Pseudocolaptes és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels furnàrids (Furnariidae) que agrupa espècies natives de l'Amèrica tropical (Neotròpic).[1] Als seus membres se'ls coneix per corre-soques[2] o corretroncs.[3]
Descripció
Les espècies d'aquest gènere són elegants furnàrids força grossos, que mesuren entre 20 i 21,5 cm de longitud i que exhibeixen cridaners i vistosos collars de color blanc al coll, exclusius del gènere.[4]
Distribució i hàbitat
Les àrees de distribució van des de Costa Rica i Panamà, a Amèrica Central, i a Amèrica del Sud, al llarg de les muntanyes costaneres del nord de Veneçuela i dels Andes cap al sud, fins al sud-est del Perú i oest de Bolívia.[1]
Són arborícoles i habiten en selves humides, on s'alimenten enfilant-se al llarg de grans branques horitzontals, inspeccionant bromèlies i altres epífites a la recerca d'insectes, de vegades impulsant-se amb la mateixa cua, per picotejar i furgar dins de les plantes.[4]
Taxonomia
El gènere Pseudocolaptes va ser introduït el 1853 pel naturalista alemany Ludwig Reichenbach.[5] L'any 1855, George Robert Gray va designar l'espècie tipus com a Anabates auritus Lichtenstein.[6][7] Aquest tàxon es considera ara una subespècie del corre-soques orellut andí (Pseudocolaptes boissonneautii auritus), i Johann Jakob von Tschudi n'és l'autoritat.[8]
L'espècie P. johnsoni va ser considerada coespecífica amb P. lawrencii per diversos autors, i com a espècie separada per altres, com el Manual dels ocells del món (HBW), BirdLife International (BLI) i el Congrés Ornitològic Internacional (IOC).[8][9][10][11]
En un primer moment, el Comitè de Classificació de Sud-amèrica (SACC) no va aprovar la Proposta Núm. 28 de separació dels taxons a causa de la insuficiència d'evidències publicades.[12] No obstant això, més tard i sobre la base de noves evidències respecte a diferències morfològiques, de vocalització i genètiques, finalment el SACC va aprovar la separació en la Proposta Núm. 940.[13][14][15]
Estudis genètics indiquen que el present gènere està agermanat amb Premnornis i Tarphonomus.[16][17]
El nom combina el grec antic «ψεύδος /pseúdos», que significa “fals”, i «κολάπτης /koláptēs», que significa “cisellador”, “picotejador”.[18]
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per tres espècies:[8]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 24 gener 2026].
- ↑ «Pseudocolaptes». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 24 gener 2026].(català)
- ↑ «Multilingual Version – IOC World Bird List 15.1» (en anglès). IOC. [Consulta: 24 gener 2026].
- ↑ 4,0 4,1 Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. Austin, TX : [Philadelphia] : [Washington, DC]: University of Texas Press ; In association with the Academy of Natural Sciences of Philadelphia ; World Land Trust-US, 2009, p. 302-303, làmines 11(1-2). ISBN 978-0-292-71748-0.
- ↑ Reichenbach, H. G. Ludwig. Icones ad synopsin avium No. 10 Scansoriae A. Abt.3:Bd.6. Dresden: Expedition der Vollständigsten Naturgeschichte, 1836, p. 145-218 [148, 209] (Handbuch der speciellen Ornithologie).
- ↑ Gray, George Robert. Catalogue of the genera and subgenera of birds contained in the British Museum. Londres: British Museum, 1855, p. 28.
- ↑ Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.7. Cambridge: Cambridge, Massachusetts: Museum of Comparative Zoology, 1951, p. 119 [Consulta: 24 gener 2026].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Gill, Frank; Donsker, David. «Ovenbirds, woodcreepers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 24 gener 2026].
- ↑ Hoyo, Josep del; Collar, Nigel James. Passerines. vol.2. Barcelona: Lynx edicions, 2016 (HBW and BirdLife International illustrated checklist of the birds of the world). ISBN 978-84-96553-98-9.
- ↑ «Buffy Tuftedcheek Pseudocolaptes Lawrencii Species Factsheet» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 24 gener 2026].
- ↑ «Pacific Tuftedcheek Pseudocolaptes Johnsoni Species Factsheet» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 24 gener 2026].
- ↑ «Proposal #28: Recognize johnsoni as a separate species from Pseudocolaptes lawrenceii» [Proposta #28: Reconèixer johnsoni com una espècie separada de Pseudocolaptes lawrenceii]. South American Classification Committee. [Consulta: 24 gener 2026].
- ↑ Freeman, Benjamin G.; Montgomery, Graham A. «Using song playback experiments to measure species recognition between geographically isolated populations: A comparison with acoustic trait analyses» (PDF) (en anglès). The Auk, 134, 4, 10-2017, p. 857–870. DOI: 10.1642/AUK-17-63.1. ISSN: 0004-8038.
- ↑ Forcina, Giovanni; Boesman, Peter; Jowers, Michael J. «Cryptic diversity in a neotropical avian species complex untangled by neglected genetic evidence» (en anglès). Studies on Neotropical Fauna and Environment, 58, 1, 02-01-2023, p. 130–137. DOI: 10.1080/01650521.2021.1915674. ISSN: 0165-0521.
- ↑ «Proposal #940: Recognize Pseudocolaptes johnsoni as a separate species from P. lawrencii» [Proposta #940: Reconèixer Pseudocolaptes johnsoni com una espècie separada de P. lawrencii]. South American Classification Committee. [Consulta: 24 gener 2026].
- ↑ Moyle, Robert G.; Chesser, R. Terry; Brumfield, Robb T.; Tello, Jose G.; Marchese, Daniel J. «Phylogeny and phylogenetic classification of the antbirds, ovenbirds, woodcreepers, and allies (Aves: Passeriformes: infraorder Furnariides)» (en anglès). Cladistics, 25, 4, 8-2009, p. 386–405. DOI: 10.1111/j.1096-0031.2009.00259.x. ISSN: 0748-3007.
- ↑ Derryberry, Elizabeth P.; Claramunt, Santiago; Derryberry, Graham; Chesser, R. Terry; Cracraft, Joel «Lineage diversification and morphological evolution in a large-scale continental radiation: the neotropical ovenbirds and woodcreepers (aves: Furnariidae): Diversification of a continental radiation» (en anglès). Evolution, 65, 10, 10-2011, p. 2973–2986. DOI: 10.1111/j.1558-5646.2011.01374.x.
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 320. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 24 gener 2026].
| Bases de dades taxonòmiques | |
|---|