haver-hi supervivents. Al febrer de 1941, abans de la caiguda de Massawa, el vaixell Eirtrea i el Ramb I i el Ramb II van aconseguir salpar i dirigir-se cap a Kobe, al Japó. Mentre que el Ramb I va ser enfonsat per creuer neozelandès HMNZS Leander a les Maldives, l'"Eritrea" i el "Ramb II" van arribar fins a Kobe. Mentre que el port de Massawa queia, 4 submarins van aconseguir escapar, passant pel Cap de Bona Esperança i arribant fins al port de Bordeus, a la França Ocupada. Un dels mercants aconseguí arribar fins a Madagascar.
Mar Negre
A petició alemanya, al maig de 1942, la Regia Marina destacà 4 llanxes anti-submarines de 24 tones (Motoscafo Anti Sommergibile), 6 submarins de classe CD, 5 llanxes torpedineres i 5 llanxes explosives (Motoscafo esplosivo) al mar Negre. Les naus van ser transportades fins a Viena, i llavors, a través del Danubi, cap a Constanca (Romania). La flotilla portà a terme una campanya activa i amb èxit, amb seu a Ialta i a Feodonia. Posteriorment passà a mans de la Kriegsmarine i finalment van ser capturades per les tropes soviètiques a agost de 1944.
Llac Ladoga
Durant la Guerra de Continuació (1941-1944), els italians van tenir quatre llanxes torpedineres al llac Ladoga. Les naus italianes, juntament amb les alemanyes, van operar contra els vaixells soviètics durant el Setge de Leningrad entre el 21 de juny i el 21 d'octubre de 1942. Finalment, els vaixells italians van ser lliurats als finesos.
Extrem Orient
La Regia Marina tenia una base a la concessió de Tiensin (Xina). Els primers vaixells amb seu allà van ser el minador "Lepanto" i la canonera "Carlotto". Durant la II Guerra Mundial, els creuers auxiliars, les naus de subministrament i els submarins van operar a les aigües orientals. A més, els italians aprofitaven les facilitats dels ports de Shanghai i Kobe.
Els creuers alemanys eren mercants equipats amb canons que, si bé aparentaven ser mercants, podien ser usats per a propòsits militars destruint els mercants enemics.
Els submarins Barbarigo, el Cappellini, el Giuliani i el Torelli van ser reconvertits en submarins de transport, per tal de poder canviar amb mercaderies rares o irremplaçables amb Japó. El nom del Cappellini va modificar-se a Aquilla III.
L'armistici
El 1943, el dictador Benito Mussolini va ser deposat i el nou govern italià acordà un armistici amb els aliats. D'acord amb les clàusules d'aquest armistici, la Regia Marina havia de portar els seus efectius a ports sota control aliat. La majoria van salpar cap a Malta, però una flotilla de La Spezia que es dirigia cap a Sardenya va ser atacada per Dornier Do 217 alemanys, i el Cuirassat Roma va ser enfonsat per l'impacte de dues bombes Fritz X. Van haver-hi uns 1.400 morts, entre ells el Comandant en Cap de la Marina italiana, AmmiraglioCarlo Bergamini.[1]
A mesura que les naus estaven disponibles pel nou govern italià, es formà la Marina Italiana Cobel·ligerant per tal de lluitar amb els aliats; tot i que algunes tripulacions van escollir combatre amb el nou règim feixista creat per Mussolini al nord del país, la República Social Italiana (Repubblica Sociale Italiana, RSI). A l'Extrem Orient, els japonesos van ocupar el territori de la concessió a Tiensin.
Malgrat tot, els cuirassats italians van ser poc usats, car hi havia dubtes sobre la lleialtat de les seves tripulacions, i els vaixells van ser internats a Egipte. Al juny de 1944, els cuirassats més febles (el Cuirassat Andrea Doria, el Caio Duilio i el Giulio Cesare) va tornar a Sicília per servir d'entrenament. La resta van seguir al Canal de Suez fins al 1947. el Giulio Cesare passà a mans de la Unió Soviètica després de la guerra.
Durant el període de co-bel·ligerància, els creuers lleugers italians van participar en l'Atlàntic en patrulles contra els exploradors alemanys. Les unitats menors (principalment submarins i torpedineres) van servir a la Mediterrània. Als darrers dies del conflicte s'arribà a debatre entre els caps aliats si els cuirassats i els creuers italians havien de participar en la Guerra del Pacífic.
L'Extrem Orient després de l'Armistici
Quan el nou govern italià acordà un armistici amb els aliats el 1943, encara hi havia unitats de la Regia Marina a l'Extrem Orient. Les reaccions de les seves tripulacions van variar enormement. En general, les unitats de superfície es van rendir a ports Aliats.
