RETREG1

El gen RETREG1 (regulador 1 de la reticulofàgia) és un gen humà descobert a principis de la dècada dels 2000 mitjançant anàlisis de seqüenciació del gen

RETREG1
Estructura tridimensional de RETREG1
Regulador 1 de la reticulofàgia (RETREG1)
Estructures
PDB Buscar ortòlegs: PDBe, RCSB
Identificadors
Identificació externa EBI: FAM134B RETREG1, FAM134BUniProt: FAM134B&sort=score RETREG1, FAM134B
Locus cromosòmic Cr. 5 p15.1
Estructura i composició
Grandària 497 aminoàcids
Pes molecular 57000 Da
Funció Cel·lular
Funció principal Regulació de la reticulofàgia, un procés d'autofàgia selectiva. Degrada selectivament el Reticle Endoplasmàtic (RE) i contribueix a l'homeòstasi cel·lular i a la qualitat del RE.
Dades Biotecnològiques/mèdiques
Malalties associades Mutacions en el gen RETREG1/FAM134B estan associades a neuropatia sensorial hereditària tipus II (HSAN II).
Interaccions moleculars RETREG1 interactua amb proteïnes relacionades amb l'autofàgia com l'LC3.
UniProt Q9H6L5

El gen RETREG1 (regulador 1 de la reticulofàgia) és un gen humà descobert a principis de la dècada dels 2000 mitjançant anàlisis de seqüenciació del genoma humà, classificat inicialment com un gen de funció desconeguda que pertanyia a la família Family with Sequence Similarity 134. Aquest gen codifica la proteïna FAM134B (Family with sequence similarity 134 member B), una proteïna transmembrana del cis-Golgi implicada en la regulació de l'autofàgia del reticle endoplasmàtic (RE) i en el manteniment de l’homeòstasi cel·lular.[1] FAM134B actua com a receptor d’autofàgia específic per al RE a través de la participació en processos de degradació i reciclatge de components intracel·lulars, especialment en condicions d’estrès cel·lular.

Aquest gen es troba al braç curt del cromosoma 5 (5p15.1) en el genoma humà. Dita regió cromosòmica és coneguda per incloure diversos gens relacionats amb processos neuronals i metabòlics essencials. La localització precisa del locus RETREG1 és especialment rellevant, ja que s’hi han trobat mutacions associades a formes de neuropatia sensorial autònoma hereditària tipus II (HSAN II), un trastorn caracteritzat per la pèrdua progressiva de la sensibilitat i la disfunció autonòmica.[2][3] Cal destacar que també està vinculat amb càncer, podent realitzar dues funcions: d’oncogen i de supressor tumoral. La seva rellevància biomèdica va ser descoberta el 2009 gràcies a la seqüenciació del genoma, i entre 2015 i 2017 es va donar a conèixer el seu paper com a receptor de la reticulofàgia, mediant l'autofàgia selectiva entre el reticle endoplasmàtic a través d'interacció LIR-LC3 i remodelament de membranes a través del seu domini RHD.

Així doncs, aquesta posició genòmica serveix per a l’estudi de determinades neuropaties hereditàries, atès que RETREG1 juga un paper clau en el manteniment de la integritat neuronal i la degradació selectiva del reticle in vivo a través de la codificació de la proteïna FAM134B, així com en la fragmentació de liposomes in vitro.[4]

Estructura i regulació del gen i la proteïna

Mapa estructural de FAM134B: dominis RHD, bucle hidrofílic central i regió d’interacció amb LC3

L’estructura de RETREG consta de cinc exons i quatre introns, amb una longitud aproximada de 6,5 quilobases (kb). El producte gènic és la proteïna FAM134B, composta de 497 aminoàcids i amb una massa molecular estimada de 57 kilodaltons (kDa).

La proteïna conté un domini reticulòfag (Reticulon Homology Domain, RHD) format per dues regions hidrofòbiques que travessen la membrana i un bucle hidrofílic central orientat cap al citosol. Aquest domini és responsable d'induir la curvatura a la membrana del RE,[5] un pas essencial en la formació de vesícules que seran degradades durant la reticulofàgia.

