Psarocolius és un dels gèneres d'ocells passeriformes de la família dels ictèrids (Icteridae).[1][2] Les espècies es troben a Amèrica Cent
Oriol de Moctezuma | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Icteridae |
| Gènere | Psarocolius Wagler, 1827 Psarocolius |
Psarocolius és un dels gèneres d'ocells passeriformes de la família dels ictèrids (Icteridae).[1][2] Les espècies es troben a Amèrica Central i del Sud[3] i reben el nom comú de "cacic".[4]
Abans es dividien en dos o tres gèneres separats, però ja no és així. Tots els cacics són ocells grossos amb becs punxeguts i cues llargues que són, almenys parcialment, de color groc brillant. Els mascles solen ser més grossos que les femelles. El plomatge és típicament castany, marró fosc o negre, tot i que el cacic verd i el cacic olivaci tenen, com indica el respectiu nom comú, una coloració d'oliva al cap, el pit i la part superior de l'esquena. Les potes són fosques, però el bec sol ser un tret sorprenentment contrastant, sigui de color groc pàl·lid sigui de punta vermella amb una base verda o negra. En diverses espècies també tenen una taca blava o rosa a la galta nua.[5][6][7]
Els cacics estan associats amb boscos o, en algunes espècies, amb boscos més oberts. Aquests ocells socials s'alimenten d'insectes grans i fruites. Són molt vocals i produeixen una àmplia varietat de cants i crits, de vegades incloent-hi mimetisme. Crien en colonia, els nius són com a llargs cistells teixits en un arbre, cadascun penjant de l'extrem d'una branca.[5][6][7]
El gènere Psarocolius va ser introduït el 1827 pel naturalista alemany Johann Georg Wagler.[8] Wagler no va especificar una espècie tipus, però el 1855 el zoòleg anglès George Gray va designar el tipus com a Oriolus cristatus (Gmelin, 1788).[9] Aquest és un sinònim júnior de Xanthornus decumanus (Pallas, 1769), el cacic crestat.[10][11]
El nom del gènere combina el grec antic «ψαρ/psar», «ψαρος/psaros» que significa “estornell” amb «κολοιος/koloios», “gralla”.[12]
L'any 2002, Jordan Price i Scott Lanyon van estudiar la filogènia de Psarocolius utilitzant seqüències de citocrom b d'ADNmt i subunitat 2 de la NADH deshidrogenasa. Com es pot observar a partir de la morfologia, el cacic cuabarrat (Cacicus latirostris) i Psarocolius oseryi són les espècies més diferents. Genèticament, semblen estar més estretament relacionades amb Cacicus, i ambdues espècies es classificarien en el gènere Ocyalus. A més, el cacic d'elm (Cacicus oseryi) es podria separar en Clypicterus, formant el que aleshores es convertiria en un gènere monotípic (com Ocyalus).[13]
A continuació es mostra un cladograma basat en l'arbre filogenètic de màxima probabilitat de l'anàlisi filogenètica del 2002:[13]
|
Cacicus melanicterus - (Cassiculus melanicterus) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025), aquest gènere conté nou espècies:[14]
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.