Proverbi
|
Traducció literal
|
Significat
|
Ubicació
|
Imatge
|
De duivel op het kussen binden
|
Lligar el diable al coixí
|
L'obstinació ho supera tot. Qui la segueix, l'aconsegueix.
|
A baix a l'esquerra
|
|
Een pilaarbijter
|
Un mossegador de pilars
|
Ser un hipòcrita, en religió, un fariseu.
|
A baix a l'esquerra
|
|
Geloof nooit iemand die in de ene hand water en de andere hand vuur draagt
|
No confiïs mai en algú que porta foc en una mà i aigua en l'altra
|
No ser digne de confiança. Tenir dues cares.
|
A baix a l'esquerra
|
|
Met het hoofd tegen de muur lopen
|
Picar de cap contra una paret
|
Intentar aconseguir l'impossible.
|
A baix a l'esquerra
|
|
Aan de ene voet een schoen, de ander blootvoets
|
Un peu calçat i l'altre descalç
|
El més important és l'equilibri.
|
A baix a l'esquerra
|
|
De zeug loopt met de tap weg
|
La truja s'endú el tap
|
La negligència porta al desastre.
|
A baix a l'esquerra
|
|
De kat de bel aanbinden
|
Posar-li el cascavell al gat
|
Atrevir-se a fer quelcom difícil o perillós.
|
A baix a l'esquerra
|
|
|
Estar armat fins a les dents
|
Estar molt armat.
|
A baix a l'esquerra
|
|
|
Posar-se l'armadura
|
Enfurismar-se.
|
A baix a l'esquerra
|
|
|
Un esquila ovelles, un altre, porcs
|
Un té tots els avantatges, l'altre cap. Uns neixen amb estrella i altres neixen estrellats.
|
A baix a l'esquerra
|
|
|
Esquila-les però no les escorxis
|
No abusis dels teus avantatges. L'avarícia trenca el sac.
|
A baix a l'esquerra
|
|
|
Aquí no es fregeix l'areng
|
Les coses no marxen segons es planegen.
|
A baix a l'esquerra
|
|
|
Fregir tots els arengs per menjar els ous
|
Fer massa per aconseguir molt poc.
|
A baix a l'esquerra
|
|
|
Posar-se el tap al cap
|
Acabar assumint la responsabilitat.
|
A baix a l'esquerra
|
|
|
L'areng penja de les seves pròpies ganyes
|
Has d'acceptar la responsabilitat dels teus propis actes.
|
A baix a l'esquerra
|
|
|
Hi ha quelcom més en això que un areng buit
|
Hi ha més del que es veu.
|
A baix a l'esquerra
|
|
|
Què pot el fum fer-li al ferro?
|
No té sentit intentar canviar el que no es pot canviar. D'on no hi ha, no raja.
|
A baix a l'esquerra
|
|
|
Trobar el gos en l'olla
|
Arribar a casa massa tard, de manera que ja no queda menjar; el gos ja està netejant les olles.
|
A baix a l'esquerra
|
[3]
|
|
Seure a les cendres entre dues banquetes
|
Ser indecís, cagadubtes.
|
A baix a l'esquerra
|
|
|
Temptar l'ouera a les gallines
|
Comptar amb quelcom que encara no existeix: s'expliquen els ous abans que les gallines els posen. Vendre la pell de l'os abans de caçar-lo.
|
|
|
|
Les tisores pengen allà
|
És possible que t'enganyin allà.
|
|
|
|
Mossegar sempre el mateix os
|
Parlar contínuament sobre el mateix tema. Ser un disc ratllat.
|
|
|
|
Depèn de com caiguin les cartes
|
Depèn de l'atzar.
|
|
|
|
El món està tornat a l'inrevés
|
Tot està a l'inrevés de com hauria de ser; es demostra la idea del món del revés amb el globus amb la creu sota.
|
|
|
|
Deixa almenys un ou en el niu
|
Tingues sempre quelcom en reserva. El que guarda, sempre té.
|
|
|
|
Cagar-se en el món
|
Menysprear o odiar-ho tot.
|
|
|
|
Ser portats pel nas
|
Fer que tothom faci el que l'altre vol.