Hi havia 4 submarins italians en aquells moments: el Cagni, el Capellini, el Giuliani i el Torelli. La tripulació del Cagni es rendí a Durban (Sud-àfrica), mentre que les dels altres tres van ser temporalment internats pels japonesos. Els submarins van passar a mans de la Kriegsmarine i, amb una tripulació germano-italiana, van seguir el combat contra els aliats. Se'ls va modificar el nom U.IT.23, U.IT.24 i U.IT.25. El Giuliani va ser enfonsat pel submarí britànic Tallyho al febrer de 1944. al maig de 1945, els altres dos van passar a mans de la Marina Imperial Japonesa després de la rendició alemanya. Uns 20 mariners italians van continuar la lluita amb els japonesos. El Torelli va seguir actiu fins al 30 d'agost de 1945, quan el darrer submarí de la Itàlia feixista va ser abatut per un B-25 Mitchell de la Força Aèria de l'Exèrcit dels Estats Units.
Després de la Segona Guerra Mundial
Després del final de les hostilitats, la Regia Marina, que a l'inici de la guerra era la 4 major marina del món, formada per un conjunt de cuirassats nous o modernitzats, inicià un llarg i complex procés de reconstrucció. La important contribució de combat de les forces navals italianes després de la signatura de l'Armistici amb els aliats, i els acords subseqüents de cooperació deixaren la Regia Marina en un pobre estat, en la qual gran part de la seva infraestructura estava malmesa, amb els ports minats o bloquejats per vaixells enfonsats. No obstant això, un gran nombre de naus van sobreviure a la guerra, encara que en un ínfim estat d'eficiència, a causa del conflicte i a l'edat dels vaixells. En total, quedaven:
2 portaavions
5 cuirassats
9 creuers
11 destructors
22 fragates
19 corbetes
44 patrulleres costaneres ràpides
50 minadors
16 vaixells d'operacions amfíbies
2 vaixells escola
1 vaixell de suport
diversos submarins
La Regia Marina modificà el seu nom pel de Marina Militare Italiana després que la monarquia fos abolida pel referèndum popular del 2 de juny de 1946.
El Tractat de Pau
El Tractat de Pau signat el 10 de febrer de 1947 a París va ser onerós per a la Regia Marina. A banda de les pèrdues materials i territorials, també se li imposaren les següents restriccions:
de tenir, construir o experimentar armament atòmic o projectils autopropulsats
de tenir cuirassats, portaavions, submarins i unitats d'assalt amfibi
de tenir instal·lacions militars operatives a les illes de Pnatelleria, Pianosa i a l'arxipèlag de Pelagie,
5 Creuers: Emanuele Filiberto Duca d'Aosta, Attilio Regolo, Scipione Africano, Eugenio di Savoia i Eritrea;
7 Destructors, 5 de classe "Soldati" i Augusto Riboty i Alfredo Oriani;
6 Minadors: com el Aliseo i el Fortunale;
8 Submarins: 3 de la classe "Acciaio";
1 vaixell escola: Cristoforo Colombo.
La capacitat màxima de desplaçament de la futura marina no hauria de ser superior a 67.500 tones (cuirassats exclosos), amb un personal limitat a 25.000 homes.
Vaixells
I Guerra Mundial
Cuirassats
classe Duilio: Dandolo
classe Re Umberto: Sardegna
classe Saint Bon: Ammiraglio di Saint Bon, Emanuele Filiberto
classe Regina Margherita: Regina Margherita, Benedetto Brin
classe Regina Elena: Regina Elena, Vittorio Emanuele, Napoli, Roma
↑Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«[{{{url}}} Desapareguts des del 1943]». La Vanguardia, 29-06-2012. [Consulta: 30 juny 2012].
Germany Germany (als, de & pfl: Deutschland, bar & pdc: Deitschland, ksh: Dütschland), ni chalo icho chili kwa Europe. Pali anthu pafupifupi 82 800 000 m'dzikoli (2017). Mizinda Mzinda Population 1990 Population 2000 Population 2010 km² Population per km² Growth in % Land Year surpassed 100,000 1 Berlin 3,433,695 3,382,169 3,450,889 891.82 3,869 0.06 Berlin 1740 2 Hamburg 1,652,363 1,715,392 1,743,627 755.24 2,309 0.27 Hamburg 1787 3 Munich / München 1,229,026 1,210,223 1,330...
سينوبي (قمر) المكتشف سيث بارنز نيكلسون تاريخ الاكتشاف 21 يوليو 1914 نصف المحور الرئيسي 23368614 كيلومتر الشذوذ المداري 0.25 [1] فترة الدوران -777.29 يوم[2] الميل المداري 158.63840 درجة تابع إلى المشتري نصف القطر 19 كيلومتر[2] الكتلة 75 إكساغرام[3]...
