Des del punt de vista geològic, la ciutat està situada al principi del massís granític que porta el seu nom i que s'estén per tot el centre de Bretanya.
Estratègicament, Quintin és a l'encreuament de les vies que van de Saint-Brieuc a Quimper i les que van de Guingamp/Châtelaudren a Lorient. Per a guardar aquest nus de comunicacions, es va construir una fortalesa, tot i que gairebé sempre va restar inactiva.
El fort pendent del riu Gouët en aquest indret s'ha aprofitat per a crear un estany que servia de protecció a la fortalesa, així com de reserva d'aigua. Al segle xx, el molí que hi havia a l'estany es convertí en central hidroelèctrica que funcionà després de la Segona Guerra Mundial.
Història
La presència de menhirs al municipi demostra que és habitada des del neolític. Als inicis, Quintin estava situat a l'emplaçament de l'actual comuna de le Vieux-Bourg però, degut a una epidèmia de pesta, la ciutat es va moure.
Quintin es va crear, des de l'època romana, gràcies a la posició d'encreuament de vies de comunicació, tot i que es va desenvolupar sobretot als segles xvii i XVIII, degut al tèxtil i al comerç de teles de llí, que es van exportar sobretot a Espanya. També fou un centre monàstic. Aquesta importància es veu en els monuments i cases. El castell no està acabat, perquè els constructors van haver de parar la construcció per l'ordre d'un ministre francès que feu destruir tots els castells i fortaleses que podien fer ombra a l'autoritat del rei.
.svg)
.svg){kind=small}