A l’extrem C-terminal, FAM134B disposa d’un motiu LC3-interacting region (LIR) que permet la unió directa amb les proteïnes LC3 i GABARAP, components clau del sistema autofàgic, especialment del reclutament d'autofagosomes. Aquesta interacció assegura que els fragments del RE siguin reconeguts i transportats cap als autofagosomes per a la seva posterior degradació.

L’expressió de RETREG1 està sotmesa a diversos mecanismes de regulació transcripcional i post-transcripcional:

Elements promotors

El promotor de RETREG1 es troba a l’extrem 5’ del gen i, com els promotors eucariotes típics, conté seqüències reguladores on es poden unir factors de transcripció com NF-kB i AP-1 per controlar l’inici de la transcripció com a resposta a senyals d'estrés cel·lular i a processos inflamatoris. Entre aquests elements, s'hi inclouen:

  • Caixa TATA (TATA Box): Seqüència de DNA no codificant del promotor de gens eucariotes que serveix com a lloc d'unió per a la proteïna TBP i factors de transcripció, que inicien la transcripció per RNA Polimerasa II.
  • Elements de resposta a citocines: Inclouen seqüències del promotor que responen a estímuls inflamatoris i d'estrès cel·lular, com els llocs d'unió NF-kB i AP-1. NF-kB, activat per citocines com el TNF-⍺, s'hi uneix per promoure la transcripció de RETREG1 com a mecanisme de defensa davant l'estrès de l'ER induït per la inflamació. Paral·lelament, AP-1, activat per l'estrès oxidatiu i les vies MAPK, modula l'expressió per contribuir a l'eliminació de l'ER danyat. Així, aquests elements integren les senyals inflamatòries i d'estrès per coordinar la reticulofàgia.[6]
  • Elements reguladors metabòlics: Permeten que RETREG1 respongui directament a l'estat nutricional i energètic de la cèl·lula. L'element fonamental és l'Element CLEAR (Coordinated Lysosomal Expression and Regulation), que actua com a lloc d'unió per al factor de transcripció TFEB[6] (Transcription factor EB), un sensor de nutrients que, en condicions de manca de nutrients, s'activa i es transloca al nucli. La seva unió a l'element CLEAR augmenta l'expressió de RETREG1, promovent la reticulofàgia per reciclar l'ER i generar energia i substrats.

Síntesi i traducció de RETREG1

Splicing alternatiu i isoformes[7]

RETREG1 pot generar diverses isoformes de la proteïna FAM134B[8] mitjançant un patró d'splicing alternatiu dels seus exons. Aquest procés afecta principalment la zona C-Terminal i determinats dominis luminals del receptor, els quals influeixen en la capacitat de la proteïna d'unir-se a membranes del RE (es genera variabilitat en l'afinitat pel RE i en la capacitat d'interaccionar amb proteïnes LC3/GABARAP), la qual cosa permet la seva adaptació funcional a diversos contextos i tipus cel·lulars, així com la modulació de la intensitat de la reticulofàgia en la diferenciació de mioblasts, entre altres.[9]

Les isoformes que podem trobar a l'organisme humà, gràcies al procés de spliceng alteratiu, són dues:

  • FAM134B-1: Una versió amb els quatre dominis transmembrana (TM1, TM2, TM3 i TM4) i els extrems terminals intactes.
  • FAM134B2: Una versió sense els dominis transmembrana TM1 i TM2 i sense l'extrem N terminal. És a dir, una versió truncada de la proteïna completa.

No es coneix la funció de la versió truncada de la proteïna, però es coneix que no és capaç de promoure la reticulofàgia, ja que els dominis TM1 i TM2 i l'extrem N terminal participen activament en la inducció de la curvatura de la membrana del RE.

El que sí ha estat determinat és una notable predominança de cada isoforma en determinats òrgans del cos; la FAM134B-1 s'expressa en major abundància al cervell, testicles, melsa i pròstata, mentre que la FAM134B-1, al cor, el músculat esquelètic, ronyons, pàncrees i fetge.[10]

Regulació per microARNs

La síntesi de la proteïna també es veu modulada per certs microARNs[11] mitjançant la seva unió a seqüències complementàries de la regió 3'UTR. Aquest mecanisme altera l'estabilitat de l'RNA missatger i, en conseqüència, la traducció del mateix a proteïna.

Entre aquests reguladors destaquen miR-29a i miR-124, tots dos amb implicacions clau en processos neurobiològics i en la manera en què la cèl·lula respon a l'estrès cel·lular.

