Protocol de Ginebra

No s'ha de confondre amb Convencions de Ginebra.

Protocol de Ginebra

46° 12′ N, 6° 09′ E
Tipus	tractat internacional
Data	17 juny 1925
Localització	Ginebra (Suïssa)

Soldats britànics cecs a causa de gas lacrimogen durant la batalla de Lys (10 d'abril de 1918), durant l'ofensiva alemanya a Flandes.

El Protocol per a la Prohibició de l'ús en guerra de gasos asfixiants, verinosos o altres, i dels mètodes bacteriològics de la guerra, generalment anomenat Protocol de Ginebra, és un tractat que prohibeix l'ús d'armes químiques i biològiques en els conflictes armats internacionals. Va ser signat a Ginebra (Suïssa) el 17 de juny de 1925, va entrar en vigor el 8 de febrer de 1928, i es va registrar a la sèrie de tractats de la Societat de Nacions el 7 de setembre de 1929.^[1] El Protocol de Ginebra és un protocol de la Convenció per a la Supervisió del Comerç Internacional d'Armes i Municions i en Implementacions de Guerra signada en la mateixa data i seguint els convenis de la Haia de 1899 i 1907.

Prohibeix l'ús de "gasos asfixiants, verinosos o altres, i de tots els líquids, materials o dispositius anàlegs" i "mètodes bacteriològics de guerra"; això s'entén avui dia com una prohibició general sobre armes químiques i armes biològiques, però no parla de producció, emmagatzematge o transferència.^[2] Tant la Convenció sobre Armes Biològiques de 1972 com la Convenció sobre Armes Químiques de 1993 van tractar aquests aspectes, però.

Els elements principals del Protocol de Ginebra són considerats per molts com a part del dret internacional consuetudinari.^[3]

Prohibicions d'armes químiques

Any	Nom	Efecte
1675	Acord d'Estrasburg	El primer acord internacional que limitava l'ús d'armes químiques (bales de verí, en aquest cas).
1874	Convenció de Brussel·les sobre el Dret i Costums de guerra	Va prohibir l'ús d'armes de verí o enverinades, però mai no va entrar en vigor.
1899	1a Conferència de Pau de la Haia	Nacions europees van acordar abstenir-se de "l'ús de projectils l'objecte dels quals sigui la difusió de gasos asfixiants o nocius."
1907	2a Conferència de Pau de la Haia	La Conferència va afegir l'ús d'armes de verí o enverinades.
1919	Tractat de Versalles	Va prohibir el gas verinós a Alemanya.
1922	Tractat en relació a l'ús de submarins i gasos nocius en la guerra	Va fracassar perquè França va objectar a clàusules relacionades amb la guerra submarina.
1925	Protocol de Ginebra	Va prohibir l'"ús en guerra de gasos asfixiants, verinosos o altres, i de tots els líquids, materials o aparells anàlegs" i "mètodes bacteriològics".
1972	Convenció sobre Armes Biològiques	No hi ha mecanisme de verificació, les negociacions d'un protocol per compensar aquesta manca van ser aturades pels Estats Units el 2001.
1993	Convenció sobre Armes Químiques	Prohibicions globals sobre desenvolupament, producció, emmagatzematge i ús d'armes químiques, amb terminis de destrucció.
1998	Estatut de Roma	Va fer que l'ús d'armes químiques en conflictes internacionals es considerés crim de guerra.

Referències

1. «Protocole concernant la prohibition d'emploi a la guerre de gaz asphyxiants, toxiques ou similaires et de moyens bacteriologiques.» (en francès i anglès). Recueil des Traitds et des Engagements internationaux enregistrds par le Secretariat de la Societd des Nations., 94, 1929, pàg. 65-74 [Consulta: 8 agost 2021].
2. «Protocol for the Prohibition of the Use in War of Asphyxiating, Poisonous or Other Gases, and of Bacteriological Methods of Warfare» (en anglès). Wikisource, 1925 [Consulta: 8 agost 2021]. CICR: 280
3. Henckaerts, Jean-Marie; Doswald-Beck, Louise «Customary International Humanitarian Law» (en anglès). International Committee of the Red Cross. Cambridge University Press, 1, març 2005. DOI: 9780521005289 [Consulta: 8 agost 2021].

Enllaços externs

• Text del Protocol a Viquitexts (anglès)