|
|
|
|
Els daus estan tirats
|
Ja no es pot fer res per variar un resultat. La sort està tirada.
|
|
|
|
Els ximples aconsegueixen les millors cartes
|
La sort pot triomfar sobre la intel·ligència. Tots els ximples tenen sort.
|
|
|
|
Mirar a través dels dits
|
Ser indulgent. Fer-se els ulls grossos.
|
|
|
|
Allà penja el ganivet
|
Reptar. Llançar el guant.
|
|
|
|
Allà penja el ganivet
|
Llançar un repte. Llançar el guant.
|
|
|
|
Treure l'escombra
|
Divertir-se mentre l'amo és fora.
|
|
|
|
Casar-se sota el pal de l'escombra
|
Viure junts sense estar casats, concubinat.
|
|
|
|
Fer la teulada amb pastissos
|
Lligar els gossos amb llonganisses.
|
|
|
|
Tenir un forat a la teulada
|
Ser un ximple. Fer la o amb un canut.
|
|
|
|
Les teulades velles necessiten moltes reparacions
|
Les coses velles exigeixen més manteniment.
|
|
|
|
El sostre té llistons
|
Podria haver-hi tafaners. Les parets tenen orelles.
|
|
|
|
Tenir mal de queixal darrere de l'orella
|
Fingir estar malalt. Tenir maulitis.
|
|
|
|
Pixar-se a la lluna
|
Perdre el temps en una empresa fútil.
|
|
|
|
Aquí penja la cassola
|
És l'oposat al que hauria de ser.
|
|
|
|
Disparar una altra fletxa per trobar l'anterior
|
Repetir una acció estúpida.
|
|
|
|
Afaitar a un ximple sense escuma
|
Enganyar a algú.
|
|
|
|
Dos ximples sota la mateixa caputxa
|
L'estupidesa busca companyia.
|
|
|
|
Créixer fora de la finestra
|
No es pot amagar.
|
|
|
|
Tocar a la picota
|
Cridar l'atenció sobre els actes vergonyosos d'algú.
|
|
|
|
Si es deixen obertes les portes, els porcs correran al blat
|
La negligència truca al desastre.
|
|
|
|
On minva el blat, abunden els porcs
|
Si una persona guanya, una altra ha de perdre.
|
|
|
|
Córrer com si et cremés el cul
|
Estar molt angoixat. Córrer com ànima que porta el diable.
|
|
|
|
El que empassa focs, caga espurnes
|
Les males accions comporten a qui les comet conseqüències pitjors. Qui sembra vents, recull tempestes.
|
|
|
|
Estendre la capa segons bufa el vent
|
Actuar en cada cas segons el que més convingui personalment. Inclinar segons bufa el vent.
|
|
|
|
Llançar plomes al vent
|
Treballar infructuosament.
|
|
|
|
Contemplar la cigonya
|
Perdre el temps. Pensar en les musaranyes.
|
|
|
|
Voler matar dues mosques d'un cop
|
Ser massa ambiciós. Voler matar dos ocells d'un tret.
|
|
|
|
Caure del bou sobre el ruc
|
Caure en mals temps.
|
|
|
|
Besar la balda
|
Ser servil, adulador. Fer la gara-gara.
|
|
|
|
Netejar-se el cul a la porta
|
Tractar quelcom amb lleugeresa.
|
|
|
|
Passejar portant sobre les espatlles una càrrega
|
Imaginar que les coses són pitjors del que en realitat són.
|
|
|
|
Un captaire es compadeix d'un altre que està parat davant d'una porta
|
(Li diu el mort al degollat qui t'ha fet aqueix forat?)
|
|
|
|
Pescar darrere de la xarxa
|
Perdre una oportunitat.
|
|
|
|
El peix gran es menja el petit
|
Els poderosos abusen dels febles. El peix gran es menja el petit, i així al pobre el ric.
|
|
|
|
No suportar veure el sol brillant sobre l'aigua
|
Estar gelós de l'èxit del veí.
|
|
|
|
Penja com una latrina sobre la séquia
|
És obvi.
