Ratpenat de ferradura gros

Infotaula d'ésser viuRatpenat de ferradura gros
Rhinolophus ferrumequinum Modifica el valor a Wikidata

Aspecte frontal de R. ferrumequinum
R. ferrumequinum en repòs penjat cap per avall
Dades
Esperança de vida3,5 anys Modifica el valor a Wikidata
Hàbitatmatollar i bosc Modifica el valor a Wikidata
Envergadura0,332 m Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN19517 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreChiroptera
FamíliaRhinolophidae
GènereRhinolophus
EspècieRhinolophus ferrumequinum Modifica el valor a Wikidata
(Schreber, 1774)
Nomenclatura
ProtònimVespertilio ferrumequinum Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum) és, tal com el seu nom indica, el ratpenat de ferradura més gros. Es diferencia de la resta de ratpenats de ferradura per la mida més grossa i per la morfologia de les excrescències nasals.

Morfologia

És d'aspecte robust i ales curtes i amples. Les orelles, ben desenvolupades i doblegades endavant, sobrepassen en alguns mil·límetres l'extrem del musell.

El pelatge és marró grisenc pel dors, de vegades amb tonalitats vermelloses, i blanc grisenc o blanc groguenc pel ventre. Les orelles i el patagi són de color gris clar, de vegades amb un matís morat. Els individus joves mostren una coloració més clara i grisenc que els adults.

Dimensions corporals: cap + cos (50 - 75 mm), cua (30 - 43 mm), avantbraç (51 -61 mm) i envergadura alar (350 -400 mm).

Pes: 16 - 34 g.

Ecologia

Es distribueix pel Japó, la Xina, l'Orient Mitjà i l'Orient Pròxim, els Balcans, Itàlia, França, Espanya, les Illes Balears[1] i l'Atles. Habita boscos i zones cobertes, sempre que hi pugui trobar refugis adequats, com ara coves, mines i túnels. Eminentment cavernícola, no habita mai dins les grans poblacions, però de vegades es pot refugiar en edificis rurals foscos i tranquils.

Es desperta quan el sol ja s'ha post i roman actiu tota la nit, llevat que faci vent o plogui. El seu vol és a base de planatges curts i no sol superar els 3 m d'altura.

S'alimenta d'arnes, coleòpters, altres insectes i aranyes.

Sovint comparteix el refugi amb altres ratpenats de ferradura o d'altres gèneres.

Quan arriba l'hivern és un dels primers ratpenats a retirar-se; s'amaga en coves, avencs i mines abandonades, sol o en petits grups, i entra en letargia.

Taxonomia

Sinònims
  • colchicus Satunin (1912).
  • equinus Müller (1776).
  • germanicus Koch (1865).
  • hippocrepis Schank (1798).
  • homodorensis, Daday (1887).
  • homorodalmasiensis, Daday (1885).
  • insulanus, Barrett i Hamilton (1910).
  • italicus, Koch (1865).
  • major, É.Geoffroy (1803).
  • major, Kerr (1792:99).
  • martinoi, Petrov (1940).
  • obscurus, Cabrera (1904).
  • perspicillatus, Blumenbach (1779).
  • solea, Zimmermann (1777).
  • typicus, K. Andersen (1905).
  • ungula, Boddaert (1785).
  • unihastatus, É.Geoffroy (1803).
Subespècies
  • R. f. cretiam, Iliopoulou-Georgudaki i Ondrias (1985).
  • R. f. ferrumequinum, Schreber (1774).
  • R. f. irani, Cheesman (1921).
  • R. f. korai, Kuroda (1938).
  • R. f. nippon, Temminck (1835).
  • R. f. proximus, Andersen (1905).
  • R. f. tragatus, Hodgson (1835).

Referències

  1. Alcover, 1988, p. 87.

Bibliografia

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!