Província fitogeogràfica insular subantàrtica

Pasturatge afectat per la brostejada d'una espècie exòtica a les Illes Geòrgies del Sud: el ren (Rangifer tarandus)
Azorella compacta a l'illa Trinidad, al nord-oest de les Illes Malvines
Tusok (Poa flabellata) a les Illes Geògies del Sud
Tusok (Poa flabellata) a l'illa Remolinos, al nord-oest de les Illes Malvines
Pasturatges de la badia San Carlos, Illes Malvines
Pasturatge característic de les Illes Malvines
Bolax gummifera és una planta característica de les Illes Malvines, Província fitogeogràfica Insular Subantàrtica

La Província fitogeogràfica Insular Subantàrtica, o simplement Província fitogeogràfica Insular, és una de les seccions en què es divideix el domini fitogeogràfic subantàrtic. Se situa a l'arxipèlag de les Illes Malvines, les Illes Geòrgies del Sud, les Sandwich del Sud, i altres petits arxipèlags australs de l'oceà Atlàntic sud, sempre sobre el paral·lel 60°S. Inclou formacions estepàries, prades, i torberes, amb total absència d'elements arboris.

El clavell antàrtic (Colobanthus quitensis) a les Illes Geòrgies del Sud
Vegetació que envolta l'estació balenera de Grytviken a les Illes Geòrgies del Sud

Sinonímia

També fou denominada de manera més ambigua Província fitogeogràfica Insular.

Distribució

Segons la classificació d'Ángel Lulio Cabrera, aquest districte fitogeogràfic comprén totes les Illes Malvines, des de les costes oceàniques banyades pel mar Argentí fins als cims de les seues modestes serres. Aquest arxipèlag se situa a l'est de la Patagònia argentina. Es compon de dues illes majors separades per l'estret de San Carlos: Soledad i Gran Malvina, així com d'una nombrosa quantitat d'illes menors i illots.

També correspon a aquesta província la vegetació d'altres dos arxipèlags més orientals: les Illes Geòrgies del Sud i Sandwich del Sud, i altres petits arxipèlags australs de l'oceà Atlàntic sud, sempre sobre el paral·lel 60°S.[1]

Alguns autors també inclouen en aquesta província les Illes d'Año Nuevo, un arxipèlag al nord de l'illa de Los Estados, al sud-est de l'illa Grande de Tierra del Fuego.

L'altitud de la província fitogeogràfica va des del nivell del mar fins als 550 msnm a Malvines, i una mica major als arxipèlags orientals, tot i que en aquests últims la vegetació només es presenta en les altituds inferiors.

Afinitats florístiques

Aquesta província fitogeogràfica té molta relació amb el Districte fitogeogràfic Subantàrtic Magallànic de la Província fitogeogràfica Subantàrtica, amb el qual comparteix molts gèneres i espècies.[2][3] També es relaciona amb la vegetació de la Província fitogeogràfica Antàrtica, present en aquest continent i a les seues illes al sud del paral·lel 60 S.

Característiques

Aquesta província fitogeogràfica es caracteritza per presentar formacions estepàries, prades, i torberes, amb total absència d'elements arboris.

Sòls

Els sòls es presenten amb torba. La seua conformació geològica és semblant a la de l'illa de Los Estados, i a la de l'est de l'illa Grande de Tierra del Fuego.

Relleu

El relleu és rocós, ondat, amb pujols, suaus serres i amples valls. En alguns sectors es formen agrupacions rocoses conegudes com a mars de pedra. Als arxipèlags orientals també es presenten cons volcànics, muntanyes altes, i glaceres eternes.

Clima

El clima de les Illes Malvines és el patagó humit. Els vents forts i constants del quadrant oest generen una evapotranspiració elevada, la qual es veu temperada per la influència oceànica i l'elevada latitud. Els vents del sud, en canvi, provoquen freqüents dies ennuvolats i plujosos.

A les Illes Geòrgies del Sud el clima és marítim polar; l'estiu és molt fred, i el clima és sempre humit. A les Illes Sandwich del Sud el clima és desèrtic subglacial; l'estiu és encara més fred, i el clima és sempre humit.