|
|
|
|
Qualsevol pot mirar a través d'una taula de roure si aquesta té un forat
|
No té sentit afirmar l'evident. Ser una poca-soltada.
|
|
|
|
Cagar pel mateix forat
|
Ser inseparables. Ser carn i ungla.
|
|
|
|
Llençar els diners a l'aigua
|
Malgastar els diners. Tirar la casa per la finestra.
|
|
|
|
Un mur amb esquerdes, aviat caurà
|
Tot el que es fa de mala manera fracassarà aviat. El que malament comença, malament acaba.
|
|
|
|
Que no et preocupi de qui és la casa que es crema mentre puguis escalfar-te amb les flames
|
Aprofita cada oportunitat sense pensar en les conseqüències per a altres.
|
|
|
|
Arrossegar el tall
|
Ser enganyat per un amant o treballar en una tasca sense sentit.
|
|
|
|
La por fa que la vella corri
|
Un esdeveniment inesperat pot revelar qualitats desconegudes.
|
|
|
|
Les tifes dels cavalls no són figues
|
No cal deixar-se enganyar per les aparences. No és or tot el que relluu.
|
|
|
|
Si un cec guia un altre cec, cauran tots dos a la rasa
|
No té sentit ser guiat per altres que són igualment ignorants; és un precedent en miniatura del seu Paràbola dels cecs (1568), al Palau de Capodimonte de Nàpols
|
|
|
|
El viatge no ha acabat tot i que ja es vegi l'església i el campanar
|
Una tasca no està llesta fins que no es completa. De significat similar és No benes la pell de l'os abans de caçar-lo.
|
|
|
|
Tot, no importa com finament estigui filat, acaba finalment sortint a la llum
|
Res no pot amagar-se per sempre. Per profund que el diable cagui, tot se sap.
|
|
|
|
Mantenir la vista fixa en la vela
|
Estar alerta, ser cautelós. Estar a l'aguait.
|
|
|
|
Cagar-se a la forca
|
No deixar-se desanimar per cap sanció.
|
|
|
|
On és el cadàver, volen els corbs
|
Hi ha efectes tan inseparables de les seves causes, que els primers assenyalen inequívocament on es troba l'origen. Pel fum se sap on és el foc.
|
|
|
|
És fàcil navegar a favor del vent
|
Si les condicions són favorables, no és difícil aconseguir els propòsits; aquesta barcassa demostra que es pot navegar amb el vent en popa a tota vela.
|
|
|
|
Qui sap per què les oques van descalces?
|
Hi ha una raó per a tot, encara que no sigui evident.
|
|
|
|
Si no seré el seu guardià, deixaré les oques ser oques
|
No interfereixis en assumptes que no són de la teva competència. Què sap el gat de fer culleres?
|
|
|
|
Veure ossos ballant[4]
|
Estar famolenc.
|
|
|
|
Els ossos salvatges prefereixen acompanyar-se entre ells
|
Les persones semblants es duen millor que amb estranys. Cada ovella amb la seva parella.
|
|
|
|
Llançar la cogulla sobre la tanca
|
Descartar una cosa sense saber si més tard es necessitarà.
|
|
|
|
Es difícil nedar a contracorrent
|
Es difícil oposar-se a l'opinió generalitzada.
|
|
|
|
Tant d’anar el càntir a la font, arriba que un dia es trenca
|
Exposar-se sovint a un perill acaba sempre per tenir conseqüències negatives.
|
|
|
|
Les millors corretges són les tallades en el cuir aliè
|
És millor aprofitar-se del treball aliè.
|
|
|
|
Sostenir una anguila per la cua
|
Emprendre una tasca difícil.
|
|
|
|
Caure a través del cistell
|
Ser enxampat.
|
|
|
|
Quedar suspès entre el cel i la terra
|
Trobar-se en una posició incòmoda.
|
|
|
|
Agafar l'ou de la gallina i deixar anar el de l'oca
|
Prendre una mala decisió.
|
|
|
|
Badallar-li al forn
|
Intentar més del que es pot. Qui molt abraça, poc estreny.
|
|
|
|
Passar a dures penes d'una fogassa a l'altra
|
Tenir dificultats per arribar a fi de mes.
