El promontori Balear està situat a la part NW de la Conca Algero-Balear-Provençal i abasta una superfície terrestre i marítima de 45.240 km2 a l'est del Sol
| Lloc | Illes Balears | ||
|---|---|---|---|
| Conca hidrogràfica | mar Mediterrània | ||
| Característiques | |||
| Dimensió | 2.400 ( | ||
| Superfície | territori: 45.240 km² | ||
El promontori Balear està situat a la part NW de la Conca Algero-Balear-Provençal i abasta una superfície terrestre i marítima de 45.240 km2 a l'est del Solc o Canal de València, que separa el propi Promontori de la Península Ibèrica. Té una alçada de 2.400 m des de la vora de la plataforma continental (al peu del talús). El seu relleu submarí influeix sobre la circulació dels corrents al Mediterrani Nord-occidental. El Canal d'Eivissa té una gran importància en els intercanvis de masses d'aigua i, sobretot, sobre les procedents de l'oceà Atlàntic cap al golf de València. Té una longitud que s'acosta als 348 km i una amplada de 105 km.[1]
El Promontori Balear correspon a la prolongació cap al nord-est de la Serralada Bètica, que s'uneix al marge oriental de la Península Ibèrica. El promontori ha estat afectat per la superposició dels episodis de rifting durant el Terciari inferior. Els materials mesozoics-cenozoics que hi afloren es correlacionen amb els de les Zones Externes Bètiques. L'evolució tectònica del Promontori Balear és complexa, i es constata amb la presència d'estructures extensionals i compressionals sobreposades.[2]
El Promontori Balear és la continuació cap al nord-est de l’arc orogènic Bètiques-Rif. L’origen tant de l’arc com del Promontori és producte de la subducció (enfonsament) de la llosa oceànica localitzada durant l'Oligocè i el Miocè, al sud de les Illes, i que ara ocupa una zona sota el mar d’Alboran. La subducció és encara molt activa i el moviment produeix molts dels terratrèmols de la part interna de la Serralada Bètica. En l'evolució de l'estructura geològica de les Illes hi hagué tres etapes: Una al Mesozoic que fou de tipus extensiu, una de compressió causada per l'orogènia alpina durant l’Oligocè i el Miocè i, finalment, una nova extensió durant el Neògen i Quaternari.[3]
L'escarp ressegueix gairebé 300 quilòmetres des del sud de Formentera fins a Menorca. És un dels punts amb major profunditat de la Mediterrània occidental.[4]
Gràcies als estudis morfològics de la muntanya submarina Emile Baudot, s'han descobert 118 pitons volcànics, que constitueixen el Camp Volcànic Sud Balear. Aquests pitons i intrusions volcàniques tenen forma cònica i una alçada sobre el fons marí des de vuit fins a centenars de metres, amb diàmetres que, en la base, poden ser superiors als mil metres. L'extensió afectada per aquestes intrusions supera els 500 km².[5]
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.