Espècies principals

Aquest districte es caracteritza per presentar formacions estepàries, prades, i torberes de molses i juncàcies, sempre amb total absència d'elements arboris en temps moderns, encara que sí que apareixen en el registre fòssil. A les costes l'espècie dominant és l'enorme pastura tusok (Poa flabellata), mentre que terra endins abunden els matolls de mutilla (Empetrum rubrum), Hebe elliptica i Pernettya pumila, Cortaderia pilosa, etc.

La flora n'és pobra. A les Malvines només habiten 163 espècies nadiues de falgueres i fanerògames, xifra que baixa a tot just 20 a les Geòrgies del Sud, i encara menys a les Sandwich del Sud.

Districtes fitogeogràfics

Aquesta província fitogeogràfica es pot subdividir en districtes fitogeogràfics:

  • Districte fitogeogràfic Malvinià
  • Districte fitogeogràfic de les Geòrgies del Sud
  • Districte fitogeogràfic de les Sandwich del Sud
  • Districte fitogeogràfic de les Illes d'Año Nuevo (si s'hi inclou aquest arxipèlag)

Bibliografia

  • Cabrera, Luis Ángel. 1958. Fitogeografia. En L'Argentina Sumeixi de Geografia. ed. Peuser. Buenos Aires.
  • Cabrera, A. L.; 1976. Regions fitogeográficas argentines. Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria, Tom II Fs. 1. Ed. ACME. Bs. As. Argentina. 1-85 pàg.
  • Cabrera, A. L. i Willink, W.;. Biogeografia d'Amèrica Llatina, OEA, Ser. Biol., Monogr. 3:, 1980.
  • Chébez, JC;. Els que es van. Espècies argentines en perill, Editorial Albatros, 1994.
  • Chébez, JC; Guia de les Reserves Naturals de l'Argentina. Volum 2: Patagonia Austral. pp 192.Editor: Editorial Albatros, 2005. ISBN 9502410572.
  • Frenguelli, J. (1941). Trets principals de fitogeografia Argentina.. Rev. Mus. La Plata (Nova Sèrie), 3, Sec. Bot.. pàg. 65-181.
  • Moore, D.M. 1983. Flora of Terra del Foc. Oswestry, Saint Louis. ix, 396 pàg., 8 lám.
  • Pisano, I. 1977. Fitogeografia de Foc-Patagonia xilena. I. Comunitats vegetals entre les latituds 52 i 56° S. Anals Inst. Patagonia 8: 121-250, 1 mapa.
  • Pisano, I. 1980. Distribució i característiques de la vegetació de l'arxipèlag del Cap de Forns. Anals Inst. Patagonia 11: 191-224.
  • Pisano, I. 1984. Relacions circumantárticas de la flora vascular de l'arxipèlag del Cap de Forns. Anals Inst. Patagonia 15: 5-24, 1 taula.
  • Pisano, I. i R.P. Schlatter. 1981. Vegetació i flora de les illes Diego Ramírez (Xile). I. Característiques i relacions de la flora vascular. Anals Inst. Patagonia 12: 183-194.
  • Wace, N. M. 1965. Vascular Plants. pàg. 201-266 in Biogeography and Ecology in Antarctica, van Dye, P. and van Mieghem, J. (Eds.). Junk.
  • Walton, D.W.H & S.W. Greene. 1971. The South Geòrgia species of Acaena and their probable hybrid. Br. Antarct. Surv. Bull. 25: 29-44.

Referències

  1. ↑ Cabrera, A. L.; Willink, W.. Colección de Monografías Científicas de la Secretaría General de la Organización de los Estados Americanos, Programa Regional de Desarrollo Científico y Tecnológico. Biogeografía de América Latina (en castellà). Segona edició corregida, 1980. 
  2. ↑ Dimitri, M. 1972. La Región de los Bosques Andino-Patagónicos. Sinopsis general. Colección Científica del INTA. Buenos Aires, Argentina. 381 pp.
  3. ↑ Roig, F. A. 1998. La vegetación de la Patagonia. En: Flora Patagónica. Parte I. Dir. Maevia N. Correa. Colección Científica. INTA, Tomo VIII. INTA, Bs. As. 391 pp.

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!