Procàvids

Els procàvids (Procaviidae) són l'única família vivent de l'ordre dels damans o hiracoïdeus. Se'n reconeixen tres gèneres vivents i dos d'extints.[2&#

Procàvids
Infotaula d'ésser viuProcàvids
Procaviidae Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Període
Miocè inferior - present[1]
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreHyracoidea
FamíliaProcaviidae Modifica el valor a Wikidata
Thomas, 1892 Procaviidae Modifica el valor a Wikidata
Gèneres

Els procàvids (Procaviidae) són l'única família vivent de l'ordre dels damans o hiracoïdeus. Se'n reconeixen tres gèneres vivents i dos d'extints.[2][3][4] Tant les espècies actuals com les extintes són oriündes d'Àfrica i el sud-oest d'Àsia. El registre fòssil indica que aparegueren a l'Àfrica subsahariana durant el Miocè inferior i no arribaren a allò que avui en dia és l'Orient Pròxim fins al Plistocè.[1] El seu aspecte recorda el dels conills porquins, però no són rosegadors.[5]

Característiques

Els procàvids conserven o han recuperat una sèrie de característiques primitives dels mamífers; en particular, tenen una regulació interna de la temperatura poc desenvolupada,[6] que compensen mitjançant la termoregulació conductual, com ara aplegar-se i prendre el sol.

A diferència de la majoria dels altres animals de brosteig i pasturatge, no utilitzen els incisius a la part davantera de la mandíbula per tallar fulles i herba; més aviat, utilitzen les dents molars als costats de la mandíbula. Els dos incisius superiors són grans i semblants a ullals, i creixen contínuament al llarg de la vida, semblants als dels rosegadors. Els quatre incisius inferiors són "dents de pentinat" profundament acanalades. Un diastema es produeix entre els incisius i les dents de les galtes. La fórmula dental per als procàvids és .

Un procàvid mostrant el seu característic comportament de mastegar, grunyir i els ullals incisius.

Encara que no són ruminants, els procàvids tenen estómacs complexos i de diveres cambres que permeten als bacteris simbiòtics descompondre materials vegetals resistents, però la seva capacitat general de digerir la fibra és inferior a la dels ungulats.[7]

Els procàvids no construeixen caus, com fan la majoria de rosegadors i mamífers semblants als rosegadors, sinó que al llarg de la seva vida busca refugi en forats existents de gran varietat en mida i configuració.[8]

Els procàvids habiten en terrenys rocosos a l'Àfrica subsahariana i a l'Orient Mitjà. Els seus peus tenen coixinets de goma amb nombroses glàndules sudorípares, que poden ajudar a l'animal a mantenir la seva adherència quan es mou ràpidament per superfícies escarpades i rocoses. També tenen ronyons eficients, que retenen l'aigua perquè puguin sobreviure millor en ambients àrids.

Les femelles donen a llum fins a quatre cries després d'un període de gestació de 7 a 8 mesos, depenent de l'espècie. Les cries es deslleten entre 1 i 5 mesos d'edat i assoleixen la maduresa sexual als 16-17 mesos.

Els procàvids viuen en petits grups familiars, amb un sol mascle que defensa agressivament el territori dels rivals. Quan l'espai habitable és abundant, el mascle pot tenir accés exclusiu a múltiples grups de femelles, cadascuna amb la seva pròpia distribució. La resta de mascles viuen vides solitàries, sovint a la perifèria de les zones controlades per mascles més grans, i s'aparellen només amb femelles més joves.[9]

Els procàvids tenen mioglobina altament carregada, que s'ha deduït que reflecteix una ascendència aquàtica.[10]

Similituds amb proboscidis i sirenis

Els damans comparteixen diverses característiques inusuals amb els ordres de mamífers Proboscidis (elefants i els seus parents extints) i Sirenis (manatís i dugongs), que han donat com a resultat que tots es col·loquin en el clade dels Penungulats. Els procàvids masculins no tenen escrot i els seus testicles romanen amagats a la seva cavitat abdominal al costat dels ronyons,[11][12] igual que els d'elefants, manatís i dugongs.[13] Les procàvids femelles tenen un parell de tetines prop de les aixelles, així com quatre tetines a l'engonal; els elefants tenen un parell de tetines prop de les axil·les, i els dugongs i els manatís tenen un parell de tetines, situades a prop de cadascuna de les aletes frontals.[14][15] Els ullals dels procàvids es desenvolupen a partir de les dents incivives com ho fan els ullals d'elefants; la majoria dels ullals de mamífers es desenvolupen a partir dels canins. Els procàvids, com els elefants, tenen ungles aplanades a la punta dels seus dits, en lloc de les urpes corbes i allargades que solen veure's als mamífers.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Procàvids
  1. ↑ 1,0 1,1 Entrada «Procaviidae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 19 juliol 2023].
  2. ↑ «ADW: Procaviidae: CLASSIFICATION». [Consulta: 30 juliol 2021].
  3. ↑ Oates, John F; Woodman, Neal; Gaubert, Philippe; Sargis, Eric J; Wiafe, Edward D «A new species of tree hyrax (Procaviidae: Dendrohyrax) from West Africa and the significance of the Niger–Volta interfluvium in mammalian biogeography». Zoological Journal of the Linnean Society, zlab029, 15-06-2021. DOI: 10.1093/zoolinnean/zlab029. ISSN: 0024-4082.
  4. ↑ «Hyracoidea». [Consulta: 18 juliol 2023].
  5. ↑ «Hyracoidea | Encyclopedia.com». [Consulta: 19 juliol 2023].
  6. ↑ Brown, Kelly Joanne. «SEASONAL VARIATION IN THE THERMAL BIOLOGY OF THE ROCK HYRAX (PROCA VIA CAPENSIS)», 2003.
  7. ↑ von Engelhardt, W; Wolter, S; Lawrenz, H; Hemsley, J.A. «Production of methane in two non-ruminant herbivores». Comparative Biochemistry and Physiology A, 60, 3, 1978, p. 309–11. DOI: 10.1016/0300-9629(78)90254-2.
  8. ↑ Sale, J. B. «Unusual External Adaptations in the Rock Hyrax». Zoologica Africana, 5, 1, 1-1970, p. 101-113. DOI: 10.1080/00445096.1970.11447384. ISSN: 0044-5096.
  9. ↑ Hoeck, Hendrik. Macdonald, D.. The Encyclopedia of Mammals. Nova York: Facts on File, 1984, p. 462–5. ISBN 978-0-87196-871-5. 
  10. ↑ «One Protein Shows Elephants and Moles Had Aquatic Ancestors», 13 juny 2013. Arxivat de l'original el 17 de juny 2013. [Consulta: 29 juliol 2023].
  11. ↑ Trevor Carnaby. Beat about the Bush: Mammals. Jacana Media, 1 gener 2008, p. 293. ISBN 978-1-77009-240-2. 
  12. ↑ Septimus Sisson. The anatomy of the domestic animals. W.B. Saunders Company, 1914, p. 577. 
  13. ↑ Marshall Cavendish Corporation. Mammal Anatomy: An Illustrated Guide. Marshall Cavendish, 1 setembre 2010, p. 63. ISBN 978-0-7614-7882-9. 
  14. ↑ «Dugong».
  15. ↑ Schrichte, David. «Reproduction».

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.