És un refugi metàl·lic d'emergència o refugi lliure (sense guarda) de color carbassa, tipus "bivac", amb capacitat per a dormir setze persones. D'estructura metàl·lica de ferro galvanitzat amb aïllaments tèrmics i acabat interior de fusta,[1][3] fou construït per la UEC de Mataró per commemorar el cinquantè aniversari de l'entitat i s'inaugurà el 15 de setembre de 1985.[2][3]
El refugi fou fabricat a un taller de Mataró i a principis de l'agost de 1985 va ser desmuntat per poder-lo traslladar en camió fins al Santuari de la Mare de Déu de les Ares i d'allí amb helicòpter va ser traslladat fins al seu emplaçament definitiu. Un cop allà va ser muntat i acabat per membres de la UEC.[3]
L'interior del refugi no disposa de lavabo ni dutxa, però està equipat amb lliteres dobles amb matalassos, sense mantes, taules, cadires i un cancell on s'hi pot cuinar i també disposa d'una emissora de ràdio connectada amb els bombers i farmaciola.[1][3][4]