D'una banda, MiR-29a s'ha associat a la modulació de rutes d'autofàgia i homeòstasi del RE, mentre que miR-124a, fortament expressat en teixit neuronal, intervé en la regulació de gens relacionats amb la neurodegeneració i la supervivència neuronal.[12] En conjunt, la regulació post-transcripcional de RETREG1 per microARNs és determinant en la sensibilitat cel·lular a l'estrés i el manteniment de la funció neuronal.

Funcions biològiques

Funció biològica principal

RETREG1 és una proteïna ancorada al RE que actua com a receptor d’«ER-phagy» (reticulofàgia), és a dir, de la degradació selectiva de dominis del RE via autofàgia[13] Això ajuda a mantenir l'homeòstasi del RE, ja que permet eliminar-ne fragments danyats o sobrecarregats de proteïnes mal plegades.[13]

Mecanisme d'acció

Esquema on es mostra la regulació post-traduccional de FAM134B durant la reticulofàgia induïda per estrès de calci. L’augment de la concentració al citosol de Ca²⁺ activa la cinasa CaMK2B, que fosforila FAM134B i promou la seva activació. Paral·lelament, la desubiquitinasa USP20 elimina cadenes d’ubiquitina K48/K63, estabilitzant la FAM134B. Aquestes modificacions potencien l’oligomerització de la proteïna i la fragmentació del RE.

Durant situacions d'estrès al RE, com poden ser un excès de Ca²⁺, estrès oxidatiu o un excés de proteïnes mal plegades, s’activa la reticulofàgia, un procés on RETREG1 actua com a receptor principal[14] per restablir l’equilibri intern de l’orgànul i eliminar les regions deteriorades o disfuncionals. En condicions normals, aquesta proteïna roman inserida a la membrana del RE gràcies al seu domini d’homologia reticulònica (RHD), format per hèlixs transmembrana (TM) i hèlixs amfipàtiques (AHs) que afavoreixen la curvatura de la membrana.[15] Quan la cèl·lula detecta estrès al RE, RETREG1 s’oligomeritza i deforma la membrana, generant vesícules que contenen fragments del RE destinats a la degradació.[13]

Aquest mecanisme es regula a través de modificacions post-traduccionals: la cinasa CaMK2B, activada per la sobrecàrrega de calci al citosol, fosforila la proteïna RETREG1 a nivell de la serina 151, cosa que indueix l’oligomerització i la fragmentació del RE. Simultàniament, l’enzim USP20 talla les cadenes d’ubiqüitina K48 i K63 de la proteïna, fet que la estabilitza i permet la seva funció correcta durant la reticulofàgia (evita que sigui degradada prematurament pel proteasoma).[14]

Un cop iniciat el procés, el motiu LIR situat al C-terminal de RETREG1 interacciona amb la proteïna LC3 de la membrana de l’autofagosoma. Aquesta unió genera una força d’arrossegament mecànic que facilita el despreniment de vesícules del RE cobertes de RETREG1,[15] les quals engloba posteriorment l’autofagosoma mitjançant l’expansió de la seva bicapa lipídica.[13] Per últim, l'autofagosoma es fusiona amb un lisosoma, i el contingut és degradat per les hidrolases lisosomals àcides.

Relació amb altres orgànuls

Lisosomes

Una desregulació del flux de Ca²⁺ des del reticle endoplasmàtic (RE) pot provocar la permeabilització de la membrana lisosomal[5], la qual cosa afavoreix la liberació d’enzims hidrolítics i, eventualment, la mort cel·lular per apoptosi o necrosi. RETREG1 actua com a element estabilitzador d’aquest procés: manté els nivells de Ca²⁺ dins de marges fisiològics i evita el col·lapse dels lisosomes durant situacions d’estrès cel·lular.[16] Aquesta funció és especialment rellevant en cèl·lules neuronals, on la homeòstasi del calci és fonamental per evitar la neurodegeneració associada a l’estrès del RE.

