El refugi de la Bretxa Peyta o històric Refugi Besiberri ,[ 1] va ser un refugi d'alta muntanya propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), que es trobava situat a 2.760 metres d'altitud,[ 2] a la vessant sud de la bretxa del mateix nom, entre el Besiberri Nord (massís del Besiberri ) i la Punta d’Harlé (Serra de Tumeneia ),[ 3] a la capçalera del Barranc de Malavesina (Capçalera de Caldes ), pertanyent al municipi de la Vall de Boí , a la comarca de l'Alta Ribagorça , en el límit del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici .[ 3]
Fou el refugi de muntanya més alt a Catalunya i el primer refugi metàl·lic d’emergència que s’aixecà al Pirineu català .[ 3]
Fou un refugi lliure (no guardat) tipus "bivac", prefabricat, amb estructura de fusta, recobert de planxes d'alumini anoditzat, amb aïllaments tèrmics i acabat interior de fusta, tenia una capacitat de 12 places per a dormir, i s’inaugurà oficialment l'11 de setembre de 1960 [ 2] per a l’aleshores Comitè Català de Refugis de la Delegació Catalana de la Federació Espanyola de Muntanyisme.[ 3]
Atès el seu deteriorament i mal estat, fou desmantellat al final de la dècada de 1990 .[ 3] El Comitè Català de Refugis projectà un nou refugi en el mateix emplaçament, però atès que no va aconseguir el permís del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici , va optar, el 2001 , per instal·lar-ne el Refugi de Bessiberri [ 3] a la vall de Besiberri prop de l'Estanyet de Bessiberri . Actualment només en resta la base de formigó.
Referències
↑ «Refugi Besiberri ». Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. [Consulta: 13 gener 2023].
↑ 2,0 2,1 Broch , Manuel; Gregori. Aigüestortes i Sant Maurici: el parc nacional i el seu entorn . Barcelona: Montblanc-Martín, 1994, p. 72-73. ISBN 84-85135-63-6 .
↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «refugi de Besiberri ». enciclopedia.cat- Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 13 gener 2023].