El putipú (en italià, putipù), també anomenat cupa cupa; és un instrument musical membranòfon utilitzat tradicionalment en la música popular de gran part
| Tipus | instrument musical |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 23 |
El putipú (en italià, putipù), també anomenat cupa cupa; és un instrument musical membranòfon utilitzat tradicionalment en la música popular de gran part del sud d'Itàlia,[1][2][3] en particular de Nàpols i regions circumdants.[4] Es tracta d'un tambor de fricció, format per una caixa de ressonància cilíndrica tancada a la part superior per una membrana tensada, amb una canya de bambú unida al centre.[5] L'instrument s'executa fregant la vareta amb la mà humida,[6] un drap o una esponja, cosa que fa que la membrana vibri.
El putipú existeix en diverses variants, que es diferencien pels materials i les dimensions. Altres noms comuns són caccavella, puti-puti, pignato, cute-cute, cupellone, bufù (a Molise) i cupa-cupa (especialment a Pulla). Alguns d'aquests noms són onomatopeies del so. L'instrument també s'anomena pernacchiatore (literalment, «bufador de gerds») a causa del seu so.
L'instrument està compost per una membrana feta de pell d'animal (generalment de cabra)[7] o lona tosca, canya (generalment, bambú) i una cambra de ressonància (generalment de fusta, estany o terracota). La vareta està lligada al centre de la membrana que l'envolta a la punta.
En les variants anomenades caccavella i pan-bomba, la caixa de ressonància està feta de terrissa (d'una argila de gran qualitat que s'utilitza al sud d'Itàlia per fer gerros, plats i paelles). El putipú, pròpiament dit, utilitza una petita tina o barril de fusta, i el cupellone n'utilitza un de més gran. Les vores de la caixa de ressonància poden estar decorades amb cintes de colors.
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.