Word that substitutes for a noun or noun phrase This article is about a word which is used instead of a noun. For a pronoun used to reflect one's gender identity, see Preferred gender pronoun. For other uses, see Pronoun (disambiguation). In linguistics and grammar, a pronoun (abbreviated PRO) is a word or a group of words that one may substitute for a noun or noun phrase. Pronouns have traditionally been regarded as one of the parts of speech, but some modern theorists would not consider the...
Sepak bola telah dipertandingkan sejak edisi 1951. Hasil Year Host Gold medal game Bronze medal game Gold medalist Score Silver medalist Bronze medalist Score Fourth place 1951Details Alexandria Yunani n/a Mesir Suriah No Fourth 1955Details Barcelona Mesir n/a Spanyol Prancis n/a Suriah 1959Details Beirut Italia n/a Turki Lebanon No Fourth 1963Details Naples Italia 3 − 0 Turki Spanyol 2 − 1 Maroko 1967Details Tunis Prancis / Italia Gold Medal Shared Spanyol 2 − 1 Turki 1971D...
2015 biography of Michael D'Antonio Never Enough: Donald Trump and the Pursuit of Success AuthorMichael D'AntonioCountryUnited StatesLanguageEnglishSubjectDonald TrumpPublisherThomas Dunne Books, St. Martin's PressPublication dateSeptember 22, 2015Media typePrintPages389ISBN978-1-250-04238-5 (Hardcover) Never Enough: Donald Trump and the Pursuit of Success (published in paperback as The Truth About Trump) is a 2015 biography of Donald Trump by Michael D'Antonio. The book includes intervi...
هذه المقالة يتيمة إذ تصل إليها مقالات أخرى قليلة جدًا. فضلًا، ساعد بإضافة وصلة إليها في مقالات متعلقة بها. (أكتوبر 2019) إدي برايس الثالث معلومات شخصية الميلاد سنة 1953 (العمر 69–70 سنة) مواطنة الولايات المتحدة الحياة العملية المدرسة الأم جامعة تولين المهنة رجل أعمال...
Península de Comau o Huequi Península Mapa de la península de Comau.Ubicación administrativaPaís ChileSubdivisión Región de Los LagosUbicación geográficaContinente AméricaMar / océano Océano PacíficoMapa de localización [editar datos en Wikidata] La península de Comau o de Huequi es una península ubicada en la provincia de Palena, Región de Los Lagos, en la zona austral de Chile. Esta península está delimitada al noroeste por el golfo de Ancud, al este por el fior...
Bali TVPT Bali Ranadha TelevisiDenpasar, BaliIndonesiaKotaKota DenpasarSaluranDigital: 30 UHFVirtual: 7SloganMatahari dari BaliPemrogramanAfiliasiIndonesia Network (stasiun induk)KepemilikanPemilikKelompok Media Bali Post (PT Bali Ranadha Televisi)Stasiun seinduk Aceh TV Bandung TV Jogja TV Semarang TV Sriwijaya TV Sumut TV Surabaya TV RiwayatSiaran perdana26 Mei 2002Bekas nomor kanal39 UHF (analog)[1][2]37 UHF (analog)[3]49 UHF (analog)[4]51 UHF (analog, Bulel...
Pemilihan Umum Bupati Nias Selatan 2020201520249 Desember 2020[1]Suara terhitung100.00%per 20 Desember 2020, 04:29 WIBKandidat Calon Hilarius Duha Idealisman Dachi Partai PDI-P Partai Golongan Karya Pendamping Firman Giawa Sozanolo Ndruru Suara rakyat 72,057 54,267 Persentase 57.0% 43.0% Peta persebaran suara Peta Sumatera Utara yang menyoroti Kabupaten Nias Selatan Bupati dan Wakil Bupati petahanaHilarius Duha danSozanolo Ndruru Partai Demokrat Bupati dan Wakil Bupat...
For the former provincial electoral district, see Rouyn-Noranda (electoral district). City in Quebec, CanadaRouyn-NorandaCityVille de Rouyn-NorandaFountain on Osisko Lake. LogoMotto(s): Fierté, Solidarité, Savoir(Pride, Solidarity, Knowledge)Location in province of Quebec.Location with surrounding municipalities.Rouyn-NorandaLocation in western Quebec.Coordinates: 48°14′N 79°01′W / 48.233°N 79.017°W / 48.233; -79.017[1][2]CountryCanadaPro...
American basketball player Ernie DiGregorioDiGregorio playing for the Buffalo BravesPersonal informationBorn (1951-01-15) January 15, 1951 (age 72)North Providence, Rhode Island, U.S.Listed height6 ft 0 in (1.83 m)Listed weight180 lb (82 kg)Career informationHigh schoolNorth Providence(North Providence, Rhode Island)CollegeProvidence (1970–1973)NBA draft1973: 1st round, 3rd overall pickSelected by the Buffalo BravesPlaying career1973–1978PositionPoint guardNu...
