Solnit va néixer a Bridgeport, Connecticut, filla de pare jueu i mare catòlica irlandesa,[2] i quan tenia uns cinc anys amb la seva família es traslladà a Novato, Califòrnia, on va créixer.[3] En lloc d'estudiar a una escola secundària habitual, es va matricular en una secundària alternativa del sistema d'escoles públiques, on va cursar fins al desè grau i va aprovar l'ensenyament bàsic. Més endavant es va matricular en un col·legi menor on va finalitzar els seus estudis secundaris. Amb 17 anys es va traslladar a París on va continuar els estudis. De tornada a Califòrnia, va acabar l'educació universitària a la Universitat Estatal de San Francisco.[4] Es va graduar en periodisme per la Universitat de Califòrnia el 1984[5] i ha estat una escriptora independent des de 1988.[6]
Carrera
Activisme
Solnit ha treballat en campanyes en defensa del medi ambient i dels drets humans des de la dècada de 1980, especialment amb el Projecte de Defensa dels xoixons occidentals a principis dels 1990, com descriu en el seu llibre Savage Dreams, i amb activistes antiguerra al llarg de l'era Bush.[7] Ha manifestat la seva preocupació pel canvi climàtic col·laborant amb les organitzacions 350.org i Sierra Club, i també ha estat una activista pels drets de les dones, centrada especialment en la violència contra les dones.[8]
Escriptora i autora
Solnit ha escrit per a nombroses publicacions impreses i en línia, com el diari The Guardian i Harper's Magazine, on ha estat la primera dona en escriure regularment la columna «Easy Chair» fundada el 1851. També és col·laboradora habitual del bloc polític TomDispatch i de LitHub.[9][10]
És autora de nombrosos llibres i assajos crítics, a més de catàlegs i antologies de museus. El seu llibre A Paradise Built in Hell: The Extraordinary Communities that Arise in Disaster (2009) comença com un assaig titulat «The Uses of Disaster: Notes on Bad Weather and Good Government» publicat per la revista Harper el dia que l'huracà Katrina va colpejar la costa del Golf, va ser parcialment inspirat pel terratrèmol de Loma Prieta de l'any 1989. En una entrevista amb la cineasta Astra Taylor per a la revista BOMB, Solnit va resumir el tema del llibre com a «el que succeeix en els desastres naturals demostra tot el que un anarquista sempre ha volgut manifestar sobre el triomf de la societat civil i el fracàs de l'autoritat institucional».[11]
L'any 2014, Haymarket Books va publicar el seu llibre Men Explain Things to Me, una col·lecció d'assajos breus que descriuen casos de mansplaining,[12] obra que acredità a Solnit com a inventora del neologisme, que refereixen a casos en què els homes expliquen coses a les dones d'una manera condescendent i/o amb actitud de superioritat.[13][14]
Solnit ha rebut dues beques NEA, de la secció dedicada a literatura, una beca Guggenheim, una beca literària Lannan i un Premi Wired Rave per escriure sobre els efectes de la tecnologia en les arts i les humanitat.[15] El 2010 la revista Utne Reader la va nomenar com una de les «25 visionaries que estan canviant el món».[16] La seva obra The Faraway Nearby (2013) va ser nominada per al National book Award[17] i va ser seleccionada per al National Book Critics Circle Award de 2013.[18][19]
Pel llibre River of Shadows, Solnit va ser guardonada amb el Premi National Book Critics Circle l'any 2003[20] i el Premi Sally Hacker de 2004, de la Society for the History of Technology, que premia la investigació d'excepcional qualitat i que aconsegueix arribar a una audiència àmplia més enllà de l'Acadèmia.[21] Solnit va ser guardonada amb el premi d'història de la Universitat Harvard, el Mark Lynton History Prize, el 2004 per la mateixa obra.[22] També ha rebut el premi Corlis Benefideo Award for Imaginative Cartography de 2015-16 per la North American Cartographic Information Society.[23]
Reconeixement informal
A Solnit se li atribueix la invenció del concepte mansplaining, un estil de llenguatge condescendent basat en el gènere, que va sorgir com a terme d'ús habitual poc després de la publicació al seu blog personal del post «Men Explain Things to Me», i la seva posterior publicació en forma de llibre, l'abril de 2008. Solnit no va inventar aquest mot creuat però si que en va contribuir a la utilització habitual.[24][25][26]
Obra
Entre alguns dels seus assajos i narratives es poden esmentar:
«The Ruins of Memory». A: After the Ruins, 1906 and 2006: Rephotographing the San Francisco Earthquake and Fire. Berkeley: University of California Press, 2006. ISBN 9780520245563.