Mitocondris

RETREG1 participa en la comunicació funcional entre el RE els mitocondris a través de les mithocondria-associated membranes (MAMs). En condicions de sobrecàrrega de Ca²⁺ o estrès oxidatiu, s'allibera una quantitat excessiva d’ions de calci del RE cap al mitocondri, la qual cosa altera l'homeòstasi i, conseqüentment, activa la mitofàgia per apoptosi.[17]

Aquest procés d'autofàgia mitocondrial comparteix el mecanisme de formació i degradació lisosomal amb la reticulofàgia. No obstant això, s'ha determinat que la reticulofàgia dirigida per RETREG1 és capaç d'atenuar l'apoptosi en les mitocòndries de neurones de l'hipocamp mitjançant la regulació de l'intercanvi de Ca²⁺ a la interfície RE-mitocondri.[17] Així, veiem que existeix una relació entre aquests dos orgànuls essencial per a la supervivència cel·lular.

Aparell de Golgi

La proteïna RETREG1 es troba també a la cisterna cis-Golgi, on intervé en la regulació de l'autofàgia associada a l'Aparell de Golgi. S'ha demostrat que, sota condicions d'estrès, RETREG1 pot modular l'activitat d'ATG9A, un component crític per a la formació de l'autofagosoma i la fragmentació del Golgi. Concretament, RETREG1 inhibeix l'acetilació d'ATG9A i, en canvi, n'afavoreix la ubiqüitinació.[18] Aquesta dinàmica no només promou la fragmentació essencial per a la funció autofàgica, sinó que també facilita la posterior recuperació morfològica i funcional del Golgi després de períodes d'estrès prolongat.[18]

Importància biomèdica i aplicacions

Replicació de virus

La proteïna FAM134B (RETREG1) té un paper important en la protecció cel·lular davant d'algunes infeccions víriques. Actua com a receptor d'ER-fàgia (en anglès: endoplasmatic reticulum-phagy), un tipus d'autofàgia que serveix per a eliminar parts del reticle endoplasmàtic quan estan danyats o quan hi ha un excés de membranes i proteïnes. Aquest procés ajuda a mantenir l'equilibri intern de la cèl·lula.[13]

Durant una infecció, diversos virus utilitzen el reticle endoplasmàtic per a replicar-se i formar noves partícules víriques. En aquests casos, FAM134B pot limitar la replicació del virus mitjançant la degradació de les parts del RE que el virus necessita per a reproduir-se.[13]

En el cas de l'Ebola, quan FAM134B no és present o no funciona correctament, la replicació del virus de l'Ebola augmenta. Les cèl·lules sense aquesta proteïna produeixen més proteïnes víriques, com VP40 i GP, i acumulen més components del virus al citoplasma. Això suggereix que FAM134B ajuda a frenar la multiplicación de l'Ebola.[19]

Un efecte semblant s'ha descrit amb els virus del dengue i del zika, que formen part del grup dels flavivirus. Aquests virus fan créixer el reticle endoplasmàtic per a crear més espai on replicar-se, però l'ER-fàgia activada per FAM134B redueix aquesta expansió i elimina proteïnes víriques associades al RE. Quan FAM134B no pot actuar, la quantitat d'ARN víric del dengue i del zika pot augmentar fins a set vegades.[20]

Tanmateix, alguns virus han desenvolupat mecanismes per inhibir l'acció protectora de FAM134B. Els flavirus, per exemple, utilitzen la proteasa viral anomenada NS2B3 que talla la proteïna FAM134B i n'inhabilita parcialment la funció. Això impedeix que la cèl·lula elimini el RE infectat i permet al virus continuar replicant-se.[20][13]

Neuropatia sensorial hereditària tipus II (HSAN II)

Mutacions en el gen RETREG1 (FAM134B) s’han associat a la neuropatia sensitiva i autonòmica hereditària tipus II (HSAN II), una malaltia autosòmica recessiva poc freqüent que afecta els neurones sensitives i autonòmiques del sistema nerviós perifèric. Els pacients solen presentar pèrdua de sensibilitat, lesions a les extremitats i aparició dels símptomes en la infància o joventut.[21]

El primer cas identificat va descriure una mutació de pèrdua de funció en FAM134B que provocava la producció d’una proteïna no funcional. Després, diversos estudis han trobat altres mutacions al mateix gen en pacients amb HSAN II, confirmant que les alteracions de FAM134B són una de les causes principals d’aquesta malaltia.[3]