This article's lead section may be too short to adequately summarize the key points. Please consider expanding the lead to provide an accessible overview of all important aspects of the article. (January 2022) René LalouxBorn(1929-07-13)13 July 1929Paris, FranceDied14 March 2004(2004-03-14) (aged 74)Angoulême, Charente, Poitou-Charentes, FranceOccupation(s)AnimatorFilm directorScreenwriterYears active1957–1998 René Laloux (French: [lalu]; 13 July 1929 – 14 March 2004)...
Nhiệt độ hiệu quả của một vật thể như một ngôi sao hoặc hành tinh là nhiệt độ của một vật thể màu đen sẽ phát ra cùng một lượng bức xạ điện từ.[1] Nhiệt độ hiệu quả thường được sử dụng như một ước tính về nhiệt độ bề mặt của cơ thể khi đường cong phát xạ của cơ thể (như một hàm của bước sóng) không được biết đến. Khi độ phát xạ ròng của ngôi sa...
15 February 1971, when the UK and Ireland adopted decimal currency An introductory pack of the new currency. This article is part of a series on theHistory of theEnglish penny The Anglo-Saxons (c. 600 – 1066) Early Normans and the Anarchy (1066–1154) Plantagenets (1154–1485) Tudors (1485–1603) Stuarts and Commonwealth (1603–1707) Hanoverians (1714–1901) 20th century (1901–1970) Decimal Day, 1971 Post-decimalisation (1971–present) vte Decimal Day (Irish: Lá Deachúil)[1 ...
For the plaintiff in the 1992 lawsuit against the Kellogg Company, see Pop-Tarts § History. Lt.-Col. (Rev.) Thomas Nangle Thomas Matthew Mary Nangle (1889 – January 4, 1972) was a Newfoundland cleric, military chaplain of the Royal Newfoundland Regiment during World War I, diplomat and later a Rhodesian politician and farmer. Early life He was born in St. John's, Newfoundland and educated at St. Bonaventure College before attending All Hallows College seminary in Dublin and St. Patric...
Malaysian footballer (1946–2020) In this Malay name, there is no family name. The name Abdullah is a patronymic, and the person should be referred to by the given name, Namat. The Arabic-derived word bin or binti/binte, if used, means 'son of' or 'daughter of', respectively. Namat AbdullahPersonal informationFull name Namat AbdullahDate of birth 30 March 1946Place of birth Butterworth, Seberang Perai, Penang, MalaysiaDate of death 17 December 2020 (aged 74)Place of death Kamunting, Perak, M...
У этого термина существуют и другие значения, см. Куприн (значения). Куприн Жанр драма Сценаристы Николай ЛырчиковЕлена ИсаеваОльга МихайловаВлад ФурманТатьяна СотниковаВладимир СотниковАндрей ЭшпайРоман Артемьев Режиссёры Влад ФурманАндрей ЭшпайАндрей Малюков В ро...
For other airports with the same name, see Independence Airport (disambiguation). Airport in Independence, CaliforniaIndependence AirportIndependence Air Force Auxiliary Field2006 USGS airphotoIATA: noneICAO: noneFAA LID: 2O7SummaryAirport typePublicLocationIndependence, CaliforniaElevation AMSL3,900 ft / 1,189 mCoordinates36°48′49.756″N 118°12′18.34″W / 36.81382111°N 118.2050944°W / 36.81382111; -118.2050944Map2O7Location of Independence Air...
Рахель Эдриивр. רחל אדרי Дата рождения 15 января 1959(1959-01-15) (64 года) Место рождения Офаким Гражданство Израиль Медиафайлы на Викискладе Рахель Эдри (ивр. רחל אדרי; род. 15 января 1959, Офаким) — израильская жительница Офакима, которая во время боёв в Офаким...
Untuk kegunaan lain, lihat Uranus dan Uranus (disambiguasi). Front Timur pada saat Operasi Uranus. Operasi Uranus ialah pengepungan Soviet dalam Perang Dunia II atas angkatan bersenjata Jerman selama Pertempuran Stalingrad. Pengepungan rangkap dilancarkan pada 19 November 1942 dengan serangan ganda, yang akhirnya bertemu di Kalach 4 hari kemudian. Persiapan untuk pengepungan itu dibuat dengan saksama. Stalin dipengaruhi untuk mengizinkan Zhukov dan Vasilevsky berdasarkan kondisi dan pemikiran...
_crowned.svg&lang=ca)
.svg)
.svg){kind=small}
_of_the_Italian_Navy.svg)
