El Refugi Vicenç Barbé o Refugi d'Agulles es troba al Parc Natural de Montserrat (Catalunya), el qual sembla estar fent equilibris sobre la muntanya entre un laberint de monòlits.[1]
Descripció
És conegut amb el nom d'un destacat escalador barceloní (en Vicenç Barbé Lladós, mort mentre escalava l'agulla de la Caputxa, a la zona dels Frares Encantats de Montserrat)[2] i fou inaugurat el 15 de gener de l'any 1961 per la FEEC amb la col·laboració de la Diputació.[1] És un refugi guardat, petit, de color blanc, obert els caps de setmana, amb capacitat per a 20 persones (amb lliteres, matalassos, mantes i coixins) i emprat per excursionistes i escaladors com a camp base per visitar les regions d'Agulles i Frares. Disposa de totes les comoditats: aigua, electricitat, estufa de llenya, farmaciola, vàter (limitat en funció de l'aigua de pluja), sandàlies per caminar dins el refugi i servei de bar (esmorzars, sopars i pícnic) tot el dia.[2] Entre setmana el refugi roman tancat i cal trucar al guarda si voleu que us obrin. A més, si voleu sopar o esmorzar, heu de fer la reserva, ja que l'aprovisionament del refugi es realitza a peu.[2] L'àrea on es troba, en ésser la més allunyada de l'entorn del monestir, ha restat més salvatge i això ha atret muntanyencs i escaladors de tota mena.[2]
Accés
És ubicat al terme municipal del Bruc (l'Anoia), a la part oest de la muntanya de Montserrat, a 890[3] m d'altitud i envoltat de les mítiques Agulles, les quals donen nom a la zona:[2] cal sortir des del Bruc a peu o amb el cotxe. Baixem pel carrer de les escoles, que travessa el torrent de l'Illa, i agafem la pujada asfaltada fins a la urbanització. Girem a l'esquerra i seguim recte per la plana Llarga, ignorant els desviaments per pista que anirem trobant a dreta i esquerra. Deixem les cases enrere, travessant pinedes i camps d'oliveres. Passarem un parell de masies, que deixarem a mà esquerra. Després de la segona, la pista baixa a una fondalada, puja a un camp d'oliveres i segueix avançant en direcció NO. Deixem les pistes que surten a dreta i esquerra, i seguim recte fins a una bifurcació amb una esplanada i una pineda característiques. Si hem pujat amb el cotxe, l'hem d'aparcar ací. Prenem la pista de la dreta, que es va estrenyent a mesura que s'endinsa al torrent de la Diablera. Passat un esgraó de roca, arribem a un trencall on prenem el camí de la dreta (fita). Sortim del bosc i anem guanyant altitud entre arbustos fins a arribar a un replà amb una cruïlla senyalitzada. Pugem per la sendera de la dreta en direcció al refugi i, després de travessar el coll de l'Era dels Pallers, tornem a entrar al bosc. Anem seguint el camí del Refugi fins a arribar a una clariana i baixem les escales per entrar a l'ombrívol torrent dels Cirerers. Arribats al trencall, girem a la dreta pel sender PR-C 78. Després d'una pujada pedregosa, ignorant els senders que surten a l'esquerra vers el cim de la carena, arribem al refugi.[1]