|
|
|
|
Una aixada sense mànec
|
Segurament, alguna cosa inútil.[5]
|
|
|
|
Cercar la destral
|
Intentar trobar una excusa
|
|
|
|
Ací és amb la llanterna
|
Tenir finalment l'oportunitat de mostrar un talent.
|
|
|
|
Una destral amb mànec
|
Probablemente significa "la cosa sencera"
|
|
|
|
Qui ha vessat les farinetes no pot replegar-les totes
|
Quan s'ha fet alguna cosa, no es pot desfer. Un colp fet, ja està fet.
|
|
|
|
Posar bastons a les rodes
|
Posar obstacles als plans d'un altre. Fer la guitza.
|
|
|
|
L'amor és on penja la bossa
|
L'amor pot comprar-se.
|
|
|
|
Tirar per quedar-se amb la millor part
|
Intentar traure avantatge.
|
|
|
|
Ser dempeus sota la llum pròpia
|
Estar orgullós/osa d'un/a mateix/a.
|
|
|
|
Ningú busca altres al forn si no hi ha estat
|
Imaginar febleses en altres demostra que algú és feble. El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú.
|
|
|
|
Tenir el món girant-te al polze
|
Tenir tots els avantatges. Tenir tots els trumfos.
|
|
|
|
Lligar una barba de lli a una cara de Crist
|
Amagar l'engany sota una aparença pietosa. Ser un llop amb pell de xai.
|
|
|
|
Haver d'ajupir-se per triomfar en el món
|
Per tenir èxit, un ha de ser astut; aquest home que intenta passar per una esfera demostraria que al món cal passar per l'adreçador.
|
|
|
|
Tirar roses als porcs
|
Malgastar els esforços en quelcom que no ho mereix. Tirar margarides als porcs.
|
|
|
|
Tapar el pou després que el vedell s'hagi ofegat
|
El que faria un ximple: posar-se mans a l'obra només després que el desastre ja ha passat. Ofegat el nen, a tapar el pou.
|
|
|
|
Ser mans com un xai
|
Ser molt callat. Tenir més paciència que el sant Job.
|
|
|
|
Posar-li la capa blava al marit
|
Enganyar sentimentalment el cònjuge. Posar les banyes.
|
|
|
|
Ves amb compte que un gos negre no es fiqui enmig
|
Quan estan juntes dues persones no es necessita un gos bordant per afegir-se als problemes que causaran.
|
|
|
|
Un s'enrotlla en la filosa del que un altre fila
|
Tots dos divulguen les xafarderies. Fer safareig.
|
|
|
|
Portar el dia en cistelles
|
Malgastar el temps.
|
|
|
|
Posar-li una espelma al diable
|
Adular indiscriminadament tothom. Posar una espelma a Déu i una altra al diable.
|
|
|
|
Confessar-se davant el diable
|
Revelar els secrets a l'enemic.
|
|
|
|
Al porc se l'apunyala pel ventre
|
Una conclusió prevista, o el que s'ha fet no es pot desfer.
|
|
|
|
Dos gossos difícilment es posen d'acord sobre el mateix os
|
Discutir sobre un sol tema.
|
|
|
|
Ser una escumadora
|
Ser un paràsit o aprofitat: l'escumadora es queda amb la nata de la llet.
|
|
|
|
¿De què serveix un bonic plat si està buit?
|
La bellesa no pot substituir la substància.
|
|
|
|
La guineu i la cigonya sopen juntes
|
Dos estafadors sempre pensen en el seu propi benefici.[6]
|
|
|
|
Bufar en l'oïda
|
Divulgar xafarderies.
|
|
|
|
Escriure amb guix un deute
|
Deure-li un favor a algú.
|
|
|
|
La carn a la graella ha de regar-se amb el seu suc constantment
|
Algunes coses necessiten una atenció constant.
|
|
|
|
Amb ell no girarà la graella
|
Ell no ajudarà.
|
|
|
|
Asseure's sobre brases vives
|
Estar impacient, inquiet. Estar en punxes.
|
|
|
|
Pescar sense xarxa
|
Aprofitar-se del treball d'altres. Uns carden la llana i altres porten la fama.
|
|
|