Experiments amb ratolins sense el gen FAM134B han mostrat reducció del nombre d’axons sensitius i dany estructural al reticle endoplasmàtic (RE) i a l’aparell de Golgi, fet que indica que aquesta proteïna és essencial per al manteniment de les neurones sensitives.[22]

A nivell molecular, FAM134B participa en la ER-fàgia, un tipus d’autofàgia encarregada d’eliminar parts defectuoses del RE. Tant la pèrdua de funció com l’activitat excessiva de FAM134B poden alterar aquest procés i provocar degeneració neuronal. Això explica per què les seves mutacions poden donar lloc a neuropaties hereditàries.[13]

Trastorns neurodegeneratius

S’ha suggerit que FAM134B podria tenir un paper en la demència vascular, un trastorn neurodegeneratiu d’origen vascular. Un estudi genètic en pacients amb demència vascular va identificar una possible interacció epistàtica entre FAM134B i el gen TNFRSF19, la qual podria influir en la susceptibilitat a la malaltia. Encara no es coneix cap interacció directa entre les dues proteïnes, però es planteja que FAM134B, com a proteïna del Golgi, podria participar en vies de senyalització relacionades amb inflamació vascular i disfunció cel·lular. Tot i això, els mecanismes moleculars concrets encara no estan ben definits.[13]

Càncer[13]

La proteïna FAM134B (RETREG1) s'ha relacionat amb diversos tipus de càncer, i pot actuar de diferents maneres segons el teixit on s'expressi. En alguns tumors es comporta com un oncogen, és a dir, que promou el creixement tumoral, mentre que en altres té una funció de gen supressor de tumors, és a dir, que ajuda a evitar la transformació maligna de les cèl·lules.

Concretament, FAM134B actua com a oncogen en el carcinoma d'esòfag de cèl·lules escamoses i en el carcinoma hepatocel·lular, però té una funció supressora en el càncer de còlon i el càncer de mama.

Carcinoma d'esòfag de cèl·lules escamoses

En aquest tipus de càncer, FAM134B afavoreix la proliferació i metàstasi de les cèl·lules tumorals.[23] S'han identificat múltiples mutacions en el gen FAM134B, algunes de les quals, com c.1137delT i p.Glu163Lys podrien alterar significativament la funció de la proteïna. Aquestes mutacions són més freqüents a les metàstasis ganglionars que en els tumors primaris, la qual cosa suggereix que podrien estar implicades en la propensió a la metàstasi i ser útils com a biomarcadors pronòstics.[24]

Càncer colorectal

En el càncer de còlon, FAM134B presenta nivells molt més baixos respecte als teixits normals. Aquesta reducció s'associa a estadis més avançats i un pitjor pronòstic de supervivència. La disminució d'expressió de FAM134B s'explica, en molts casos, per la hipermetilació del promotor del gen, que impedeix la seva transcripció.[25]

La pèrdua de funció de FAM134B en cèl·lules de còlon porta a un augment de la divisió cel·lular, una alteració del cicle cel·lular i una reducció de l'apoptosi, la qual cosa afavoreix el creixement tumoral i la metàstasi.[26]

Càncer de mama

L'anàlisi de grans bases de dades d'expressió gènica ha mostrat que nivells més alts de FAM134B s'associen amb una major supervivència en pacients amb càncer de mama. Per tant, en aquest context, FAM134B sembla actuar com a un gen supressor tumoral, ajundant a frenar el creixement tumoral.[27]

Carcinoma hepatocel·lular

En càncer de fetge, la proteïna FAM134B s'expressa en excés en més de la meitat dels tumors analitzats. Aquesta sobreexpressió està relacionada amb tumors de major mida, invasió vascular, recurrència, menor supervivència global i mal pronòstic. A nivell molecular, FAM134B activa la via de senyalització Akt, que a la vegada inactiva GSK3-β, una proteïna que degrada β-catenina i Snail.

Com a resultat, aquestes dues s'acumulen:

  • β-catenina promou la divisió cel·lular mitjançant l'activació del gen Cyclin D1.
  • Snail redueix l'expressió d'E-cadherina, afavorint la transició epitelo-masenquimal (EMT) i, per tant, la metàstasi.

