Ramón Espinosa Aguilar (València, 24 d'abril de 1950) és un artista faller valencià i professor jubilat del cicle formatiu de grau superior d'artista faller i construccions escenogràfiques a l'institut d'educació secundària Benicalap de València.[1]
Vida personal i formació
Des de la seua infantesa viscuda al seu barri natal de Campanar, al qual està fortament vinculat; demostra interés pel còmic i el tebeo i destresa pel dibuix. És fill de Vicenta Aguilar i Ramon Espinosa, pintor mural de professió i faller. El seu pare té un paper important per fer realitat la il·lusió de Ramon Espinosa d'esdevindre artista faller. Després de mostrar en reiterades ocasions la voluntat de dedicar-se a fer Falles, el seu progenitor parla amb l'artista Salvador Gómez Descalzo amb qui l'artista de Campanar s'inicia en el món de la realització de Falles.[2]
Estudia dibuix i modelatge a l'Escola d'Arts i Oficis del Cap i Casal tenint com a mestres a noms de la talla de Genaro Lahuerta, Octavio Vicent i José Azpeitia Compagina la seua formació amb el paper d'aprenent al taller de Pascual Gimeno, qui li ensenya les principals tècniques de maquetació i modelatge en fang entre altres necessàries per a la creació de Falles.
Trajectòria professional
Tot i realitzar Falles infantils de manera aficionada en els anys 60, la seua etapa professional s'inicia en l'any 1971 realitzant l'obra infantil de la comissió Trinitat - Alboraia amb el lema "Fantasia espanyola". Dos anys després aconsegueix un guardó destacat fent-se amb el segon premi de la secció A amb "El Vell Oest" plantada a la mateixa demarcació. Durant el servei militar s'examina per obtindre el carnet del Gremi i en un breu espai de temps passa a Falles grans debutant amb Nord - Dr. Zamenhoff en 1975. "Coses massa agres o dolces" li servirà com a Falla d'examen.[3]
"Imagine", de Ramon Espinosa per la Falla municipal de València 2006
Després per plantar Falles en diverses comissions i categories el seu camí artístic el fa tornar al seu barri de la mà de Monestir de Poblet - A. Albiñana, més coneguda com l'Antiga de Campanar. L'etapa de Ramon Espinosa en aquesta ubicació es podria dividir en dues etapes. La primera de 1980 fins a 1986 es caracteritza per obres de caràcter convencional amb temàtiques més o menys habituals al món faller. És a la segona etapa de 1987 fins a 1993 on l'artista donarà un canvi a la seua producció que li reportarà grans èxits. Motivat per un llibre del dibuixant Boris Vallejo decideix dur l'art fantàstic de l'il·lustrador i pintor peruà a la seua producció fallera. El propi Espinosa destaca que aquest fet resulta un punt d'inflexió crucial en la seua obra. Així en 1987 plasma aquests conceptes en "Aberracions" , que li reporta el primer premi de primera A, però més important obri la porta als trets principals que caracteritzaran la seua producció en anys successius.[1]
La trajectòria artística de Ramon Espinosa està marcada per l'any 1989 en què planta el que serà el seu debut en secció especial de les Falles de València i també la primera participació de la comissió en la màxima categoria. En un context d'ebullició cultural i redisseny de la ciutat de València i en les acaballes de la Moguda Valenciana, l'obra "L'eroticrònica" suposa una fita que transcendeix de l'àmbit faller i s'emmarca dins d'aquest ambient de renovació de la societat.Traslladant a volum dibuixos de Chris Achilleos, la Falla impacta al públic per la seua composició arriscada com per la seua temàtica transgressora que proclama una nova forma d'entendre les relacions afectives i sexuals. A més, es fa amb el primer premi d'Especial aconseguint de nou dur el guardó més enllà del vell llit del Túria com Salvador Debón tres dècades abans a Visitació - Oriola.[1]
Les següents participacions de l'artista a Secció Especial viatgen per la modernitat i la trangressió, però també aposten per models menys atrevits. Així en 1991 repetix màxim guardó amb "Contes xinesos", Falla de grans dimensions amb temàtica oriental. La seua producció a l'elit de la creació fallera també inclou obres per a les comissions de Plaça del Mercat Central, Malvarrosa - A. Ponz - Cavite i Cervantes - Pare Jofre.[3] Altre dels punts a destacar és l'autoria de la Falla municipal de València 2006. Amb "Imagine" Ramon Espinosa s'inspira en la famosa cançó de John Lennon per desenvolupar una temàtica que gira entorn a la imaginació i la possibilitat de fer realitat els somnis. A proposta d'Espinosa les escenes són realitzades per diferents artistes que donen la seua visió del concepte principal.[4] Malauradament la Falla patix un incendi provocat pel llançament de material inflamable per part de desconeguts en moto. La ràpida intervenció i solidaritat de companys de professió va fer possible la seua reconstrucció en un temps rècord.[5]
Influències i característiques de la seua obra
Ramon Espinosa reconeix el paper fonamental de Pascual i Salvador Gimeno en la seua carrera d'artista faller. També destaca que la seua vocació té molta raó de ser gràcies a grans noms de l'art faller com són Regino Mas, Salvador Debón, Vicente Luna, Vicente Agulleiro, Pepe Martínez Mollá i Pepet entre altres. Fora de l'àmbit faller el món del tebeo, el còmic i l'art fantàstic exerceixen una important influència en les seues Falles.[3]
Artista total, domina totes les disciplines de la creació de Falles. És un dels pioners en la pintura a pistola a més de la seua habilitat en altres àmbits com el modelatge i la maquetació. Les seues Falles són transgressores tant en el fons com en la forma i suposen un trencament amb els plantejaments estètics convencionals. Pel que fa a la temàtica la sàtira i la defensa de l'estima i sexe lliure són ben presents als guions de les seues obres.[1]
