Ramon de Bacardí i Cuyàs (Barcelona, 1791 - 23 de desembre de 1866)[1] fou un comerciant i rendista català.
Biografia
Fill de Baltasar de Bacardí i Tomba[2] i d'Antònia Cuyàs i Artigas. Es va casar amb Josepa de Janer i de Gònima, amb qui va tenir els fills Baltasar de Bacardí i de Janer i Alexandre de Bacardí i de Janer.[2]
Va continuar el negoci de comerciant del seu pare, i com a tal estava matriculat a la Junta de Comerç: els seus vaixells traginaren intensament cap a Amèrica.[2] Acabada la Guerra del Francès Ramon Bacardí va deixar aquesta activitat per establir-se com a hisendat amb immobles tant a Barcelona com en diverses poblacions de la rodalia. De fet, entre el 1854 i el 1856 va construir una enorme casa entre la Plaça Reial i la Rambla per tal de cobrar-ne les rendes, esdevenint amb aquesta operació un dels grans propietaris de la Barcelona de l'època.[2] En ella obrí el passatge que duu el seu nom, entregat a la ciutat pel seu fill Baltasar.
Va ser membre de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona.[2] Com que havia estat deixeble del professor Eudald Jaumeandreu, quan la Junta de Comerç va impulsar el 1821 la Comissió de Foment, juntament amb la diputació i l'ajuntament, ell en va formar part.[2] Políticament Bacardí era liberal moderat quan va ser diputat a les Corts entre el 1837 i el 1839, i també diputat provincial el 1847.[2]
Referències
- ↑ «Defuncions 1866, núm. 5913». AMCB, 23-12-1866.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 83, entrada: "Bacardí". ISBN 84-297-3521-6.
Enllaços externs