Aquest mecanisme explicaria com FAM134B pot afavorir la proliferació i disseminació tumoral en el carcinoma hepatocel·lular.[2][28]

FAM134B i la mort cel·lular

La proteïna FAM134B també està implicada en la regulació de la mort cel·lular. En condicions d'estrès, la seva absència causa una acumulació de proteïnes mal plegades al reticle endoplasmàtic, fet que pot activar l'apoptosi.[29]

En altres casos, FAM134B pot participar en la mort per autofàgia excessiva, un altre tipus de mort cel·lular controlada.

Això indica que l'efecte de FAM134B sobre la supervivència o la mort de la cèl·lula depèn del context i pot variar segons el tipus de teixit i tumor.[30]

Referències

  1. ↑ Hübner, Christian A.; Dikic, Ivan «ER-phagy and human diseases». Cell Death and Differentiation, 27, 3, 3-2020, p. 833–842. DOI: 10.1038/s41418-019-0444-0. ISSN: 1476-5403. PMC: 7206075. PMID: 31659280.
  2. ↑ 2,0 2,1 Kurth, Ingo; Pamminger, Torsten; Hennings, J. Christopher; Soehendra, Désirée; Huebner, Antje K. «Mutations in FAM134B, encoding a newly identified Golgi protein, cause severe sensory and autonomic neuropathy» (en anglès). Nature Genetics, 41, 11, 11-2009, p. 1179–1181. DOI: 10.1038/ng.464. ISSN: 1546-1718.
  3. ↑ 3,0 3,1 Kurth, Ingo; Pamminger, Torsten; Hennings, J. Christopher; Soehendra, Désirée; Huebner, Antje K. «Mutations in FAM134B, encoding a newly identified Golgi protein, cause severe sensory and autonomic neuropathy». Nature Genetics, 41, 11, 11-2009, p. 1179–1181. DOI: 10.1038/ng.464. ISSN: 1546-1718. PMID: 19838196.
  4. ↑ Khaminets, Aliaksandr; Heinrich, Theresa; Mari, Muriel; Grumati, Paolo; Huebner, Antje K. «Regulation of endoplasmic reticulum turnover by selective autophagy» (en anglès). Nature, 522, 7556, 6-2015, p. 354–358. DOI: 10.1038/nature14498. ISSN: 1476-4687.
  5. ↑ Bhaskara, Ramachandra M.; Grumati, Paolo; Garcia-Pardo, Javier; Kalayil, Sissy; Covarrubias-Pinto, Adriana «Curvature induction and membrane remodeling by FAM134B reticulon homology domain assist selective ER-phagy» (en anglès). Nature Communications, 10, 1, 30-05-2019, p. 2370. DOI: 10.1038/s41467-019-10345-3. ISSN: 2041-1723. PMC: 6542808. PMID: 31147549.
  6. ↑ 6,0 6,1 Cinque, Laura; De Leonibus, Chiara; Iavazzo, Maria; Krahmer, Natalie; Intartaglia, Daniela «MiT/ TFE factors control ER ‐phagy via transcriptional regulation of FAM 134B» (en anglès). The EMBO Journal, 39, 17, 9-2020. DOI: 10.15252/embj.2020105696. ISSN: 0261-4189.
  7. ↑ «RETREG1 reticulophagy regulator 1 [Homo sapiens (human) - Gene - NCBI]». [Consulta: 5 novembre 2025].
  8. ↑ Tripathi, Durga Nand; Zhang, Jiangwei; Jing, Ji; Dere, Ruhee; Walker, Cheryl Lyn «A new role for ATM in selective autophagy of peroxisomes (pexophagy)». Autophagy, 12, 4, 2016, p. 711–712. DOI: 10.1080/15548627.2015.1123375. ISSN: 1554-8635. PMC: 4836024. PMID: 27050462.
  9. ↑ Buonomo, Viviana; Lohachova, Kateryna; Reggio, Alessio; Cano-Franco, Sara; Cillo, Michele «Two FAM134B isoforms differentially regulate ER dynamics during myogenesis». The EMBO journal, 44, 4, 2-2025, p. 1039–1073. DOI: 10.1038/s44318-024-00356-2. ISSN: 1460-2075. PMC: 11832904. PMID: 39762646.
