Promontori Balear

El promontori Balear està situat a la part NW de la Conca Algero-Balear-Provençal i abasta una superfície terrestre i marítima de 45.240 km2 a l'est del Sol

Promontori Balear
Plantilla:Infotaula indretPromontori Balear
Imatge
A la imatge, el Promontori Balear ocupa l'àrea de color blau més clar, zona menys profunda, que envolta les Illes Balears Modifica el valor a Wikidata
LlocIlles Balears Modifica el valor a Wikidata
Conca hidrogràficamar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió2.400 (alçària) m × 105 (amplada) km × 384 (longitud) km
Superfícieterritori: 45.240 km² Modifica el valor a Wikidata

El promontori Balear està situat a la part NW de la Conca Algero-Balear-Provençal i abasta una superfície terrestre i marítima de 45.240 km2 a l'est del Solc o Canal de València, que separa el propi Promontori de la Península Ibèrica. Té una alçada de 2.400 m des de la vora de la plataforma continental (al peu del talús). El seu relleu submarí influeix sobre la circulació dels corrents al Mediterrani Nord-occidental. El Canal d'Eivissa té una gran importància en els intercanvis de masses d'aigua i, sobretot, sobre les procedents de l'oceà Atlàntic cap al golf de València. Té una longitud que s'acosta als 348 km i una amplada de 105 km.[1]

Geologia

Article principal: Mar Balear

El Promontori Balear correspon a la prolongació cap al nord-est de la Serralada Bètica, que s'uneix al marge oriental de la Península Ibèrica. El promontori ha estat afectat per la superposició dels episodis de rifting durant el Terciari inferior. Els materials mesozoics-cenozoics que hi afloren es correlacionen amb els de les Zones Externes Bètiques. L'evolució tectònica del Promontori Balear és complexa, i es constata amb la presència d'estructures extensionals i compressionals sobreposades.[2]

El Promontori Balear és la continuació cap al nord-est de l’arc orogènic Bètiques-Rif. L’origen tant de l’arc com del Promontori és producte de la subducció (enfonsament) de la llosa oceànica localitzada durant l'Oligocè i el Miocè, al sud de les Illes, i que ara ocupa una zona sota el mar d’Alboran. La subducció és encara molt activa i el moviment produeix molts dels terratrèmols de la part interna de la Serralada Bètica. En l'evolució de l'estructura geològica de les Illes hi hagué tres etapes: Una al Mesozoic que fou de tipus extensiu, una de compressió causada per l'orogènia alpina durant l’Oligocè i el Miocè i, finalment, una nova extensió durant el Neògen i Quaternari.[3]

L'escarp Emile Baudot

L'escarp ressegueix gairebé 300 quilòmetres des del sud de Formentera fins a Menorca. És un dels punts amb major profunditat de la Mediterrània occidental.[4]

El camp volcànic Emile Baudot

Gràcies als estudis morfològics de la muntanya submarina Emile Baudot, s'han descobert 118 pitons volcànics, que constitueixen el Camp Volcànic Sud Balear. Aquests pitons i intrusions volcàniques tenen forma cònica i una alçada sobre el fons marí des de vuit fins a centenars de metres, amb diàmetres que, en la base, poden ser superiors als mil metres. L'extensió afectada per aquestes intrusions supera els 500 km².[5]

Referències

  1. ↑ Acosta Yepes, Juan. El Promontorio Balear: morfología submarina y recubrimiento sedimentario (tesi) (en castellà). Universitat de Barcelona, 2005, p. 3-5. 
  2. ↑ «Zona Bético-Balear, Descripción sismotectónica» (en castellà). Instituto Geográfico Nacional, IGN, 2026. [Consulta: 9 març 2026].
  3. ↑ Fornós, J.J.; Gelabert, B. «Condicionants litològics i estructurals del carst a les Illes Balears». ENDINS, 35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 2011, p. 47. ISSN: 0211-2515.
  4. ↑ «Expedición Oceana Ranger 2013: Escarpe de Émile Baudot» (en castellà). Oceana, 2013. [Consulta: 9 març 2026].
  5. ↑ «Camp volcànic Emile Baudot». Geoturisme, Govern de le Illes Balears, 2026. [Consulta: 9 març 2026].

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.