Els procediments mínimament invasius (també coneguts com a cirurgies mínimament invasives) engloben tècniques de cirurgia que limiten la mida de les incisions necessàries, reduint així el temps de cicatrització de ferides, el dolor associat i el risc d'infecció. La cirurgia per definició és invasiva i moltes operacions que requereixen incisions d'alguna mida s'anomenen cirurgia oberta. Les incisions realitzades durant la cirurgia oberta de vegades poden deixar grans ferides que poden ser doloroses i que triguen molt de temps a curar-se. Els avenços en les tecnologies mèdiques han permès el desenvolupament i l'ús regular de procediments mínimament invasius. Per exemple, la reparació endovascular d'aneurisma, una cirurgia mínimament invasiva, s'ha convertit en el mètode més comú de reparació d'aneurisma aòrtic abdominal als EUA a partir del 2003. El procediment implica incisions molt més petites que el corresponent procediment de cirurgia aòrtica oberta.[1]
Els radiòlegs intervencionistes van ser els precursors dels procediments mínimament invasius. Utilitzant tècniques d'imatge, els radiòlegs van poder dirigir els instruments d'intervenció a través del cos mitjançant catèters en lloc de les grans incisions necessàries en la cirurgia tradicional. Com a resultat, moltes afeccions que abans requerien cirurgia ara es poden tractar amb aquests procediments.[2]
Les tècniques de diagnòstic que no impliquen incisions, punxades a la pell o la introducció d'objectes o materials estranys al cos es coneixen com a procediments no invasius.[3] Diversos procediments de tractament es classifiquen com a no invasius. Un exemple important d'un tractament alternatiu no invasiu a la cirurgia és la radioteràpia.[4]
Referències