  10. ↑ Chen W, Mao H, Chen L, Li L. The pivotal role of FAM134B in selective ER-phagy and diseases. BBA Mol Cell Res. 2022;1869:119277. doi:10.1016/j.bbamcr.2022.119277
  11. ↑ Krol, Jacek; Loedige, Inga; Filipowicz, Witold «The widespread regulation of microRNA biogenesis, function and decay». Nature Reviews. Genetics, 11, 9, 9-2010, p. 597–610. DOI: 10.1038/nrg2843. ISSN: 1471-0064. PMID: 20661255.
  12. ↑ Sun, Alfred X.; Crabtree, Gerald R.; Yoo, Andrew S. «MicroRNAs: regulators of neuronal fate». Current Opinion in Cell Biology, 25, 2, 4-2013, p. 215–221. DOI: 10.1016/j.ceb.2012.12.007. ISSN: 1879-0410. PMC: 3836262. PMID: 23374323.
  13. ↑ 13,00 13,01 13,02 13,03 13,04 13,05 13,06 13,07 13,08 13,09 Mo, Jie; Chen, Jin; Zhang, Bixiang «Critical roles of FAM134B in ER-phagy and diseases» (en anglès). Cell Death & Disease, 11, 11, 16-11-2020, p. 983. DOI: 10.1038/s41419-020-03195-1. ISSN: 2041-4889.
  14. ↑ 14,0 14,1 Tong, Jia; Wang, Qianqian; Gao, Ziyan; Liu, Yang; Lu, Chengbiao «VMP1: a multifaceted regulator of cellular homeostasis with implications in disease pathology» (en english). Frontiers in Cell and Developmental Biology, 12, 19-07-2024. DOI: 10.3389/fcell.2024.1436420. ISSN: 2296-634X.
  15. ↑ 15,0 15,1 Popelka, Hana; Klionsky, Daniel J. «Molecular dynamics simulations reveal how the reticulon-homology domain of the autophagy receptor RETREG1/FAM134B remodels membranes for efficient selective reticulophagy». Autophagy, 16, 4, 02-04-2020, p. 585–588. DOI: 10.1080/15548627.2020.1719725. ISSN: 1554-8627. PMID: 31996076.
  16. ↑ Reggiori, Fulvio; Molinari, Maurizio «ER-phagy: mechanisms, regulation, and diseases connected to the lysosomal clearance of the endoplasmic reticulum». Physiological Reviews, 102, 3, 01-07-2022, p. 1393–1448. DOI: 10.1152/physrev.00038.2021. ISSN: 1522-1210. PMC: 9126229. PMID: 35188422.
  17. ↑ 17,0 17,1 Chen, Ning; Yang, Jia-Qi; Tong, Sen; Xu, Lu; Dong, Ning «FAM134B in Cellular Homeostasis: Bridging Endoplasmic Reticulum-Phagy to Human Diseases» (en anglès). International Journal of Biological Sciences, 21, 12, 30-08-2025, p. 5514–5530. DOI: 10.7150/ijbs.113890. ISSN: 1449-2288.
  18. ↑ 18,0 18,1 Sheehan, Brendan K.; Orefice, Nicola S.; Peng, Yajing; Shapiro, Samantha L.; Puglielli, Luigi «ATG9A regulates proteostasis through reticulophagy receptors FAM134B and SEC62 and folding chaperones CALR and HSPB1». iScience, 24, 4, 23-04-2021, p. 102315. DOI: 10.1016/j.isci.2021.102315. ISSN: 2589-0042.
  19. ↑ Chiramel, Abhilash I.; Dougherty, Jonathan D.; Nair, Vinod; Robertson, Shelly J.; Best, Sonja M. «FAM134B, the Selective Autophagy Receptor for Endoplasmic Reticulum Turnover, Inhibits Replication of Ebola Virus Strains Makona and Mayinga». The Journal of Infectious Diseases, 214, suppl 3, 15-10-2016, p. S319–S325. DOI: 10.1093/infdis/jiw270. ISSN: 1537-6613. PMC: 5050481. PMID: 27511895.
  20. ↑ 20,0 20,1 Lennemann, Nicholas J.; Coyne, Carolyn B. «Dengue and Zika viruses subvert reticulophagy by NS2B3-mediated cleavage of FAM134B». Autophagy, 13, 2, 2-2017, p. 322–332. DOI: 10.1080/15548627.2016.1265192. ISSN: 1554-8635. PMC: 5324851. PMID: 28102736.
