Píxide (del llatí pyxis, -ĭdis, ‘caixa petita’, i aquest del grec πυξίς, -ίδος, pyxís-ídos) és un copó sense peu de ceràmica usat per contenir ungüents, cosmètics, granadures o joieria.[1] Morfològicament és un pot o capsa cilíndrica, amb tapadora però sense anses, i de molt diversa grandària, forma i decoració (hi prevalen les escenes femenines).[2]
És possible que el seu precedent foren les capses corínties que també duien tapadora i per tant es remuntarien al període protogeomètric d'Atenes. Les píxides ateneses presenten dues varietats: les de fons cònic, anteriors al s. IX ae, i les de fons pla, que continuaren en l'estil geomètric, i n'augmentaren la grandària. La tapadora sovint té nanses esculpides i les parets tendeixen a ser una mica convexes. Durant el s. VI ae Atenes produí pyxis amb parets còncaves. De vegades no tenien anses i la tapa tenia un botó al centre; a finals del s. V ae tenia una ansa de bronze en forma de «maneta». La decoració sol presentar motius femenins cerimonials com la processó nupcial.
Referències
Vegeu també