Ratbold I o Rotboald I,[1] mort vers el 1008, fou comte de Provença de 968 a 1008 després marquès de Provença a la mort del seu germà Guillem I de Provença de 993 a 1008. Era fill de Bosó II d'Arle, comte d'Arle i de Constància de Provença.
Biografia
Poques coses són conegudes sobre aquest comte. Sent el comtat de Provença possessió indivisa entre els descendents de Bosó II, va regnar amb el seu germà Guillem I l'Alliberador, que es va cobrir de glòria rebutjant els sarraïns. El 970, subscriu amb el seu germà una carta de donació a favor de l'abadia de Sant Víctor, i el 990 una altra a favor de l'abadia de Cluny.
Es va casar amb una Emildis o Ermengarda (segons Jean-Pierre Papon, Ermengarda[2] que era potser filla d'Esteve de Gavaldà, vescomte de Gavaldà, i de la seva primera esposa Anna, i amb la que va tenir dos fills:
- Ratbold II († 1010), comte de Provença
- Emilda, monja
És possible que hagués tingut una altra filla, Teutberga, que es va casar amb Ermengol I d'Urgell (975 † 1010), comte d'Urgell.
Notes i referències
- ↑ Rotboald II si es considera el seu avi patern com Ratbold I (l'Antic), bé que aquest últim mai va ser comte de Provença
- ↑ Jean-Pierre Papon, Jules Frédéric Paul Fauris de Saint-Vincens - Histoire générale de Provence…, pàgina 493 aquí: Per la resta, que Ratbold hagi rebut la investidura del feu, no hi ha dubte; ja que immediatament després de la mort del seu germà va prendre el títol de marquès de Provença que no tenia abans, i tanmateix el de comte per la gràcia de Déu (…;.) expressions que semblen anunciar un poder sobirà, però que proven almenys, encara que siguin exagerades, que el poder de Ratbold estava sobre els altres; això es fa encara més sensible quan es veu que aquest comte va confirmar, amb la seva cunyada Ermengarda o Ermildis, el 1004, l'elecció de Joan, abat de Sant Pons de Niça. El dret de confirmar aquesta mena d'eleccions no pertanyia més que al representant del sobirà. Cal fixar-se fins i tot que en totes les donacions que va ratificar amb la seva cunyada Adelaida i el seu nebot Guillem, va signar sempre el primer.
Font
Vegeu també
