El 28 de setembre de 1919 es va celebrar un doble referèndum a Luxemburg.[1] En aquest, es va preguntar als votants qui preferien com a cap de l'estat, a més de si hi hauria d'haver una unió econòmica amb França o amb Bèlgica. La majoria dels votants van decidir mantenir a la Gran Duquessa Carlota com a cap de l'estat, així com disposar d'una unió econòmica amb França.[2]
Resultats
Cap de l'estat
| Opció
|
Vots
|
%
|
| Gran Duquessa Carlota |
66,811 |
77.8
|
| República |
16,885 |
19.7
|
| Mantenir la dinastia però reemplaçant a Carlota |
1,286 |
1.5
|
| Mantenir la monarquia però reemplaçant la dinastia |
889 |
1.0
|
| Nuls/vots en blanc |
5,113 |
–
|
| Total |
90,984 |
100
|
| Vots registrats |
126,193 |
72.1
|
| Font: Nohlen & Stöver
|
Unió econòmica
| Opció
|
Vots
|
%
|
| França |
60,133 |
73.0
|
| Bèlgica |
22,242 |
27.0
|
| Nuls/vots en blanc |
8,609 |
–
|
| Total |
90,984 |
100
|
| Vots registrats |
126,193 |
72.1
|
| Font: Nohlen & Stöver
|
Resultat
Els dos resultats van ser interpretats com un gran indicatiu de la voluntat del país, i es va procedir en conseqüència. El resultat a favor de la monarquia es va veure com un acte wilsonià d'autodeterminació, en contraposició a la república francesa o a la imposició de la dinastia belga. Derrotant aquestes dues possibilitats, el resultat del referèndum va acabar clarament amb la discussió sobre la dinastia luxemburguesa mantinguda entre els poders aliats.[3] L'historiador Christian Calmes, sobre aquest tema concret, digué:
- No fou la conseqüència menys important del referèndum del 1919 acabar amb la discussió entre els aliats sobre l'estatus de Luxemburg, així com el reconeixement de la dinastia: fou una qüestió relacionada visceralment amb la independència.
El resultat polític va assentar la qüestió nacional, deixant a la Gran Duquessa com l'encarnació de la pròpia nació i apartant l'opció republicana d'una vegada per totes. Tot i que la monarquia seguia tenint els seus detractors, especialment entre els socialistes, la seva importància com a opció política va minvar considerablement.[4]
L'apartat econòmic fou molt més difícil d'implementar per part del govern. De fet, el 1917 França havia promès a Bèlgica carta blanca (econòmicament parlant) a Luxemburg, i informalment havia impedit una unió duanera. Tot i així, les negociacions amb el govern francès van avançar fins que es trencaren el 1920.[5] Així, el govern luxemburguès va girar-se cap a Bèlgica. L'any següent les negociacions amb el govern belga van comenár, i el 25 de juliol de 1921 es va signar un tractat entre els dos països, creant la Unió Econòmica Belgoluxemburguesa (UEBL). A causa del resultat del referèndum i a una manca de confiança en els motius polítics belgues, la ciutadania luxemburguesa va rebutjar aquest tractat.[5] No obstant això, la Cambra de Diputats va ratificar-lo el 22 de desembre de 1922 per 27 vots a favor, 13 en contra i 8 abstencions.[5]
Referències
- ↑ Nohlen, D & Stöver, P (2010) Elections in Europe: A data handbook, p1244 ISBN 978-3-8329-5609-7
- ↑ Nohlen & Stöver, p1252
- ↑ Fayot, Ben. «Les quatre référendums du Grand-Duché de Luxembourg» (PDF) p. 216. Partit Socialista dels Treballadors (Luxemburg), 01-10-2005. [Consulta: 3 agost 2007].[Enllaç no actiu]
- ↑ Fayot (2005), p. 18
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Fayot (2005), p. 15
