Segons la mitologia grega, Psàmate (en grec antic, Ψάμαθη) va ser una nereida, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis. En parla Hesíode a la Teogonia.[1]
Èac la va requerir, però ella, per escapar-se'n, va adoptar diverses formes, principalment la de foca. L'heroi, però, no desistí i ella va acabar cedint. D'aquesta unió va néixer Focos. Quan el seu fill va caure mort a mans dels seus germanastres Telamó i Peleu, se'n venjà enviant un llop fortíssim contra els ramats d'aquests últims.
Més endavant es va unir a Proteu, que acostumava a viure a Egipte, i va ser la mare de Teoclimen i de la profetessa Teònoe, segons explica Eurípides a la tragèdia Helena.[2][3]
Referències
- ↑ Hesíode. Teogonia, 260
- ↑ Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, 8429741461, p. 187.
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 466. ISBN 9788496061972.
