És un refugi lliure (no guardat) de color carbassa,[5] tipus "bivac", amb una capacitat de 16 places.[6] D'estructura metàl·lica de ferro galvanitzat amb aïllaments tèrmics de porexpan i acabat interior de fusta de tauler marí[4] va ser construït i inaugurat el 12 de setembre de 1981 en ocasió del cinquantenari de la Unió Excursionista de Catalunya.[5]
Disposa de farmaciola i d'emissora d'emergència connectada amb els bombers.[4]
L'accés al refugi només es pot fer a peu i dependrà del punt d'inici:
Des del mateix poble d'Àreu caldria comptar que calen unes 5 hores.
Des del Pla de la Farga (1.458m) a tocar a la presa de la Farga. El camí que cal seguir queda a mà esquerra a l'altre costat de la Noguera de Vallferrera. Passades la Borda de Bués el camí va superant trams pendents intercalats amb replans fins al Barranc de Baborte i puja fort fins a l'Estany de Baborte (2.336 m), des d'on el refugi és ben visible damunt d'un morro al NW.[5] Es tarden unes tres hores i mitja.[4]
Des de la Presa de Montalto (1.382m), abans del Pla de Boavi. Cal travessar aquest pla fins al final on es creua la Noguera de Lladorre. A partir de la Cascada de Broate es remunta la Vall de Sellente fins al Planell de Sant Pau, on es remunta en porta pujada fins Coll de Sellente (2.488 m). Una curta baixada ens porta al refugi de Baborte, visible des del mateix coll.[8] Caldria comptar que calen unes 4 hores.[4]
El refugi va ser fabricat en un taller de construcció metàl·lica de la localitat de Mataró. Posteriorment va ser desmuntat i traslladat en camió fins al poble d'Àreu i tot seguit en helicòpter fins al seu emplaçament definitiu sobre l'Estany de Baborte. Un cop allà va ser muntat i acabat en pocs dies per a socis de l'UEC i inaugurat el dia 12 de setembre de 1981.[4]