  21. ↑ Houlden, Henry; Blake, Julian; Reilly, Mary M. «Hereditary sensory neuropathies». Current Opinion in Neurology, 17, 5, 10-2004, p. 569–577. DOI: 10.1097/00019052-200410000-00007. ISSN: 1350-7540. PMID: 15367861.
  22. ↑ Khaminets, Aliaksandr; Heinrich, Theresa; Mari, Muriel; Grumati, Paolo; Huebner, Antje K. «Regulation of endoplasmic reticulum turnover by selective autophagy». Nature, 522, 7556, 18-06-2015, p. 354–358. DOI: 10.1038/nature14498. ISSN: 1476-4687. PMID: 26040720.
  23. ↑ Islam, Farhadul; Gopalan, Vinod; Law, Simon; Tang, Johnny Cheuk-On; Lam, Alfred King-Yin «FAM134B promotes esophageal squamous cell carcinoma in vitro and its correlations with clinicopathologic features». Human Pathology, 87, 5-2019, p. 1–10. DOI: 10.1016/j.humpath.2018.11.033. ISSN: 1532-8392. PMID: 30794892.
  24. ↑ Haque, Md Hakimul; Gopalan, Vinod; Chan, Kwok-Wah; Shiddiky, Muhammad J. A.; Smith, Robert Anthony «Identification of Novel FAM134B (JK1) Mutations in Oesophageal Squamous Cell Carcinoma». Scientific Reports, 6, 04-07-2016, p. 29173. DOI: 10.1038/srep29173. ISSN: 2045-2322. PMC: 4931577. PMID: 27373372.
  25. ↑ Islam, Farhadul; Gopalan, Vinod; Pillai, Suja; Lu, Cu-Tai; Kasem, Kais «Promoter hypermethylation inactivate tumor suppressor FAM134B and is associated with poor prognosis in colorectal cancer». Genes, Chromosomes & Cancer, 57, 5, 5-2018, p. 240–251. DOI: 10.1002/gcc.22525. ISSN: 1098-2264. PMID: 29318692.
  26. ↑ Islam, Farhadul; Gopalan, Vinod; Wahab, Riajul; Smith, Robert A.; Qiao, Bin «Stage dependent expression and tumor suppressive function of FAM134B (JK1) in colon cancer». Molecular Carcinogenesis, 56, 1, 1-2017, p. 238–249. DOI: 10.1002/mc.22488. ISSN: 1098-2744. PMID: 27120410.
  27. ↑ Dai, Xiaofeng; Hua, Tongyan; Hong, Tingting «Integrated diagnostic network construction reveals a 4-gene panel and 5 cancer hallmarks driving breast cancer heterogeneity». Scientific Reports, 7, 1, 28-07-2017, p. 6827. DOI: 10.1038/s41598-017-07189-6. ISSN: 2045-2322. PMC: 5533795. PMID: 28754978.
  28. ↑ Zhang, Zhao-Qi; Chen, Jin; Huang, Wan-Qiu; Ning, Deng; Liu, Qiu-Meng «FAM134B induces tumorigenesis and epithelial-to-mesenchymal transition via Akt signaling in hepatocellular carcinoma». Molecular Oncology, 13, 4, 4-2019, p. 792–810. DOI: 10.1002/1878-0261.12429. ISSN: 1878-0261. PMC: 6441892. PMID: 30556279.
  29. ↑ Tang, J. C.; Lam, K. Y.; Law, S.; Wong, J.; Srivastava, G. «Detection of genetic alterations in esophageal squamous cell carcinomas and adjacent normal epithelia by comparative DNA fingerprinting using inter-simple sequence repeat PCR». Clinical Cancer Research: An Official Journal of the American Association for Cancer Research, 7, 6, 6-2001, p. 1539–1545. ISSN: 1078-0432. PMID: 11410488.
  30. ↑ Liao, Yangjie; Duan, Bo; Zhang, Yufei; Zhang, Xinmin; Xia, Bin «Excessive ER-phagy mediated by the autophagy receptor FAM134B results in ER stress, the unfolded protein response, and cell death in HeLa cells». The Journal of Biological Chemistry, 294, 52, 27-12-2019, p. 20009–20023. DOI: 10.1074/jbc.RA119.008709. ISSN: 1083-351X. PMC: 6937584. PMID: 31748416.

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.